Irrupció a Banesto... i caiguda

El 1986, Mario Conde va aconseguir el seu gran èxit empresarial i econòmic amb la venda d'Antibióticos a la italiana Montedison per 58.000 milions de pessetes (una mica menys de 350 milions d'euros). Aquesta operació es va considerar la més gran feta a Espanya fins aleshores i li va permetre obtenir un paquet d'accions de la multinacional. Va ser el primer pas per autopropulsar-se a la cúspide del sector financer espanyol. L'octubre del 1987, una forta inversió va convertir Conde en un dels principals accionistes a títol individual de Banesto, motiu pel qual va aconseguir inicialment un lloc en el consell d'administració i, poc després, la presidència del banc. Es va incorporar així el selectiu 'Club dels set' al qual pertanyia l'elit de la banca espanyola.

Conde no va agradar en cap moment a les autoritats del Banc d'Espanya. Les seves pràctiques de banquer poc convencionals van aixecar no pas poques suspicàcies en l'entorn de la inspecció del supervisor financer. Les sospites es van acabar confirmant i el 28 de desembre de 1993, el Banc d'Espanya va decidir la intervenció de l'entitat financera. Així com la destitució fulminant del consell d'administració presidit per Conde i el nomenament d'un nou consell encapçalat per Alfredo Sáenz, vicepresident del BBV i responsable, al seu dia, del sanejament de Banca Catalana. El valor de les accions de Banesto havia baixat més del 10% com a conseqüència dels rumors que afectaven el banc i del greu desequilibri patrimonial.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Per portar a terme el salvament de l'entitat, l'Estat hi va haver de posar 600 milions d'euros (100.000 milions de pessetes). Aquesta aportació pública no va arribar a recuperar-se mai. Els bancs privats a través del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) hi van aportar una altra quantitat semblant. Després del sanejament, Banesto va ser posat a la venda. Emilio Botín, president del Banco Santander, es va quedar l'entitat per 1.900 milions i va incorporar Alfredo Sáenz --un banquer del BBV de tota la vida-- al grup Santander, on va acabar sent conseller delegat de l'entitat presidida per Botín. En tot cas, les aportacions realitzades no van ser suficients per tapar un forat de 3.644 milions d'euros (605.000 milions de pessetes) que va costar aquesta crisi.

Des que es va incorporar a l'òrbita del Santander, Banesto es va mantenir com una marca independent. Va ser presidit per Ana Botín --avui presidenta del Santander-- entre el 2006 i el 2010, abans de posar-se al capdavant de la divisió britànica del grup santanderí. Banesto va acabar integrat al Santander el 2012, com a conseqüència del procés de reestructuració seguit per la banca espanyola.