Guia per a funcionaris que esperen la paga extra

La devolució als treballadors públics de la paga extra que va ser suprimida el 2012 ja ha entrat en campanya electoral amb l’anunci que ha fet el Govern central. No obstant, la recuperació d’aquesta paga va per barris ja que la decisió del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, d’abonar-ne el 50% pendent abans dels possibles comicis del 26 de juny afecta únicament una mica més de 500.000 funcionaris de l’Administració General de l’Estat i els seus organismes satèl·lits, però no la totalitat dels més de 2,5 milions de treballadors del conjunt de les administracions a Espanya. 

ESTRATÈGIA

Un anunci electoralista

El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques va comunicar la seva decisió d’abonar el 50% de la paga extra a través d’una trucada telefònica que va explicar posteriorment el sindicat CSIF. De forma immediata, van créixer les crítiques d’electoralisme al pagar l’import abans d’una possible convocatòria d’eleccions generals. Encara que el Govern no ha confirmat la data exacta del pagament, des del compte de Twitter del Partit Popular s’assegura que serà «aquest mes» i es presenta sota l’eslògan «Seguim complint». 

PREVISIÓ

Una mesura inclosa als Pressupostos

El mateix dia de l’anunci, els sindicats CCOO i UGT van fer arribar al ministeri una carta en què exigia la devolució del 100% de la paga de forma immediata al considerar que no estava justificada la demora quan el Pressupost està en vigor des del gener. «Costa entendre que l’anomenat Govern «en funcions« no dicti la instrucció oportuna per complir amb aquest compromís adquirit amb les treballadores i els treballadors públics de l’Administració General de l’Estat quan la quantitat a restituir està consignada als Pressupostos», indiquen els sindicats. El Govern central en va blindar la devolució el 2016 a l’incloure la mesura als Pressupostos Generals, encara que deixava oberta la data concreta en funció de la disponibilitat pressupostària.

DEVOLUCIÓ

Un repartiment desigual entre autonomies

En algunes comunitats autònomes, ajuntaments, diputacions i empreses públiques ja han percebut l’import de la paga extra eliminada el 2012 o han iniciat un calendari per arribar al 100% de la quantia. Entre els últims que han pagat o estan a punt de fer-ho hi ha Correus o la Comunitat Foral de Navarra. La paga extraordinària ha generat nombroses mobilitzacions i accions com una recollida de firmes a les Canàries a través de la plataforma Change.org. La devolució desigual es deu al fet que el decret aprovat per l’Executiu central, que va permetre l’abonament d’un 25% el 2015, només obligava la mateixa Administració de l’Estat, i deixava el retorn per a la immensa majoria dels treballadors públics en mans d’autonomies, empreses i municipis. No obstant, la supressió de la paga el 2012 sí que va afectar tots els funcionaris en el mateix moment. 

DEUTE

Notícies relacionades

Gairebé el 50% dels hipotecats espanyols firmen ja una hipoteca fixa, que comença la seva remuntada aquest 2025

El país de les renovables s’aferra a les centrals de gas, els generadors dièsel i a França i el Marroc contra l’apagada

El Govern de la Generalitat, el pitjor

Els més de 200.000 treballadors públics de la Generalitat i les seves empreses segueixen esperant la devolució del 75% de la paga extra ja que no n’han percebut ni tan sols el 25% que sí que han recuperat els funcionaris de l’Estat i de moltes altres administracions. La Generalitat és una de les administracions amb més retallades. La paga va quedar suprimida el 2013 i el 2014, a diferència de la resta en què per a la majoria va ser un any de supressió. L’arribada de Junts pel Sí a la Generalitat va donar peu que el Parlament aprovés una resolució que insta l’Executiu a tornar la primera de les tres pagues suprimides entre el 2016 i el primer trimestre del 2018. La Generalitat va comunicar a l’abril als sindicats que paralitzava la negociació dels terminis davant la por de més retallades per complir l’objectiu de dèficit.