CCOO mira al futur des del passat

Marcelino Camacho va tornar a presidir ahir una assemblea transcendental per a CCOO. Una foto gegant en què el líder històric de les Comissions Obreres es dirigia a l’assemblea fundacional del sindicat a Espanya, celebrada l’11 de juliol del 1976, va presidir la reunió de la cúpula de la central 40 anys després. El llegat de Camacho i dels dirigents pioners de CCOO va estar molt present en la reunió del Consell Confederal del sindicat celebrada en el mateix escenari de l’església de Sant Medir de Barcelona en què es va forjar la unitat de les Comissions Obreres de tot el país. En aquest escenari carregat de significat històric, l’actual líder, Ignacio Fernández Toxo, va convocar l’organització a un congrés el juny del 2017 per al qual anuncia «canvis» després d’una profunda «reflexió».

    CCOO no parla de refundació, sinó d’adaptar-se als canvis de la societat. «Volem que hi hagi un debat ampli abans d’un congrés reflexiu i de canvis. Esperem interpretar de manera adequada els canvis en la societat i en el món del treball», va assegurar Toxo després de participar en el Consell Confederal que va commemorar el 40è aniversari de l’assemblea fundacional de CCOO com a sindicat clandestí. «Hem d’adaptar l’estructura del sindicat –va afegir– per recuperar el valor de treball enfront del pes de les finances, però no volem refundar el sindicat. Tenim un llegat històric dels que van posar les primeres pedres».

    Els canvis també afectaran les persones al capdavant del sindicat, encara que Toxo no va aclarir si aprofitarà la possibilitat que preveuen els estatuts d’optar a la reelecció per a un tercer mandat extraordinari: «El sindicat –va dir– s’ha de centrar ara en els canvis organitzatius i no en debats nominalistes».

    El futur del primer sindicat espanyol en representativitat a les empreses estarà en mans de 751 delegats que es reuniran a Madrid en l’11è congrés de l’organització. El sindicat arribarà a la decisiva cita amb una mitjana de 969.000 afiliats cotitzants a tot Espanya com a base per afrontar alguns reptes com acostar l’organització a les empreses i connectar amb els joves. «Fa 40 anys els joves érem nosaltres. CCOO no s’entén sense la gent jove», va afirmar Toxo, que planteja portar el sindicat als instituts i les universitats com a planter de futurs afiliats.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

    Entre aquests joves que van posar la primera pedra per estendre CCOO a tot l’Estat, i agrupar així els comitès sorgits en moltes empreses i el germen del sindicat creat a Catalunya el 1964, hi havia Josep Maria Rodríguez Rovira, un enginyer de 30 anys que va ser acomiadat poc abans de l’empresa Acsa. A casa seva hi van dormir Marcelino Camacho i Antonio Gutiérrez, que va liderar el sindicat posteriorment. Va recordar que l’11 de juliol del 1976 feia encara més calor que ahir i que hi va haver polèmica sobre si es podia fumar o no al teatre de l’església on es va celebrar l’assemblea. «La prioritat llavors era la lluita contra el dictador. Ara és una lluita oberta per millorar les condicions dels treballadors», va explicar com a resum dels contrastos entre les dues reunions de CCOO separades per 40 anys.

    També va tornar a Sant Medir Josep Bigordà, un capellà de 86 anys adscrit a la parròquia juntament amb el rector Josep Maria Vidal, que va obrir les portes de l’església als moviments socials clandestins durant els últims anys del franquisme. «En els inicis de Comissions Obreres, hi havia un gran desafiament davant una política repressiva i gens respectuosa de la llibertat. Avui tenim una llibertat d’expressió que és meravellosa», va afirmar Bigordà, que va destacar la importància d’obrir les portes de la parròquia a moviments socials clandestins i de «perdre la por».