La banca guanya la primera batalla per la retroactivitat de les clàusules terra a Luxemburg

El sector bancari espanyol acaba de guanyar-li la primera batalla per les clàusules terra als consumidors al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Segons l'advocat general, limitar en el temps la nul·litat de les clàusules, tal com va fer el Tribunal Suprem espanyol en una sentència del 9 de maig del 2013, és compatible amb el dret comunitari. Això significa que la justícia europea s'inclina perquè la banca només hagi de tornar als seus clients la quantitat cobrada de més a partir d'aquesta data. La limitació es justifica, segons Paolo Mengozzi, per l'impacte macroeconòmic que tindria una mesura com la retroactivitat completa.

Aquest primer pronunciament ve de la mà d'una pregunta prejudicial plantejada pel Jutjat Mercantil núm. 1 de Granada i l'Audiència provincial d'Alacant, arran de diverses denúncies de consumidors. En una sentència del 9 de maig del 2013, el Tribunal Suprem havia declarat “abusives” les clàusules terra al considerar que els consumidors no havien sigut adequadament informats sobre la càrrega econòmica i jurídica que imposaven aquestes clàusules, i que per tant no vinculaven els consumidors.

Es tracta de clàusules recollides en els contractes hipotecaris que fan que encara que els tipus d'interès se situïn per sota d'un determinat llindar, el consumidor segueixi estant obligat a pagar uns interessos mínims en les seves mensualitats equivalents a aquest llindar. En moltes ocasions, a més, els consumidors desconeixen que se'ls estan aplicant perquè no apareixen expressament com a clàusules terra.

AVAL DE LA DOCTRINA DEL SUPREM

Malgrat aquesta conclusió, els jutges del Suprem van decidir, no obstant, limitar els efectes i van sentenciar que la doctrina només seria aplicable a partir del citat 9 de maig i no de la firma de la hipoteca. És a dir, que qualsevol reclamació de devolució només tindria base a partir d'aquesta data. Alguns clients no es van quedar satisfets i van decidir recórrer per recuperar les quantitats que consideren “indegudament” pagades, i aquí és on van entrar el Tribunal de Granada i l'Audiència provincial d'Alacant, que van decidir interrogar els jutges europeus sobre la compatibilitat de la sentència amb la directiva sobre clàusules abusives que recull que aquest tipus de clàusules no vinculen els consumidors.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L'advocat general respon ara que la normativa europea no té com a objectiu harmonitzar les sancions aplicables en cada cas que s'apreciï un caràcter abusiu en un contracte i que per tant “no exigeix als estats membres que estableixin la nul·litat retroactiva”. Mengozi també aclareix que la directiva no determina les condicions en què un òrgan jurisdiccional nacional pot limitar els efectes de les resolucions per les quals es qualifica com a abusiva una clàusula contractual i que el Suprem té potestat per “ponderar la protecció dels consumidors amb les repercussions macroeconòmiques associades”. És a dir, que com a excepció, l'impacte econòmic sí que “pot justificar la limitació en el temps dels efectes de la nul·litat d'una clàusula abusiva sense que es trenqui l'equilibri en la relació existent entre el consumidor i el professional”, subratlla en el seu escrit.

Victòria important, per tant, per a la banca. Segons un informe del Banc d'Espanya, la factura per als bancs d'haver de tornar els diners cobrats per les clàusules considerades abusives amb caràcter retroactiu hauria pujat a entre 5.000 i 7.000 milions d'euros. El dictamen encara no és el final del camí, ja que l'opinió de l'advocat general no és vinculant, encara que els jutges solen seguir en el 80% dels casos el seu dictamen. La sentència s'espera per a finals d'any.