Els guardes, el xòfer i un ciutadà hindú

Mario Conde va recórrer als fills, germana, cunyat, amics i empleats per muntar un entramat empresarial a Espanya i a l'estranger per mantenir el seu elevat tren de vida quan ja havia perdut la presidència de Banesto i havia conegut la presó en la qual va estar fins al 2006. 

El jutge Santiago Pedraz detalla en l'acte en què l'envia un altre cop al penal amb l'advocat Javier de la Vega els tripijocs de l'exbanquer des del 1999 fins a l'actualitat que li han permès blanquejar 13 milions d'euros i eludir l'embargament de la seva "fortuna real" i de les seves cases després que fos condemnat en 'el cas Banesto' a una responsabilitat civil de 26 milions d'euros del qual només n'ha pagat 11. A més, gràcies a aquest sistema d'ocultació ha contraanat un deute amb Hisenda de 10 milions d'euros més perquè tributa a través de societats.

El togat explica que Conde ha ingressat en diferents comptes ingressos procedents de vuit societats radicades en diferents països com Emirats Àrabs, Regne Unit, Luxemburg o Itàlia. Una d'aquestes empreses, la luxemburguesa GI Beteiligung va ser usada per l'exbanquer per adquirir les propietats de Can Poleta a Palma de Mallorca. "Aquestes finques van pertànyer a la família Conde", diu el jutge, però després es van transferir a aquesta societat "per evitar l'embargament judicial". 

Malgrat això, fins a l'any 2012 la família Conde ha disfrutat d'aquesta finca. Lourdes Arroyo, la primera dona del banquer morta el 2007, ingressava en concepte de lloguer per aquesta finca 18.000 euros al trimestre en un compte obert a Caixa Bank en el qual figuraven amb firma reconeguda Pierre Henri Antoine Schill i Carlos Castaño, que era el guarda de la finca.

ELS SOUS

Notícies relacionades

Mario Conde: "Condemnar una persona per tenir una societat a Panamà és una barbaritat"

El ministre Rafael Catalá afirma que si s'ha detingut Mario Conde és perquè "hi ha fonament"

El guarda  i la seva dona, Catalina Cerdà, cobraven un sou mensual de 910 euros d'un compte de la Caixa del qual és titular Alejandra Conde. Aquest compte va rebre 550.249 euros en efectiu ingressats, entre altres, pel xòfer, Félix Loza. Per la seva part, Ronald Stanek, "el professor d'esquí"  ha explicat, després de ser detingut, que va actuar com a testaferro, però que la seva tasca es va limitar a "firmar quan li trucaven de l'empresa". Cristina Fernández també s'ha desmarcat d'aquesta xarxa, encara que va percebre pels seus les tasques de testaferro un sou de 2.730 euros el 2014 i de 3.030 el 2015.

No obstant, les alarmes van saltar el 2013 amb una transferència de Dubai que la Caixa es va negar a ingressar per un import de 385.486 euros. El gendre de l'exbanquer, Fernando Guash (en llibertat amb mesures cautelars) va obrir després un compte al banc Esperit Sant i va intentar ingressar els diners, però tampoc ho va aconseguir davant "l'existència de blanqueig de capitals", malgrat que va mirar de justificar-la com "un contracte d'opció de compra" entre una de les societats de Conde i el ciutadà hindú Manav Kirschinchand Rupani. L'opció de compra era de 950.000 euros, encara que el 2011 el valor de la finca era de 166.000 euros. Aquesta alerta va posar en marxa aquesta operació.