La derogació de la reforma laboral suposa tornar al model vigent el 2010

La derogació de la reforma laboral, que el PSOE ha proposat en el seu programa de govern, amb prou feines ha aixecat inquietud entre els actors del mercat laboral, siguin sindicats (que l’aplaudeixen), empresaris (que han decidit adaptar-se al que vingui) o els advocats laboralistes (que utilitzaran els instruments legals que tinguin). Malgrat que es desconeix encara el mecanisme que utilitzaran els socialistes en el cas d’aconseguir finalment formar Govern, la via del decret llei és una de les possibilitats, però en cap cas es produiria un buit legal ja que es tornaria a les regles de joc existents abans del 2010, fixades pels mateixos socialistes. 

Els últims anys han sigut moltes les sentències dels tribunals que han aclarit no només les llacunes de la llei, sinó que també han creat doctrina, en alguns casos contradictòria, amb l’esperit de la reforma, que no ha sigut cap altre que el de donar ales als empresaris en les relacions laborals i eliminar els controls, incloent-hi els administratius i judicials.

Les decisions dels jutges han servit, entre altres coses, per limitar la rebaixa de la indemnització per acomiadament improcedent al tenir en compte un càlcul diferent segons l’antiguitat i demanar més concreció a les empreses a l’hora de justificar l’ajust de plantilla per raons econòmiques. A més a més, han declarat nuls alguns expedients de regulació d’ocupació (ERO) per inconcreció en les causes, cosa que ha obligat el Govern actualment en funcions a fer aclariments via reglament.    

RECUPERAR LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

Els canvis proposats tenen a veure amb la recuperació de la negociació col·lectiva i del paper dels sindicats i les patronals a l’hora de pactar la flexibilitat a les empreses. En cap cas es posa en qüestió l’abaratiment de l’acomiadament col·lectiu, que va quedar fixat en 20 dies per any amb un límit de 12 mensualitats en la reforma del 2010 quan era president José Luis Rodríguez Zapatero, i que va mantenir la reforma del 2012 de Mariano Rajoy.

Tot i que Podem ha volgut anar més enllà que elPSOE i ha defensat la derogació de les dues reformes, el cert és que només n’hi ha una, la del 2012, que a més a més és una reforma de l’Estatut dels Treballadors i d’altres lleis. «El que fa la modificació del 2012 és posar en negre el que la del PSOE va posar en gris», opina Marcel Jansen, professor de la Universitat Autònoma de Madrid i expert en economia laboral, habitual col·laborador del col·lectiu Fedea.

Tornar a donar preeminència al conveni col·lectiu de sector davant el d’empresa, mantenir i ampliar la vigència dels convenis (entre 12 i 18 mesos) quan hagin caducat i les dues parts acordin negociar el nou –l’anomenada ultraactivitat– i suprimir les desvinculacions –inaplicació de tot o part del conveni unilateralment per part de l’empresari– són les propostes qualificades com a urgents i que afecten de ple la reforma laboral. .

QUALITAT A L'OCUPACIÓ

El programa de govern del socialista Pedro Sánchez també cataloga com a immediates les mesures per millorar la qualitat de l’ocupació. Entre elles figuren: recuperar la raonabilitat de les causes de l’acomiadament, restablir l’informe preceptiu de la Inspecció de Treball en els convenis col·lectius que s’haurà de pronunciar expressament sobre la caiguda al·legada per l’empresa, suprimir el contracte d’emprenedors, canviar els contractes a temps parcial i regular les hores extres d’aquests en els convenis, no mitjançant l’acord individual entre treballador i empresa, i evitar la desigualtat de salaris entre els treballadors d’una empresa i els empleats per subcontractes sota el principi que a la mateixa feina, el mateix salari. 

L’impacte d’anul·lar aquestes mesures en vigor no seria important, segons els mitjans consultats, que recorden que ja s’han portat a terme ajustos obligats per les sentències judicials i pels acords en paral·lel dels agents socials. Aquest és el cas de la ultraactivitat dels convenis que va ser objecte de pacte el maig del 2013. 

MISSATGE SENSE MATISOS

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

«En època d’eleccions no tenen cabuda missatges molt matisats ja que es tracta d’atraure el vot amb promeses que cridin l’atenció i que semblen la panacea, sobretot després del patiment de molta gent per la crisi», afirma Jansen.

Aquest expert no comparteix ni la idea del canvi ni el seu contingut ja que «suposa tornar a la situació anterior» amb una «recentralització» de la negociació col·lectiva i tornar al laude administratiu en cas de desacord entre sindicats i empresaris. «Tornem a la rigidesa i això és una molt mala notícia», afirma Jansen. Segons el seu parer, abans de la reforma es reaccionava tard a les crisis i després d’aquesta «hem recuperat una mica més d’un terç de l’ocupació destruïda»