El Govern tindrà 380 milions més si l'Estat baixa al 0% l'interès del FLA

Només que l'Estat rebaixés al 0% l'interès que Catalunya paga pel fons de liquiditat autonòmica (FLA), com el 2015, el Govern disposaria aquest any de 380 milions d'euros més. És una suma que Pere Aragonès, secretari d'Economia, un dels pesos pesants de la Conselleria que encapçala el vicepresident Oriol Junqueras, guarda a la recambra per al complex exercici de quadrar els comptes d'aquest any.  

El seu objectiu és "passar de la idea d'ajustos a la d'eficiència", després de l'etapa 2010-2013 i part del 2014 basada en retallades en despeses de personal que ara augmenten, assegura durant una entrevista amb EL PERIÓDICO. També pretén negociar amb concessionaris de la Generalitat que disfruten d'uns rendiments financers molt alts per a la situació actual dels tipus d'interès. "Aquí hi ha contractes més blindats que altres, però en tots els casos abordarem converses amb les concessionàries i els bancs que participen per poder ajustar-los i situar-los als nivells actuals de mercat", explica. I és que al passar de un dèficit autoritzat d'uns 1.400 milions (0,7% del PIB) el 2015 a un altre de 650 milions (0,3%) el 2016, es perden 750 milions d'ingressos, amb unes despeses que augmenten.

Aragonès admet que la tresoreria està garantida només fins al 31 de març, ja que l'Estat només ha programat els pagaments del FLA fins aquell dia. "En el ministeri diuen que estant en funcions només poden comprometre's per al primer trimestre. I ja ni parlem del FLA extraordinari. Estar en funcions els limita per finançar les autonomies però no per presentar recursos constants davant el Constitucional o aprovar nou pla hidrològic", critica.

Les negociacions per al segon trimestre es mantenen, així com la sol·licitud que els 1.250 milions que Catalunya va rebre de menys de la liquidació del 2014 s'avanci per mesos en lloc d'esperar a juliol. En tot cas, encara que el dèficit, "en termes equivalents" estarà per sota del 2014,  "evidentment no serà del 0,7% del PIB. I ho saben el ministeri, els mercats i l'autoritat independent (AIReF)", afirma.    

En l'apartat dels ingressos valoren anotar a l'avantprojecte de pressupostos, que preveuen aprovar a finals de maig, l'actualització de les quantitats que corresponen al model de finançament, que el Govern central hauria d'haver revisat el 2014, igual que han fet altres autonomies. És una forma, segons el seu parer, "de no haver de practicar retallades". La idea és evitar la pròrroga per a tot l'any dels comptes del 2015. "No seria un bon escenari i dificultaria molt incloure el pla de xoc de 270 milions" pactat amb la CUP. 

Aragonès afirma que l'Executiu català està "compromès a no retallar la despesa social" i descarta seguir amb la política de vendes d'actius (immobles) i privatitzacions de l'Executiu de CiU. I tenint en compte l'actuació de l'Estat amb les noves figures impositives creades en a l'anterior legislatura, majoritàriament bloquejades al Constitucional, "si el que volem és buscar efectes immediats al Pressupost la via no ha de ser tant crear nous tributs si no mirar si podem optimitzar els existents", sentència.

Amb tot, admet que "els marges són limitats" i els ciutadans catalans "ja fan un esforç fiscal". Tampoc vol modificar l'impost de successions, com exigeix la CUP. "Aquest impost mereix certa estabilitat i, com està actualment, pensem que en té i també un punt d'equilibri perquè garanteix la funció redistributiva, protegeix la massa hereditària vinculada a l'activitat econòmica i deixa bastant fora de tributació els patrimonis petits i mitjans", argumenta.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Els 500 milions que aporta el gravamen són el nivell adequat, després d'augmentar la recaptació el 38% l'any passat. De fet, altres tributs propis o cedits també registren una bona evolució per "decisions de modificació de tipus que es van prendre en el seu moment i dels quals ara obtenim el rendiment". També ha passat amb el impost de transmissions patrimonials.

Està convençut que "els mals auguris" sobre l'impacte del procés sobiranista han sigut "absolutament desmentits" per les xifres de creixement i altres, estima que Cataluya creixerà aquest any "lleugerament menys que el 2015, però encara en nivells alts comparats amb l'entorn".