Treballar per a la pensió

L’interrogant que pesa sobre la política respecte de qui formarà el pròxim Govern o de si es convocaran noves eleccions condiciona la renovació del Pacte de Toledo, que s’ha de revisar aquest any. També està en l’aire l’entrega al Congrés de l’informe del Fons de Reserva de la Seguretat Social, que es troba a la meitat del volum de fa quatre anys. Però la vida no es para i la despesa en pensions continua el seu ritme creixent (malgrat l’increment mínim del 0,25% en la renda que perceben els pensionistes), igual que l’edat de jubilació, encara que aquesta no amb tanta força perquè no acaben de tenir èxit les noves fórmules per prolongar la vida laboral.

El gener passat la nòmina mensual de les pensions es va encarir en 24 milions respecte del mes anterior i es van desemborsar 8.384 milions d’euros per pagar les rendes a gairebé 9.354.000 pensionistes. El creixement de la despesa va ser del 2,69%, el més baix dels 12 mesos de l’any passat i de la sèrie històrica. No obstant, es van pagar 7.000 prestacions menys, a causa  que els primers i últims mesos de l’any solen augmentar les morts i no creixen com en altres èpoques les altes en la jubilació.

Retard

L’evolució de la despesa en pensions s’ha alentit especialment des que va entrar en vigor l’última reforma, del 2013, que va endarrerir de mica en mica cada any l’edat de jubilació. Així, aquest any l’edat legal és de 65 anys i quatre mesos. No obstant, l’edat mitjana de retir que es preveu és de 64,09 anys, similar a la de l’any passat. L’augment de la despesa, per tant, no es deu al fet que hagin augmentat les jubilacions, sinó a l’increment de la quantia de la pensió mitjana (al gener va ser de 896,30 euros) i al fet que les rendes dels nous jubilats són més altes perquè vénen de sous més alts i amb més anys de cotització.

No obstant, la majoria dels pensionistes (40%) reben una pensió mitjana-baixa, entre 500 i 800 euros, segons dades de la Seguretat Social. El 28% cobra per sota dels 600 euros; el 9,5%, entre 700 i 900 euros; i el 7,2% supera la xifra de 2.000 euros.

L’any 2015 van baixar les noves jubilacions l’1,8% a causa del retard de l’edat i al fet que van augmentar les jubilacions anticipades. Les altes de jubilació es van estancar el 2010 i 2011, quan més ocupació es va destruir, però va pujar l’any següent anticipant-se a les restriccions que es van posar en pràctica el 2013. El 2015 ha tornat a pujar el nombre de persones que ha optat pel retir anticipat, la qual cosa ha fet baixar unes dècimes l’edat de jubilació real.

L’avançament del retir podria repuntar aquest any en vista dels plans avançats per les grans empreses que busquen prejubilar els seus empleats més veterans.

El que no ha funcionat com el Govern preveia és la jubilació activa, és a dir, compatibilitzar la pensió amb una renda de treball sempre que no superi el 75% del salari mínim interprofessional (SMI). Els primers nou mesos de l’any passat, 22.354 jubilats s’havien acollit a aquesta fórmula, el 84% d’aquests, autònoms.

Menys ingressos

Notícies relacionades

Els plans de pensions rendeixen tres vegades menys que la borsa i els bons

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Per a aquest any el pressupost de la Seguretat Social preveu uns ingressos per cotitzacions de 117.242,58 milions d’euros, però una despesa en pensions superior (118.941,72 milions). La crisi ha minvat els ingressos per cotitzacions en vista de l’augment de l’atur, però la creació d’ocupació dels dos últims anys no permet tornar a cotes precrisis perquè els llocs de treball actuals (temporals, parcials i de salaris baixos) no donen quotes altes.

A això s’hi han de sumar totes les mesures de bonificació de la contractació amb tarifes planes que ha posat en marxa el Govern, que han significat una reducció dels ingressos d’entre 1.800 i 2.000 milions d’euros anuals.