Rajoy busca la complicitat de Brussel·les per facilitar la seva investidura

El president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, està treballant per aconseguir la complicitat de Brussel·les que faciliti les negociacions polítiques per a la seva investidura. Si Rajoy aconsegueix esquivar la multa de la Comissió Europea (CE) pel desviament del dèficit públic i al mateix temps aconsegueix una nova via de dèficit públic que eviti la necessitat de grans ajustos el 2017, el líder del Partit Popular podria tenir més fàcil captar cert suport dels altres grups a la seva investidura, primer, i al projecte de Pressupostos per a l’any que ve, immediatament després.

El ministre d’Economia en funcions, Luis de Guindos, treballa a Brussel·les per captar la seva complicitat al mateix temps que el mateix Rajoy avança a Madrid en els seus contactes amb els líders dels altres grups polítics de cara a una votació d’investidura que es podria produir durant l’última setmana de juliol o la primera d’agost.

Ahir mateix Rajoy es va entrevistar amb el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que va obrir la porta a facilitar amb la seva abstenció un Govern en minoria de Rajoy. L’entrevista amb el líder d’Units Podem, Pablo Iglesias, a la tarda, a penes va servir per constatar les seves insalvables diferències. També es va produir una reunió a la Moncloa amb el portaveu de CDC, Francesc Homs. I avui es preveu l’esperada trobada de Rajoy amb el socialista Pedro Sánchez.

EVITAR LA SANCIÓ

En el front europeu, per evitar una multa que podria arribar a 2.100 milions d’euros i aconseguir un objectiu benèvol de dèficit públic, el Govern de Rajoy ha hagut de posar sobre la taula mesures per convèncer la Comissió Europea que aquesta vegada el seu compromís amb la reducció del dèficit públic va de debò.

Així, el ministre d’Economia en funcions, Luis de Guindos, va anunciar ahir canvis en els pagaments fraccionats de l’impost de societats per aconseguir una elevada recaptació de 6.000 milions d’euros aquest any. A més, Hisenda treballa en noves mesures contra el frau fiscal que, segons va avançar Guindos, podrien afegir mil milions més als ingressos del 2016. Economia compta, per últim, amb un estalvi addicional de 1.500 milions d’euros en el capítol de deute públic pels baixos tipus d’interès.

IMPOST DE SOCIETATS

«Cada dia estic més convençut que la multa serà de zero euros», va dir Guindos a Brussel·les, en la roda de premsa posterior al Consell Europeu de Ministres de Finances (Ecofin), que va decidir activar el procés sancionador contra Espanya i Portugal per no haver adoptat «mesures efectives» el 2014 i el 2015 per complir els compromisos assumits per a la reducció del dèficit públic.

El ministre va explicar que «en les pròximes hores» el Govern en funcions presentarà les seves al·legacions davant la CE per defensar que la multa sigui de zero euros. Entre els arguments que aportarà en el seu escrit hi ha la reforma del sistema de pagaments fraccionats de l’impost de societats que permetrà tornar a establir el 2016 el tipus mínim de retenció per a grans empreses que la reforma fiscal del Partit Popular havia suprimit.

En realitat no es tracta d’una pujada de l’impost, sinó d’una mesura de tresoreria que permet avançar 6.000 milions d’ingressos que d’una altra manera s’haurien produït el 2017, i compensar l’ensorrament de la recaptació que està patint l’Agència Tributària. «Aquesta mesura haurà de ser adoptada a través d’un projecte de llei que tan sols pot impulsar el pròxim Govern», va afirmar Guindos.

Al Programa d’Estabilitat presentat pel Govern a Brussel·les el 29 d’abril passat, en plenes negociacions prèvies a la fallida investidura del socialista Pedro Sánchez, l’Executiu en funcions de Mariano Rajoy va incloure un paràgraf en el qual ja informava la Comissió Europea que potser hauria de fer marxa enrere en la rebaixa de pagaments fraccionats de les grans empreses. Aquell paràgraf va passar llavors desapercebut. 

NEGOCIACIÓ AMB LA CE

Totes les mesures anunciades (amb un impacte total d’uns 8.500 milions d’euros, unes vuit dècimes de PIB) haurien de permetre encarrilar el dèficit públic del 2016, que ja ha derrapat en els primers mesos de l’any. A més, amb l’ajuda d’aquest augment del compromís, el Govern espera poder negociar amb la Comissió Europea abans que s’acabi el juliol (fins i tot abans de la votació d’investidura) una nova via de dèficits públics per a aquest any i els següents que substitueixi la fixada el 2013 i que afavoreixi les negociacions amb els altres grups polítics per a la possible investidura de Mariano Rajoy. D’aquesta nova via de dèficit públic en dependrà la duresa dels nous ajustos que el pròxim Govern haurà d’incorporar en el projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2017. Un projecte que el president en funcions té pressa a negociar si aconsegueix formar govern. «Per a la formació del nou Govern i els possibles pactes necessitem aquesta via», va reconèixer Guindos.

UN PROCEDIMENT «TRANSPARENT»

Notícies relacionades

¿Per què cau la recaptació de l'impost de societats?

La indústria de l’ou esquiva la grip aviària que ha disparat preus als EUA

Segons el ministre, l’economia espanyola «no està gaire lluny de situar el dèficit públic per sota del 3% del PIB el 2017 per la simple evolució del cicle econòmic», sense necessitat de nous ajustos. Però no és el mateix que el nou objectiu de dèficit del 2017 sigui el 2,9% que el 2,5% del PIB, per exemple. Entre aquestes dues xifres hi ha més de 4.000 milions d’euros de diferència. «Necessitem un procediment transparent per negociar amb la resta dels grups polítics», va reclamar el titular d’Economia en funcions, ja que «no és tan sols la investidura el que s’està negociant». «És la investidura més un pressupost», va subratllar.

Després de les converses mantingudes ahir pel president en funcions amb el líder del partit taronja i el de la força morada, els populars van insistir en la conveniència de «posar en marxa durant el mes d’agost tràmits tan importants com la determinació del sostre de despesa de totes les Administracions Públiques o l’elaboració dels Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any que ve».