MERCATS
La borsa es desploma fins al nivell del 2013
El temor a una desacceleració mundial tenyeix de vermell els panells de tots els parquets
A Espanya, la prima de risc s'eleva fins a cotes no vistes des de fa mesos
Un inversor controla els moviments de la borsa xinesa al parquets de Fuyang. A sota, Xu Xiang.
La borsa ha viscut aquest dilluns una jornada molt fosca o vermella, segons com es miri. L'Ibex-35, el principal indicador borsari espanyol, ha acabat el dia amb un retrocés del 4,44%, fins als 8.122,10 punts, al nivell de juliol del 2013 i la caiguda més accenturada en una jornada des de l'agost.
Les caigudes han afectat tots els valors. ArcelorMittal, amb un 7,69%, Gamesa, amb el 7,66% e IAG, el grup aeri del qual forma part Iberia, amb el 7,60% han encapçalat les pèrdues, però cap títol s'ha escapat de la febre venedora. Des de començament d'any, el mercat de renda variable espanyol acumula un retrocés que se situa gairebé en el 15%.
Els panells s'han tenyit de vermell en tots els parquets, incloses les places més importants d'Europa, com Londres, amb el -2,71%; París, amb el -3,20%; o Frankfurt, amb el -3,30%. L'Eurostoxx-50 ha cedit el 3,27%.
La banca, punt feble
Caigudes més accentuades s'han vist a Itàlia, en les entitats Monte Paschi (-12%), Banca Popolare (-9%) o Banca Carige (-10%), enmig del debat sobre la posada en marxa d'un 'banc dolent'. A Alemanya, Commerzbank i Deutsche Bank han tancat amb retrocessos del 9%.
No existeix cap element concret que provoqui els descensos, però a la vegada n'hi ha molts, que persisteixen i que engloben des de la caiguda del petroli fins al debilitament en el creixement de la Xina, la segona economia mundial; o els dubtes sobre la situació real dels bancs.
Les últimes estimacions de l'OCDE, organisme que agrupa les economies més industrialitzades del món, contribueixen a generar incertesa. L'entitat observa un creixement desigual entre les economies emergents, entre les quals i ha la xinesa. Les dades que analitza l'organització dirigeixen la mirada ara cap a Rússia, on l'economia perd gas. Tot plegat no fa més que avivar els temors sobre una possible alentiment econòmic global.
Els experts, a més, consideren que el mercat ja descompta que la Reserva Federal dels EUA (la Fed) apujarà els tipus d'interès ben aviat i l'economia, consideren, no està preparada per suportar un augment del valor del dòlar.
PRIMA DE RISC A L'ALÇA
Wall Street també ha iniciat la sessió a la baixa, cosa que no ha ha fet més que propiciar les vendes als mercats europeus, que havien començat el dia amb més tranquil·litat al no obrir les borses asiàtiques, per la celebració de l'any nou xinès.
El Dow Jones ha arribat a cedir més de 350 punts i registrava un descens del voltant del 2% a mitja sessió. L'índex de les companyies tecnològiques, el Nasdaq, encara s'ha vist més penalitzat, amb una caiguda del 3%.
Al seu torn sorgeixen noves víctimes als EUA entre les companyies especialitzades a obtenir nous hidrocarburs mitjançant fractura hidràulica o 'fracking', com a conseqüència d'uns preus del petroli que fan inviables moltes explotacions. El cru és un dels elements que provoca volatilitat. El barril de Brent, la qualitat de referència a Europa es mou en nivell dels 33 dòlars i el West Texas ha arribat a caure per sota dels 30 dòlars.
MENYS CONFIANÇA
A Espanya, la prima de risc respecte al bo alemany a 10 anys, que és la referència per als inversors, ha arribat a superar els 150 punts bàsics, un nivell que no assolia des del setembre passat. A les qüestions domèstiques, com el risc d'inestabilitat política s'hi suma la globalització de la incertesa. A més, també hi ha influiït la dada de confiança de la zona euro, que s'ha deteriorat més del previst al febrer per les preocupacions sobre l'economia mundial.
En aquells moments, els inversors viren cap als actius que perceben com més segurs, com el deute alemany, els bons del Tresor dels EUA o el lingot d'or, que ha assolit les seves cotes més altes en vuit mesos, al situar-se en 1.190,70 dòlars.
El retorn de la prima
Aquesta variable és el sobrecost que s'ha de pagar per part de l'Estat per poder finançar-se en els mercats. També es trasllada a les empreses. Entre el sector públic i el privat requereixen aquest any uns 400.000 milions d'euros dels mercats. D'aquí ve la transcendència del sobrecost que cal pagar pel deute.
En aquest sentit, els títols de deute nord-americà a 10 anys han baixat fins a una rendibilitat de l'1,75%, com a conseqüència de l'elevada demanda existent. La rendibilitat de la renda fixa transcorre en sentit invers al preu. Quan hi ha molta demanda i augmenta el preu es redueix la rendibilitat i viceversa.
CLIMA D'INCERTESA
Notícies relacionadesA Europa destaca la Borsa de Atenes, l'Athens General-Composite (ATG) amb una caiguda del 7,8%, fins a situar-se en els nivells del 1990. Els analistes ho atribueixen al ressorgiment del fantasma d'un fracàs del programa de rescat i a unes possibles noves eleccions.
Els creditors van abandonar Atenes divendres sense haver aconseguit avançar en la primera ronda de negociacions per a la primera revisió d'aquest tercer rescat grec i van ajornar per a les pròximes setmanes assumptes tan importants com la reforma de les pensions, el finançament a mitjà termini del país, o la gestió de la cartera de crèdits morosos de la banca.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia