¿Què són els 'tax rulings' o impostos a la carta?

1. ¿QUÈ SÓN ELS 'TAX RULINGS'?

Es tracta d'acords entre els països i les empreses, especialment multinacionals, per al pagament d'impostos pels beneficis que obtenen en un territori concret. No és habitual que es produeixin entre particulars i les autoritats fiscals, però els més rics ja compten amb vies d'escapament per pagar menys. A Espanya són les sicavs, un tipus de societats d'inversió col·lectiva mitjançant les quals els que tenen més patrimonis s'estalvien molts impostos. L'objectiu últim és pagar menys impostos, el que es denomina elusió fiscal (estalvi tributari emparat en la legalitat) a través de pactes que permeten a les multinacionals pagar impostos a la carta. 

2. ¿COM ES VAN CONÈIXER AQUEST TIPUS D'ACORDS?

L'escàndol denominat 'Luxleaks',Luxleaks destapat pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ per les seves sigles en anglès), va revelar acords secrets del Govern de Luxemburg amb 340 multinacionals entre el 2002 i el 2010. Es dóna la circumstància que durant aquesta etapa l'actual president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, era el primer ministre luxemburguès. Posteriorment el consorci ICIJ va destapar els denominats 'Papers de Panamà', que implicaven polítics, aristòcrates, artistes i personalitats de tot el món.

3. ¿QUINS EFECTES TENEN?  

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Qüestions com les de 'Luxleaks' van revelar la importància del que es denomina erosió de bases impositives. A través d'aquest mecanisme, els països deixen de recaptar milers de milions d'euros. Aquest tipus d'acords, com els de Luxemburg, s'ha donat també a Holanda o Irlanda i en altres països, però els casos com els d'Apple, Starbucks, Facebook, Amazon o Google no tenen parangó en altres estats membres de la Unió Europea (UE).

4. ¿S'HAN FET PASSOS PER ACABAR AMB LES PRÀCTIQUES?

En el marc de l'OCDE, que agrupa els països més industrialitzats del món, s'han pres decisions encaminades a limitar el que es coneix com a erosió de les bases fiscals. Aquestes recomanacions han sigut assumides pel Grup dels 20 (G-20), que integra els països i les zones més rics del planeta, així com els estats en vies de desenvolupament més importants. En el marc de la UE també s'han incorporat recomanacions a nivell normatiu. També, l'any passat es va aprovar una directiva per donar més transparències als acords en estats i multinacionals.