El relleu de Fainé per Gual culmina la gran transformació de La Caixa

El relleu d'Isidre Fainé per Jordi Gual sidre Fainé per Jordi Gual al capdavant de la presidència de CaixaBank culmina un profund procés de transformació de La Caixa iniciat el 2007. Aquell any, en què Fainé va accedir a la presidència del grup després de nou anys com a director general, va esclatar la crisi financera mundial que va cristal·litzar en la caiguda de Lehman Brothers. Però poc abans que s'enfonsessin els mercats, el 10 d'octubre del 2007, La Caixa va treure a borsa el hòlding de participacions industrials a través de Criteria Caixa Holding. 

La creació d'una societat cotitzada en aquell moment va ser difícil d'entendre per analistes i inversors. El mercat estava a les portes d'un període convuls i la cartera de participades de La Caixa (Gas Natural, Repsol, Abertis, etcètera) es podia adquirir al mercat ja que eren grups cotitzats. L'operació va ser dissenyada per Fainé i van participar-hi estretament el seu llavors director general, Juan María Nin, que després passaria a conseller delegat, i el primer executiu de Criteria, Francisco Reynés, avui president d'Abertis. 

El hòlding d'empreses cotitzades de La Caixa va començar el seu recorregut en borsa amb un valor de sortida de 17.260 milions i 360.000 accionistes, molts empleats i clients de la mateixa entitat que van comprar Criteria a través de l'extensa xarxa d'oficines de la caixa. Aquest vehicle inversor va ser el que va permetre a La Caixa convertir-se en un banc cotitzat després de la debacle de les caixes d'estalvis a Espanya. El 28 de gener del 2011, el grup es va anticipar a la pressió de Brussel·les i va traspassar el negoci financer de La Caixa a Criteria Caixa Holding, canviant-li el nom per CaixaBank. El negoci bancari, d'un dia per l'altre, estava en borsa.

La centenària caixa d'estalvis, per la seva part, es va convertir en una fundació amb una dotació de 5.868 milions d'euros, un valor al mercat de 19.837 milions d'euros i un pressupost anual de 500 milions d'euros, cosa que la situa en la tercera fundació més gran del món per darrere de la de Melinda i Bill Gates i la britànica Wellcome Trust. 

El grup la Caixa va quedar llavors estructurat en tres grans blocs: una fundació bancària que és 100% accionista de Criteria (ja no cotitza en borsa i agrupa les tradicionals participacions de La Caixa com Abertis, Gas Natural, Cellnex i Saba) i que posseeix al seu torn el 49% de CaixaBank (d'on pengen les participacions a Telefónica i Repsol, font recurrent de dividends que engreixen el compte de resultats del banc). 

Després del rescat financer europeu a Espanya el 2012, amb una línia de crèdit de fins a 100.000 milions d'euros per salvar les caixes d'estalvis de la fallida, Brussel·les va imposar una millora de la governança en les entitats financeres a Espanya. El Govern espanyol va aprovar una nova llei de caixes i fundacions bancàries que impedia que els membres dels òrgans de govern de les caixes formessin, al seu torn, part dels consells d'administració de l'entitats financeres controlades per elles.

El Govern va seguir la recomanació del Memoràndum d'entesa (MOU, en les seves sigles en anglès) que es va redactar després del rescat financer, que en el seu punt 23 establia que «les autoritats proposaran mesures per reforçar les normes d'idoneïtat dels òrgans de govern de les caixes d'estalvis i per adoptar requisits d'incompatibilitat per als òrgans de govern de les antigues caixes d'estalvis i els bancs comercials sota el seu control». Ara bé, l'Executiu va concedir a Fainé un període transitori de dos anys que vencia aquest 30 de juny.

La incògnita sobre si Fainé seguiria al banc o apostaria per la fundació bancària s'ha mantingut durant mesos. La decisió l'ha pres ell d'una forma molt personal, així com al seu successor. Gual, una persona de la màxima confiança de Fainé, agafa ara el relleu d'una entitat que des del 1999 ha multiplicat gairebé per cinc els seus actius (fins a 344.255 milions). 

Els grans reptes per davant: la baixa rendibilitat del sector per l'entorn dels baixos tipus d'interès i la irrupció de la banca digital que amenaça el negoci tradicional. Fainé, per la seva part, seguirà de prop l'estratègia del banc des de la presidència de la fundació bancària la Caixa, el màxim accionista de CaixaBank, i des de Criteria. Dues posicions que podrien ser compatibles amb el relleu de Salvador Gabarró a la presidència de Gas Natural. 

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

El consell d'administració de CaixaBank es reunirà avui, dijous, al migdia. En l'ordre del dia hi ha abordar el cas de tres membres afectats per la incompatibilitat de càrrecs entre la fundació i el banc: Isidre Fainé (que se substituirà per Gual), Juan José López Burniol (que passarà a la fundació) i Maria Teresa Bassons (que opta pel banc).

Així, el consell haurà de votar la substitució de Fainé, de Burniol i de Dolors Llobet, la representant de CCOO en el consell que ara li venç el mandat. No està previst que s'hi incorpori un representant dels treballadors. Després del consell de CaixaBank es reunirà el del patronat de la fundació bancària, que també s'haurà de renovar substituint la vacant de Bassons.