Els plans de pensions rendeixen tres vegades menys que la borsa i els bons

Els plans de pensions amb un història de 15 anys van rendir tres vegades menys que l'Ibex, el principal indicador borsari espanyol, i les obligacions de l'Estat en el mateix termini de temps. Són els resultats de l'estudi que realitza anualment el professor del IESE Pablo Fernández, que conclou que "pocs gestors es mereixen les comissions que cobren", donats els resultats. Les conclusions dels que analitzaven els períodes 1999-2014 i 1998-2013 no varien gaire. 

Els càlculs de l'informe revelen que els 322 fons de pensions que ja existien el desembre del 2000 donen una rendibilitat mitjana de l'1,58% fins al 2015, enfront del 4,62% de l'Ibex 35 durant el mateix període i el 5,40% de les obligacions de l'Estat a 15 anys. A més, de tots els fons analitzats, només dos van batre la rendibilitat de l'Ibex i només un es va situar per sobre de la del deute públic a 15 anys. Un altre punt destacable és que 47 fons van tenir una rendibilitat mitjana negativa.

Durant aquesta etapa, la inflació acumulada va ser del 2,54%, xifra que reflecteix que el patrimoni en els fons va perdre poder adquisitiu, a diferència del que va passar en els altres dos actius, un més volàtil i amb més risc potencial (la borsa) i un altre en teoria menys arriscat (el deute públic).

Segons els autors, "comparar la rendibilitat dels fons amb la inflació, amb la rendibilitat dels bons de l'Estat i amb la borsa espanyola sí que proporciona llum per enjudiciar la gestió dels fons i la seva composició".

Fernández, que compta per a l'estudi amb la col·laboració d'Alberto Ortiz, també del IESE, de l'investigador independent Pablo Fernández Acín i Isabel Fernández Acín, de la Universitat de Navarra, destaca que "quan un inversor entrega els seus diners a una gestora de fons perquè els li gestioni, espera una rendibilitat superior a la que pot obtenir ell sense coneixements especials". I per això està disposat a pagar una comissió anual.

CÀRRECS I DISCRIMINACIÓ FISCAL

Els resultats de l'estudi justifiquen molt poc els càrrecs per la gestió que cobren les entitats que comercialitzen aquests productes de previsió complementària a llarg termini, segons els autors. I tampoc veuen defensable la discriminació fiscal en favor dels plans de pensions. De fet és el producte amb més avantatges tributaris, ja que al reduir-se la base en l'import invertit (amb límits) equival a un estalvi en la factura impositiva de fins a 46 cèntims per cada euro el 2015 i 45 el 2016. 

En aquest sentit, afirmen que "en diversos casos, els inversors en fons de pensions van perdre en menys de cinc anys la desgravació fiscal que els va regalar l'Estat per induir-los a invertir en aquests fons", sigui per la via de les comissions, que es 'mengen' la rendibilitat o per "les ineficiències en la inversió i gestió".

POCA CORRELACIÓ 

Una anàlisi més detallada permet deduir que hi ha molt poca vinculació entre el volum de patrimoni que gestiona el fons i la rendibilitat i es destaca "la nul·la correlació entre el nombre de partícips i la rendibilitat". En conclusió: els fons amb més rendibilitat no solen ser els que tenen més patrimoni ni un nombre més gran de partícips.

Els tres fons amb 15 anys d'antiguitat més rendibles van ser PP, Bestinver Ahorro, amb una rendibilitat mitjana del 10,35%; Fonditel Red Activa, amb el 4,63%; i Fonditel Red Básica, amb el 4,46%. El primer, de Bestinver, i els altres dos, de Fonditel, tenien uns 6.100, 3.600 i 2.200 partícips; i 260,3 milions; 87,2 milions i 107,3 milions, respectivament.

Els tres amb més mals resultats en el període de 15 anys van ser Penedès P. Eurobolsa 100, amb una rendibilitat negativa del 3,60%; Bankia Bolsa Internacional, amb el -2,39%; i Plancaixa Equilibri, amb el -2,21%. El primer, del Grup Caser, tenia uns 5.000 partícips i administrava 5,6 milions; el segon, de Bankia, més de 6.000 partícips i 29,8 milions; i el tercer, de CaixaBank, amb més de 128.000 partícips i 3.069,4 milions.

PATRIMONI RÈCORD

L'any passat, les gestores agrupades a Inverco van tancar l'exercici amb un patrimoni administrat de 68.011 milions d'euros, un nivell sense precedents. Aquesta quantitat correspon als plans individuals, que són els que es paga cada partícip de la seva butxaca. A més hi ha 35.548,5 milions més en plans d'ocupació, que són aquells en què les empreses fan aportacions per als seus treballadors i 958,4 milions més en plans associats, per a col·legis professionals i altres col·lectius.

Notícies relacionades

Treballar per a la pensió

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

En total, 7,87 milions de partícips tenien a 31 de desembre passat un pla de pensions individual, pràcticament els mateixos que el 2014. El rècord es va assolir el 2008, amb un total de 8,6 milions de subscriptors. Si s'inclouen també els d'ocupació i els associats, van ser 9,96 milions.

El grup amb més patrimoni administrat va ser CaixaBank, amb un total de 22.473,8 milions el 2015 si se sumen tots els tipus de plans; seguit pel BBVA, amb 21.197,6 milions, i el Santander, amb 9.801 milions. En l'apartat de plans individuals, la líder és CaixaBank, amb 13.877,4 milions de patrimoni, seguit pel BBVA, amb 12.239,8 milions; i el Santander, amb 8.215 milions.