DRETS DELS CONSUMIDORS
Una jutge obliga 40 bancs i caixes a tornar les clàusules terra
Les entitats financeres hauran de reintegrar els imports cobrats de més en les hipoteques des del 9 de maig del 2013
Les clàusules terra són legals, però no són transparents i han causat un perjudici als clients al frustrar les seves expectatives, perquè van creure que contractaven hipoteques a un interès variable quan en realitat les contractaven a un tipus fix mínim. Aquests són els motius que han portat la jutge Carmen González, titular del jutjat mercantil número 11 de Madrid, a condemnar 40 bancs i caixes d’estalvis a tornar les quantitats cobrades «indegudament» per aquest concepte des del 9 de maig del 2013. La jutge fixa aquesta data perquè va ser llavors quan el Tribunal Suprem va declarar nul·les aquestes condicions a l’admetre una demanda presentada contra el BBVA, Abanca i Caixes Rurals.
Rebutja que es pugui reclamar amb anterioritat a aquesta data per evitar el «risc de greu trastorn de l’ordre públic econòmic» que en aquest cas augmenta «pel nombre d’entitats afectades». La jutge ha donat la raó a l’associació Adicae, que representa centenars d’usuaris d’aquestes clàusules terra, i ha condemnat els bancs i caixes a eliminar dels contractes aquestes clàusules però a mantenir les hipoteques afectades.
La magistrada considera que les clàusules terra «constitueixen un element essencial del contracte de préstec hipotecari», ja que acoten o limiten «els interessos que s’han de pagar». Sosté que aquestes condicions han de «ser comprensibles» i ajustar-se «a criteris de transparència, claredat, concreció i senzillesa». Aquests criteris van ser complerts però no de manera suficient perquè havien d’haver fet «un especial toc d’atenció» sobre la clàusula i el seu contingut. I el que van fer va ser donar-los «un tractament secundari» en els contractes, ja que van inserir aquestes condicions «entre altres dades que les emmascaraven».
La jutge retreu a les entitats condemnades que no advertissin als seus clients que aquestes condicions «eren un element essencial del contracte» i que tampoc els informessin «sobre el comportament raonablement previsible dels tipus d’interès en el moment de contractar». I que no els comparessin aquestes condicions amb altres productes que oferien aquests bancs o caixes perquè el consumidor decidís quin li resultava més favorable. Conclou que aquestes condicions «presenten un defecte de falta de transparència» perquè han ocasionat «al consumidor un perjudici evident consistent en l’alteració de la càrrega econòmica del contracte sobre el qual el consumidor va creure haver prestat el seu consentiment».
La jutge afirma que les clàusules terra van frustrar «les expectatives» dels clients perquè totes les hipoteques «es van oferir com a contractes a interès variable i, per tant, davant qualsevol escenari de baixada de tipus, s’havia de produir una correlativa baixada de la quota del seu préstec hipotecari».
AFECTATS
La decisió de la jutge afecta «tots aquells consumidors» que tinguin subscrit «un contracte de préstec en les condicions generals de contractació del qual s’hagi inclòs una clàusula de limitació a la variabilitat dels tipus d’interès» i que no siguin transparents.
La magistrada rebutja la pretensió de CaixaBank, que li va demanar que no inclogués en la seva condemna les hipoteques firmades a partir del 2007 per considerar que ja complien l’exigència de transparència. També rebutja que no es beneficiïn d’aquesta mesura els col·lectius amb formació i experiència com els advocats, o les subrogacions.
Notícies relacionadesLES ENTITATS CONDEMNADES
Les entitats bancàries condemnades per aquest tema pel jutjat madrileny són: CaixaBank; Catalunya Banc; Bankia; Sabadell; Santander; Popular; Barclays; Kutxabank; Unicaja; Banco Mare Nostrum; Liberbank; Ceiss; Banca March; Ibercaja; Echeverría; Banco Caminos; Banca Pueyo; Targobank; Credifimo; Celeris; Caixa Ontinyent i les caixes rurals de Zamora, Astúries, Extremadura, San Vicente Ferrer, Betxi, Central, Soria, Jaén, Torrent, Sur, Granada, Albacete, Aragó, Almendralejo, Terol, Gallega, Navarra, Castella-la Manxa i Burgos.
Pendents dels tribunals europeus
Brussel·les sosté en la seva argumentació que "el cessament en l'ús d'una determinada clàusula declarada nul·la per abusiva, com a conseqüència d'una acció individual exercitada per un consumidor no és compatible amb una limitació dels efectes d'aqueta nul·litat". I afegia que "no és possible que els tribunals nacionals puguin moderar la devolució de les quantitats que ja ha pagat el consumidor en aplicació d'una clàusula declarada nul·la des de l'origen per defecte d'informació i/o transparència". És a dir, que la nul·litat ha de traslladar-se fins al moment en què va ser firmada la clàusula i no al de la sentència, de manea que s'haurien de retornar tots els diners cobrats per l'aplicació de la clàusula.
- Recomanacions «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- Mil anys d’aniversari Montserrat rep amb devoció la sortida de la Moreneta per primera vegada en aquest mil·lenni
- Creu de Sant Jordi 2019 Mor Montserrat Úbeda, referent de la catalanitat i ànima d’Ona Llibres
- Els bojos són ells, ells
- Protesta L’acta del partit recull el llançament d’un objecte de Rüdiger a l’àrbitre