REUNIÓ MINISTERIAL

Dijsselbloem diu que hi havia "serioses raons" per contemplar sancions a Espanya

Guindos respon que "el sentit comú portarà a fer que es reconeguin els mèrits" del Govern espanyol

El ministre espanyol defensa que sí que hi ha marge per abaixar impostos sempre que hi hagi creixement

3
Es llegeix en minuts
SILVIA MARTINEZ / BRUSSEL·LES

El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha deixat clar aquest dimarts a l'arribar a la reunió de ministres d'Economia i Finances de la zona euro que “hi havia serioses raons” per contemplar l'opció d'imposar una sanció a Espanya -per no adoptar mesures efectives per corregir el desviament del dèficit públic el 2015-, però que ara li toca a la Comissió Europea explicar els motius de l'ajornament i que l'única forma d'escapar-se de la sanció serà que “el pressupost (espanyol) torni al camí adequat”.

El dirigent holandès ha explicat que els ministres no abordaran formalment aquest assumpte almenys fins a la reunió de l'Ecofin del 17 de juny, quan examinaran les recomanacions per país, però ha recordat que la possibilitat d'imposar sancions -de fins al 0,2% del PIB a Espanya i Portugal- és “absolutament possible” perquè ho permeten les regles i “quan mires la situació a Espanya i Portugal hi ha serioses raons”.

Encara que aquest pas es donava pràcticament per fet fa menys de quinze dies, l'Executiu comunitari va decidir ajornar la decisió fins a principis de juliol després de la recepció d'una carta enviada pel president en funcions del govern espanyol, Mariano Rajoy, al seu col·lega Jean-Claude Juncker. Una missiva que el president de l'Executiu comunitari va utilitzar com a munició per convèncer els comissaris més partidaris que s'havia de sancionar Espanya d'aixecar la pressió fins després de la cita electoral.

Aquest dimarts Dijsselbloem ha deixat la porta oberta perquè el pròxim govern que surti de les urnes el 26-J s'escapi de la multa. Interrogat sobre què haurà de fer per aconseguir aquest objectiu, Dijsselbloem responia el següent: “Garantir que el pressupost torna al camí adequat. És una feina dura i ho dic per experiència”, advertia. No han sigut gaires els ministres que s'hi han pronunciat, però els que ho han fet, com l'eslovac Peter Kazimir o el francès Michel Sapin, han recordat que “és massa aviat” per prendre una decisió especialment tenint en compte que hi ha eleccions.

GUINDOS DIU QUE NO HI HA NECESSITAT D'AJUSTOS

Preguntat sobre si el pròxim govern té marge per evitar la multa, el ministre d'Economia espanyol en funcions, Luis de Guindos, ha respost que “el sentit comú portarà a fer que es reconeguin els mèrits d'Espanya” i ha eludit valorar les promeses d'ajustos fetes per Rajoy en la seva missiva a Brussel·les. “La carta del president Rajoy s'ha de posar en context. Espanya ha aconseguit un any més per rebaixar el dèficit –per sota del 3%- i el que es plantejava al nostre programa d'estabilitat és que el creixement previst portaria de forma automàtica que Espanya sortís del braç correctiu del pacte”.

Notícies relacionades

Encara més, segons la seva opinió, “les obligacions de complir els objectius pressupostaris no deriven d'un govern” sinó “d'un país” i “els compromisos a vegades han de ser independents dels governs. La zona euro implica uns compromisos i això és el que està subratllant la carta”, explicava a l'arribar a la reunió i eludia parlar d'ajustos perquè és, diu, una paraula amb connotacions negatives. “Ajustos és quan un té una reducció absoluta del nivell de despesa o una pujada d'impostos. Això no és necessari a Espanya. Espanya està creixent. Si deixem de fer-ho s'haurien de portar a terme els ajustos”, afirma.

Guindos també ha avalat la idea de Rajoy que és possible abaixar impostos “sempre que hi hagi creixement econòmic”, “augmenti la recaptació” i “es compleixin els objectius de dèficit públic”, però ha evitat entrar en la política sobre el dèficit llançada per l'expresident José María Aznar argumentant que tant el seu govern com el de Rajoy es van trobar amb dèficits disparats. “L'única diferència fonamental és que el creixement econòmic amb Aznar va estar a l'entorn del 3,5%, mentre que en els dos primers de legislatura hi va haver recessió”.