¿Per què cau la recaptació de l'impost de societats?

La recaptació de l'impost de societats, el que paguen les empreses pels seus beneficis, s'ha desplomat gairebé el 50%. Encara que es tracta del primer ingrés trimestral (a l'abril), afectat per la segona fase de la rebaixa del tribut aprovada pel Govern del PP, la caiguda ha agafat per sorpresa el Ministeri d'Hisenda, que li ha restat importància.

Segons l'Agència Tributària, hi ha tres motius que han provocat el descens dels ingressos a l'abril fins als 2.972 milions d'euros, enfront dels 5.721 milions del mateix mes de l'any passat. El primer és la rebaixa dels tipus de l'impost. El 2015, el gravamen general va baixar del 30% al 28%, i el 2016, del 28% al 25%.

El segon motiu és la retirada de les mesures transitòries que es van aplicar fins al 2015 per pal·liar el descens de la recaptació provocada per la crisi. Una disposició aplicada el 2013 i després prorrogada el 2014 i el 2015 va obligar les grans empreses a fer pagaments fraccionats en tot cas, calculats sobre el seu resultat comptable, no sobre la base subjecta a l'impost. A més es van portar a terme altres mesures encaminades a engreixar les arques públiques. El tercer causant van ser els ingressos extraordinaris obtinguts amb la privatització d'AENA que el 2016 ja no s'han registrat, segons les autoritats tributàries.

Les dues primeres variables van reduir la recaptació en 2.768 milions. "No obstant, aquest impacte tendirà a suavitzar-se al llarg de l'any i, donat que aquest pagament sol ser el menor de l'exercici, la caiguda dels pagaments també ho farà", explica l'Agència Tributària.  

El cert és que els ingressos d'aquest any són els menors en un mes d'abril des del 2001 i finals dels anys 90. Només el 2008 es va produir un decens fins als 1.702 milions, però això va ser degut a canvis legals en el sistema de pagaments a compte que va traslladar una gran part d'aquests al maig.

També hi ha una altra variable que contribueix a reduir ingressos. Encara que no estan en pèrdues, moltes grans companyies van guanyar menys el primer trimestre: Repsol (-42,97%), Telefónica (-56,94%), Gas Natural (-18,56%), Endesa (-21,38%),  OHL (-49,49%) o el conjunt de la banca (-19%), per posar només uns exemples.

AVÍS DE L'AIREF

Encara que treu importància a la caiguda, l'Agència Tributària assegura que "el mes d'abril és un dels de més volum d'ingressos, ja que a part de les declaracions mensuals, s'ingressen les declaracions trimestrals de les pimes i el primer pagament a compte de l'impost de societats". L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha posat aquesta evolució com a exemple de les "tensions" que s'aprecien en els ingressos públics aquest exercici i ha demanat al ministeri de Cristóbal Montoro que aclareixi per què es produeix un descens d'ingressos tan pronunciat.

Fins i tot el Banc d'Espanya ha calculat que el dèficit públic se situarà per sota del llindar del 3% del producte interior brut (PIB) el 2018, un any més tard del que exigeix Brussel·les. Alhora ha millorat la seva previsió per al 2016, al reduir-la del 4,4% al 4,1% del PIB, però tot i així per sobre del 3,7% exigit per la Comissió Europea.

Carlos García del Cerro, director d'Impostos de KPMG Advocats, considera que "la línia argumental del ministeri és raonable", donada la rebaixa de l'impost i la retirada de mesures aplicades durant la recessió. Al seu torn recorda que aquest exercici és el primer "ordinari" després de les mesures extraordinàries per pal·liar els efectes de la crisi. Els canvis realitzats es van fer per eixamplar la base imposable i això "ha de portar a augmentar la recaptació", afirma.

En tot cas els experts consideren que aquesta mena de disposicions aplicades per pal·liar els efectes de la crisi en la recaptació "van alterar la base dels pagaments fraccionats de forma artificial". El fet és que aquests es van calcular respecte al resultat comptable, en molts casos al liquidar-se l'impost s'obté devolució, afirmen aquestes fonts. En resum: es feia més caixa durant l'any a costa de donar una puntada cap a l'exercici següent.

Notícies relacionades

La indústria de l’ou esquiva la grip aviària que ha disparat preus als EUA

Botín destaca la diversificació com a punt fort del Santander

Per Bruno Domínguez, soci i responsable de preus de transferència de l'oficina de Baker & McKenzie a Barcelona, "és lògic" que empreses de l'Ibex, de les més implicades en les mesures acordades per pal·liar els efectes de la crisi i que tenien crèdits fiscals per les pèrdues d'exercicis anteriors, ara ja no es vegin afectades pels pagaments fraccionats.

Segons les dades d'Hisenda, l'import dels pagaments fraccionats es va reduir a l'abril en 1.434 milions respecte a un any enrere. El resultat de tot plegat és que en els quatre primers mesos de l'any el saldo d'ingressos és negatiu en 1.077 milions, enfront del positiu de 1.610 milions del mateix període del 2015 perquè les devolucions han superat els pagaments fraccionats.