L'Audiència de Barcelona exonera la cúpula de Spanair

L'Audiència de Barcelona ha exonerat els alts directius de Spanair i revoca la sentència que els va obligar a pagar 10,8 milions després de la fallida de la companyia, al considerar que van ser diligents al demorar el concurs de creditors malgrat la seva insolvència, ja que van aprofitar totes les opcions per reflotar-la.

En una sentència, la secció quinzena de l'Audiència de Barcelona estima els recursos dels membres de la cúpula de Spanair, dirigida llavors per l'empresari Ferran Soriano, i deixa sense efecte la resolució que va dictar el 2014 un jutjat mercantil, que va qualificar com a "culpable" el concurs de l'aerolínia per la demora de cinc mesos en la seva presentació, al concloure ara que no hi va haver "culpa greu" en aquest retard.

A la sentència que ara ha quedat sense efecte, el Jutjat Mercantil número 10 de Barcelona va qualificar com a "culpable" el concurs de Spanair perquè la seva presentació es va endarrerir cinc mesos des que es va constatar la seva insolvència (el termini màxim són dos mesos), i va condemnar el seu expresident Ferran Soriano i els membres del consell d'administració a pagar solidàriament 10,8 milions d'euros.

DE CULPABLE A FORTUÏT

En canvi, l'Audiència sosté en la seva sentència que el concurs no va ser "culpable", sinó "fortuït", cosa que exonera de responsabilitat judicial la cúpula, perquè els directius mantenien obertes "diverses negociacions" per reflotar la companyia i no va ser fins dies després que la Generalitat va oficialitzar, el 27 de gener del 2012, que no invertiria més fons públics en la societat, quan el van interposar.

Spanair va cessar la seva activitat el 27 de gener del 2012, i va deixar en terra gairebé 23.000 passatgers, i el 30 de gener va presentar concurs de creditors, amb un passiu de 474 milions d'euros.

A la sentència, que es pot recórrer, l'Audiència reconeix que Spanair es trobava, almenys des del 30 de juny del 2011, en una situació "d'insolvència" per la seva "verdadera incapacitat" per complir regularment amb el pagament del seu deute milionari.

No obstant, subratlla que les "diverses negociacions" que mantenien obertes els membres del Consell d'Administració de Spanair per inetentar reflotar la companyia són suficients per excloure que se'ls pugui imputar que actuessin amb dol (voluntat deliberada d'enganyar o cometre delicte) o amb culpa greu, al demorar el concurs.

"No creiem que mereixi cap retret la decisió del Consell d'Administració d'esperar una mica més i aprofitar totes les opcions possibles, tant amb Qatar Airways com la d'última hora amb HNA. Més aviat creiem que el que hauria sigut negligent en aquest context hauria sigut el contrari, això és, pecar per precipitació, ja que la societat (i per això els seus creditors) hi tenia molt a guanyar si s'aconseguia un acord que donés viabilitat i no gaire a perdre", remarca la sentència.

Pel tribunal, l'actuació dels membres de la cúpula de Spanair "va estar orientada en tot moment a trobar una solució que oferís viabilitat a la companyia, i només quan semblava raonable que aquesta possibilitat no existia, cap a finals de gener del 2012, es va presentar el concurs".

L'Audiència també entén que no es pot imputar als administradors de l'aerolínia ni dol ni culpa greu per haver seguit venent bitllets als usuaris de la línia aèria malgrat la seva situació d'insolvència manifesta.

"Aquesta conducta pot ser reprotxable des de la perspectiva de la protecció dels consumidors, però no des de la perspectiva que aquí contemplem ara, això és, des de la tutela dels drets de la massa. Entenem que la millor protecció dels drets de la massa, contemplada des de la perspectiva d'aquell moment, era intentar donar continuïtat a la companyia mentre la viabilitat es pogués representar com a possible", diu la sentència.

El tribunal abunda en la tesi que, al seu parer, "no resultava raonable deixar d'operar, això és, deixar de vendre bitllets, perquè aquesta actuació sens dubte hauria dissipat o disminuït sensiblement les possibilitats d'arribar a qualsevol acord amb un soci industrial, que era l'opció que l'òrgan d'administració estava intentant tirar endavant".

Per aquest motiu, l'Audiència remarca que l'actuació dels membres del consell d'administració va ser "diligent" del setembre al desembre del 2011 per haver esperat a sol·licitar el concurs, malgrat que ja havia superat el període límit de dos mesos d'insolvència per interposar-lo, "perquè la societat tenia davant seu una opció millor, trobar un soci industrial que li donés viabilitat".

"Aquesta solució, que era la desitjada, no només era la que es representava com la més favorable en aquell moment per a la mateixa societat, sinó que també ho era per als seus creditors, perquè hauria pogut percebre completament els seus crèdits", insisteix la sentència.

Notícies relacionades

Els jutges exculpen l'antiga cúpula de Spanair d'apropiació

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Pel tribunal, si bé és cert que el gener del 2012 es "van obrir dubtes" que permetien qüestionar la viabilitat de les negociacions, no per això s'havia de negar la possibilitat de trobar una solució, perquè "encara no s'havien perdut totes les esperances".

La sentència també rebutja que la demora en la presentació del concurs agreugés la insolvència, cosa que per si mateixa també podria qualificar el concurs com a culpable, ja que la companyia va rebre un préstec participatiu de 10 milions d'euros el 4 de gener del 2012 per part de l'empresa de la Generalitat Avançsa (el hòlding que agrupa les participades del Govern català) i La Fira, totes dues integrants del Consell d'Administració, que van mitigar la seva insolvència o dèficit concursal.