A Guipúscoa, els rics sí que paguen

A Guipúscoa, els rics sí que paguen. I sense problemes. Almenys aquesta és la conclusió que extreu la que va ser diputada d'Hisenda a la diputació d'aquest territori foral del 2011 al 2015 i impulsora de l'impost a la riquesa i a les grans fortunes (IRGF), conegut com l'impost Bildu'.

Després d'analitzar el primer exercici complet d'aplicació, el del 2013, dels gairebé 8.000 contribuents subjectes a aquesta figura tributària "només en 49 casos es van produir baixes en el cens respecte a l'exercici anterior que podrien ser per motius fiscals", és a dir, fuga a territoris veïns, com Biscaia o, sobretot, a Madrid, on les fortunes no paguen l'impost de patrimoni.

Itziar Miner, que va ser directora general de Política Fiscal i Financera a la Diputació Foral de Guipúscoa durant el mateix període, també ho ratifica. El gravamen de l'1% que es va imposar per a patrimonis de més d'un milió d'euros (700.000 més 300.000 de la vivenda habitual) "és una exigència raonable que no provoca fugues de capital", ressalta Franco que, junt amb Miner van intervenir a Barcelona en la II Jornada Ciutadana organitzada per la Plataforma per una Fiscalitat Justa.

Al seu dia, el gravamen, que van aprovar Bildu, els socialistes i Aralar amb l'oposició del PNB i el PP, es va dissenyar per taponar les vies tradicionals d'escapada de les grans fortunes, una d'elles les participacions en empreses familiars. En aquest punt, en lloc de d'eximir-les de tributació, es va establir una bonificació del 75%. El PNB, amb el suport dels socialistes, encara que han augmentat a l'1,5% el tipus màxim, ha optat ara, a l'agafar les regnes forals per reprendre l'exempció total de les participacions empresarials, amb el que, a parer de Franco, "estan incentivant l'enginyeria fiscal".

ENTRE TRES I 10 MILIONS

El tribut el van pagar 7.800 contribuents el 2013, amb una recaptació de més de 40 milions d'euros; i 8.200 el 2014, amb 65 milions d'euros. Suposen l'1,1% de la població de Guipúscoa. En el tram més alt, amb fortunes de més de 10 milions, hi ha 155 contribuents. El 70% dels quals tributen per aquest gravamen estan a la franja entre tres milions i 190 milions i són 755, explica Miner.

Franco afirma que van exposar els seus plans al Parlament Europeu i que hi havia una proposta semblant per part d'Irlanda, que estan en la línia de les del famós economista Thomas Piketty, autor del 'best-seller' 'El capital al segle XXI'. Però per trobar altres referències no cal anar tan lluny, ja que Navarra, amb el seu nou impost de patrimoni, ha establert una bonificació del 100% per a les participacions en empreses familiars fins a un milió d'euros. Per sobre d'aquesta quantitat, la bonificació és del 80%, explica l'exdiputada de Guipúscoa. 

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Aquest tribut va ser la primera experiència a Espanya d'un gravamen que recau sobre la riquesa i, en concret, sobre els que més patrimoni posseeixen. Ho van detallar en la trobada organitzada per la plataforma que està integrada per persones i un conjunt d'entitats, des d'organitzacions de consumidors a sindicats. El llaç d'unió dels que formen part d'aquesta entitat és la preocupació per l'evolució del sistema fiscal que, al seu parer, "és cada vegada més regressiu i injust".     

Franco destaca "la importància que els impostos com el de patrimoni gravin la riquesa real" i limiti les vies d'escapament dels que més tenen. De fet, a Guipúscoa es va batejar el tribut com de grans fortunes "perquè, a diferència de l'impost tradicional del patrimoni, amb aquest els rics sí que paguen".