'TTIPleaks'

Greenpeace revela el poder de les empreses en el tractat dels EUA i la UE

Documents difosos per l'entitat ecologista demostren que Washington i Brussel·les negocien un marc d'intercanvis amb normes i regulacions mediambientals i de tot tipus més laxes

233736830 60-ttip-2 / JOHN MACDOUGALL (AFP)

233736830 60-ttip-2
NIE2474 BERLÍN (ALEMANIA) 02/05/2016.- Klaus Ernst (izq), parlamentario alemán del Partido La Izquierda, ojea los documentos de las negociaciones del Tratado Transatlántico de Libre Comercio e Inversión (TTIP) filtradas por Greenpeace, en una sala de lectura montada delante de la Puerta de Brandeburgo, en Berlín (Alemania) hoy, 2 de mayo de 2016. Greenpeace publica hoy documentos sobre las negociaciones del Tratado Transatlántico de Libre Comercio e Inversión (TTIP) con el objetivo de proporcionar la transparencia necesaria sobre este tratado entre Estados Unidos y la Unión Europea (UE) y tenga lugar un debate informado. EFE/Kay Nietfeld

/

2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Laxitud amb les normes mediambientals, predomini dels criteris empresarials sobre les regulacions mediambientals i de tot tipus, consulta permanent a patronals i 'lobbies' empresarials i secretisme davant la ciutadania durant les negociacions. Greenpeace Holanda ha difós una sèrie de documents de les negociacions del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (TTIP) entre els EUA i la Unió Europea (UE) que podrien revelar per què aquest diàleg s'ha mantingut en secret per al conjunt de la societat.

Els documents demostren les fortes pressions exercides per Washington i els seus 'lobbies' empresarials per facilitar l'entrada dels seus productes a la UE i suavitzar o anul·lar algunes garanties de control perquè molts dels seus productes tinguin via lliure d'accés a Europa. La majoria de les reclamacions dels Estats Units xoquen amb les normes i regulacions comunitàries.   

Una d'elles, per exemple, és el principi de precaució, consagrat al Tractat de la UE i que, en diversos dels documents, els EUA proposen modificar per un enfocament "basat en el risc", que té com a objectiu la gestió de substàncies perilloses en comptes d'evitar-les. El principi dinamita la capacitat dels reguladors de prendre mesures preventives, com per exemple en relació amb la toxicitat de determinades substàncies i que estan previstes en regulacions com REACH, sobre substàncies químiques.

També es revela que en matèria sanitària i fitosanitaria, Washinghton  pressiona perquè caiguin totes les barreres a l'entrada d'organismes modificats genèticament.

Al seu torn, queda demostrada la intenció que les grans companyies tinguin "un accés sense precedents" en els processos deliberatius als dos costats de l'Atlàntic en cas de disputes. Es preveu fins i tot que la companyia que vulgui reclamar pugui triar on i com fer-ho, en una espècie d'"organismes a la carta". Segons Greenpeace, això només pretén aconseguir resultats al gust de qui reclama.  

Amb la filtració d'aquests textos, que es mantenien en total secret, Greenpeace Holanda pretén proporcionar la "transparència necessària" sobre aquest tractat entre els EUA i la UE) perquè tingui lloc "un debat informat".

MESURES DE SEGURETAT

Els documents filtrats consten de 248 pàgines i fins al moment només havien pogut ser consultats per representants polítics "en una habitació amb fortes mesures de seguretat" i amb una clàusula de confidencialitat.

Notícies relacionades

Entre les revelacions es destaca la retallada de les polítiques de protecció ambiental. Els documents no inclouen cap menció o la regla d'excepcions generals, consagrada en l'acord del GATT de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) fa gairebé 70 anys. Els textos no fan menció al principal objectiu de l'acord sobre el clima de París, el COP21. Segons aquest pacte, tant la UE com els EUA s'havien compromès a evitar que la temperatura del planeta pugés per sobre d'1,5 graus centígrads.

Dels textos es desprèn també que els negociadors han donat un gran poder a les associacions de corporacions empresarials, fins al punt que podrà "participar en la presa de decisions". En els documents es revela que les dues parts han consultat associacions i patronals "abans d'arribar als seus punts de vista".