El BCE decideix deixar d'imprimir bitllets de 500 euros

El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dimecres deixar d'imprimir i d'emetre bitllets de 500 euros, si bé els que ja estan en circulació seguiran sent de curs legal i conservaran el seu valor.

La decisió ha sigut adoptada en la reunió del consell de govern que presideix Mario Draghi celebrada aquesta tarda a Frankfurt.

ESPANYA, AL 'TOP' 

Espanya forma, juntament amb Àustria i Itàlia, el grup de països de la zona euro on els particulars efectuen pagaments en efectiu amb més freqüència i per import més elevat.

Des de la posada en circulació de l'euro en un nombre ampli de països, és molt difícil, gairebé impossible, segons el Banc Central Europeu (BCE), mesurar el volum de bitllets en circulació a cada país. Per això, el BCE va fer una ronda de dues enquestes el 2008 per arribar a algunes conclusions sobre això, i els seus resultats són una referència en el moment actual.

LA COMPRA DEL COTXE NOU

Segons aquesta  enquesta, a Àustria, Itàlia i Espanya, gairebé una tercera part dels entrevistats va declarar pagar en efectiu, sempre o sovint, les compres per valor d'entre 200 i 1.000 euros, que normalment es corresponen amb articles de vestir o mobles. Espanya va anotar el percentatge mé elevat (6%) dels que declaren pagar en efectiu compres superiors a 10.000 euros (per exemple, un cotxe nou).

El 56% dels enquestats en els vuit països on es va fer la mostra mai havien estat en possessió d'un bitllet de 500 euros. El 25% dels enquestats havien tingut un bitllet de 500 euros o de 200 euros en la seva possessió més d'una vegada a l'any, mentre que el 33% havia tingut aquests bitllets una vegada a l'any o menys.

HOME I AUTÒNOM

A més, es va arribar a la conclusió que a tots els països, els que utilitzen els bitllets d'alta denominació (200 i  500 euros) solen ser homes, que són treballadors autònoms i tenen una edat compresa entre 25 i 54 anys. A la pregunta de com havien obtingut els bitllets d'alta denominació, el 47% dels enquestats van contestar que els havia retirat del seu compte bancari, el 18% els havia rebut com a pagament per la venda de béns o serveis, el 12% com a part del seu salari, i el 10% com a regal.

Entre les empreses, l'ús més freqüent de les transaccions en efectiu es produeix en els sectors d'hostaleria, comerç i reparació de vehicles de motor.

DADES IMPOSSIBLES

Analitzar dades sobre els bitllets en circulació a cada país és impossible, reconeix el BCE. Les úniques dades disponibles, del Banc d'Espanya, permeten conèixer que la xifra de bitllets de 500 euros distribuïts a Espanya per l'organisme, menys els retirats, equival a 68 milions de bitllets (34.000 milions d'euros).

Segons concreten a l'institut emissor, aquesta xifra no es pot fer equivaler al nombre de bitllets de 500 en circulació a Espanya. Part d'aquests bitllets poden estar circulant en altres països, de la mateixa manera que bitllets d'altres països poden estar fent-ho en territori espanyol.

DOS TERÇOS ES GUARDEN

Segons les dades del Banc Central Europeu, (BCE) en el conjunt de la zona euro circulen un total de 584 milions de bitllets de 500 euros. La xifra de 68 milions nets emesos pel Banc d'Espanya representen l'11,6% d'aquest total.

En valor facial, el total de bitllets de 500 euros en circulació a la zona euro (584 bitllets) representa un total de 297.200 milions d'euros, el 27,7% del total de diners en bitllets que circulen a la zona euro.   

El BCE estima que al voltant d'un terç dels bitllets en circulació (de tot tipus) s'usen per realitzar operacions, mentre que la resta es guarden en caixes o dipòsits de valor a la zona euro o a l'estranger.

LLUITA CONTRA EL FRAU

Des del punt de vista de l'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE), no només haurien de desaparèixer de la circulació els bitllets de 500 euros, sinó també els de 200 euros.

Segons aquesta organització, “les facilitats per a la circulació d'efectiu són, com demostra l'experiència internacional i les mateixes actuacions de la Inspecció d'Hisenda, l'autèntic nutrient de l'economia submergida i del blanqueig de capitals”. A més, “la realització de transaccions amb formes de pagament líquides dificulta el control fiscal i faciliten el frau”.

Notícies relacionades

Més de 1.600 milions d'euros en pessetes segueixen sense canviar-se

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

En aquest sentit, els inspectors consideren un encert en la lluita contra l'economia submergida i el blanqueig de capitals “la limitació dels pagaments en efectiu a un màxim de 2.500 euros” que va adoptar el Govern l'any 2012.

En el document “Reforma fiscal Espanyola i ‘forats negres’  del frau. Propostes i recomanacions” presentat per l'organització el juliol del 2014 ja es proposava potenciar el pagament mitjançant sistemes electrònics (targetes i transferències). En opinió dels inspectors hauria d'establir-se un dret de qualsevol consumidor per pagar, a qualsevol empresari o professional, amb targeta de crèdit a partir d'una quantia mínima, per exemple de 10 euros; estant obligat, correlativament, l'empresari o professional a acceptar el pagament.