El Prat s'internacionalitza més amb la càrrega que amb els passatgers

Una de les grans aspiracions dels agents econòmics de Catalunya és que l’aeroport de Barcelona-el Prat es converteixi en un hub (finestra de connexions) internacional. Però si bé és cert que ha crescut el nombre de passatgers intercontinentals durant l’última dècada, el percentatge segueix sent modest, només el 17% corresponen a vols de llarg radi. 

    Però l’activitat en què la infraestructura sí que ha aconseguit doctorar-se internacionalment és en el transport de càrregues. El Prat va moure l’any passat 117,2 milions de quilos de mercaderies, el 14% més que l’exercici anterior. D’aquesta xifra, el 55% (uns 64 milions de quilos) va correspondre a vols de llarg recorregut, és a dir, fora de la UE. No obstant, dels 39,7 milions de passatgers que va rebre l’aeroport, la gran majoria procedia de destins nacionals o de dins de la UE.

DOS NOUS VOLS / El nou creixement previst per AENA a Barcelona està relacionat amb el trànsit d’avions de càrrega. Cargolux va apostar per un vol setmanal a Barcelona que manté aquest any i s’incorporen dues noves rutes: des del març un vol d’Emirates que opera amb un Boeing 777 amb freqüència setmanal i a partir de l’abril hi haurà un altre avió de càrrega de Turkish Airlines, un Airbus A–310 amb destí a Is­tanbul. 

    «Esperem una petita disrupció en l’activitat perquè aquests avions de càrrega aportaran més volum que afectarà l’estadística», explica Eduardo Cerezo, responsable de la gestió de la càrrega del Prat. La càrrega aeroportuària tendeix a la concentració, de manera que són menys els aeroports especialitzats en mercaderies que els que mouen passatgers. Dins d’aquest rànquing, Barcelona està en la zona mitjana de la taula, en el lloc número 26, i és el segon aeroport espanyol. 

    Al davant hi té Madrid, que mou més de 400 milions de quilos anuals, i al darrere, Saragossa, que està especialitzat només en càrrega. Però l’aeroport de Barcelona creix amb rapidesa. «Durant el primer trimestre d’aquest any, ja hem avançat el 18% en volum», explica Cerezo. No obstant, el creixement de Barcelona es deu en una part important a l’augment del nombre de passatgers i, particularment, a la incorporació de noves rutes, també les de llarg radi. De fet l’activitat de càrrega del Prat es deu en gran mesura al transport mixt que combina passatgers amb mercaderies. Les noves rutes a l’Àsia i el Pròxim Orient han aportat també trànsits de mercaderies.

    A més, s’incorporaran noves operacions xàrter rellevants. «Hem començat amb un Boeing 747 de Saudia Arabian Airlines operat pel transitari Transforwarding International, que ha apostat pel Prat davant Lieja –on realitzava fins ara les seves operacions– per enviar materials de construcció a Riad. Vam tenir el primer la setmana passada. I aquest any en tindrem més», explica Cerezo.

VENDES ‘ON LINE’ / El Prat és un dels aeroports beneficiats per l’increment de l’activitat comercial a través d’internet. De fet, els tres grans courriers internacionals –Fedex, UPS i DHL– gestionen tres de les sis terminals de càrrega del Prat. Les altres tres estan gestionades per operadors privats per a tercers. Els courriers representen el 39% del transport de mercaderies de l’aeroport barceloní.

    Els 117 milions de quilos gestionats pel Prat representen el 72% de la càrrega total manipulada. Hi ha un percentatge menor, al voltant del 28%, que es mou en camions cap a altres aeroports. Aquesta part de la mercaderia la gestiona l’aeroport, no el transitari, encara que es mou per carretera cap a altres aeroports per criteris de costos fixats pel transitari. Les seves decisions estan determinades per criteris de costos ja que a vegades és més rendible moure per carretera una mercaderia de Barcelona a l’aeroport de París.

Notícies relacionades

El grup Confiteria reobre la Font del Gat al cor de Montjuïc

Galán afirma davant l’AIE que "l’electrificació significa seguretat"

POC PES, MÉS VALOR / Diferents estudis assenyalen que la càrrega aèria mundial representa només el 3% del volum de mercaderies que es mouen. No obstant el valor d’aquestes mercaderies s’acosta al 30% del valor. Poc pes, però amb més valor afegit. Amb aquests paràmetres, el Prat mou sobretot productes tèxtils, perfumeria, maquinària i aparells mecànics, aparells electrònics i productes farmacèutics. Pel que fa a les importacions, destaca el tèxtil, maquinària i aparells electrònics, peces d’automoció i peix i marisc. 

    Aquest trànsit depèn de la forta activitat internacional de la indústria. En el tèxtil destaquen Inditex (el grup d’Amancio Ortega opera principalment des de Saragossa, però una part de la seva producció es mou des de Barcelona), Mango, Custo, Desigual. També l’utilitzen Nissan, Seat i empreses de components, com Ficosa. En el sector farmacèutic Almirall, Grup Esteve, Grífols, entre altres, mouen un gran volum de medicaments.