Puigdemont defensa abaixar l'IRPF a les rendes baixes sense apujar-lo a les altes

El president Carles Puigdemont ha defensat davant els empresaris la necessitat de reduir l’impost de la renda (IRPF) a les rendes baixes, tal com planteja en una de les seves propostes ERC. Però ell, a diferència del seu soci a l’Executiu català, insisteix a no apujar els trams més alts. En la seva estrena en la trobada que convoca anualment el Cercle d’Economia a Sitges, Puigdemont va assegurar ahir que «després de molts anys d’esforços col·lectius, ha arribat l’hora d’alleugerir la càrrega fiscal». Fins a aquell moment, el president havia expressat les seves reticències a tocar aquest impost, ja fos pels seus trams alts com pels més baixos.

Després de recordar que «el 99% dels catalans no només paguen més IRPF que la mitjana, sinó que en qualsevol altra autonomia», Puigdemont va afirmar que això afecta més les rendes baixes «i és per aquí per on s’ha començar». Ho va dir davant d’un nodrit auditori d’empresaris i directius, encara que no va concretar si això es pot fer mitjançant una rebaixa dels tipus impositius o a través de la millora de les deduccions en el tram autonòmic.

Segons el seu parer, una mesura d’aquesta mena «no posa en risc els pressupostos, perquè no es notarà fins d’aquí tres anys» perquè, tal com va dir, «els estranys mecanismes del sistema de finançament ens ajuden i no serà fins al 2019». El Govern assegura que l’objectiu és alleugerir la càrrega fiscal de les rendes baixes per fomentar el consum i consolidar la recuperació. En aquest sentit, Puigdemont va recordar que Catalunya creix per sobre de la mitjana espanyola i europea.

Segons opina el president no té sentit reduir impostos a uns i apujar-los a les rendes altes, perquè això no aportaria recursos «ni per al 2016 ni per al 2017 ni el 2018. I suposem que el 2019 estarem en un paradigma diferent. Hauríem de tenir llavors i tindrem una economia més forta».

ETAPA AUTONOMISTA ACABADA

En aquest context va recórrer a les bonances del procés sobiranista. Al seu entendre, l’etapa autonomista –que s’ha caracteritzat per «velles demandes, reivindicacions conjuntes i resultats pobres»– ja està superada. En tot cas, va opinar, això no impedeix «exigir un model de finançament més just» sense renunciar al fet que hi hagi solidaritat entre territoris, però «de manera sostenible».

Puigdemont també va apel·lar a la complicitat dels empresaris per «consolidar la reactivació econòmica». El mateix dia en què la CUP reiterava que no avalarà els comptes de la Generalitat si aquests no inclouen «la desobediència clara i frontal» a l’Estat, el president insistia  que aspira al suport de «tots» per a uns comptes dels quals va destacar el seu caràcter social.

Notícies relacionades

Munté manté que no hi ha previsió d'apujar l'IRPF

Puigdemont replica a les crítiques d'empresaris a la pujada de l'IRPF

Per la seva part, el president del Cercle d’Economia, Antón Costas, va recordar la nota publicada per aquesta entitat per contextualitzar les jornades d’aquest any i en què apel·la a una nova «cultura de la coalició per evitar el bloqueig polític» després del 26-J. I va reclamar «el dret com a ciutadans a tenir govern».

Costas també va alertar sobre l’emergència social que «atia el populisme». Segons la seva opinió, «l’emergència social és una dimensió intensíssima que s’ha d’afrontar. Si no, el sistema de lliure empresa perdrà legitimitat». I sobre l’última fractura, la territorial, el president del Cercle va assenyalar que una possible consulta sobre la independència de Catalunya hauria de ser un punt d’arribada, no de partida.