La macrocausa de les preferents de Caja Madrid encara la recta final

La macrocausa per les participacions preferents de Caja Madrid, iniciada el 2013, encara per fi la seva final. El procés, que va quedar vist per a sentència ahir, resol la demanda presentada per l’associació de consumidors Adicae en representació de 2.243 afectats contra BFA-Bankia, hereva de la caixa madrilenya, per la venda d’aquests productes financers d’alt risc que van causar pèrdues milionàries a centenars de milers d’estalviadors. L’aspecte rellevant de la futura sentència és que podria obrir una nova via als perjudicats que no han recuperat tots els seus diners: una part minoritària del total, però que encara suma alguns milers de persones.

Les set caixes que es van fusionar en Bankia van fer 238.000 operacions de venda de preferents i deute subordinat, adquirides per 293.000 persones, per valor d’uns 6.100 milions d’euros. Posteriorment, el banc va reservar 2.260 milions d’euros per tornar els diners de 165.000 d’aquests comptes a través del procés d’arbitratge que va impulsar juntament amb l’Estat per determinar en quins casos s’havien venut de manera incorrecta (137.000) i per condemnes que ha patit als tribunals (28.000). Queden uns 73.000 comptes, però una part rellevant dels seus propietaris també van recuperar tota la seva inversió o una bona part de manera addicional als 2.260 milions d’euros esmentats. 

El canvi de les preferents i el deute subordinat per accions que va imposar la Comissió Europea com a part del rescat de l’entitat es va fer amb una quitació mitjana del 39% (en els casos més extrems va arribar al 70%), de manera que els estalviadors van recuperar el 61% del que havien desemborsat. Molts d’ells van vendre les accions quan cotitzaven a bon preu amb la qual cosa van recuperar tot el que havien invertit o una bona part. No obstant, diversos milers d’aquells més de 73.000 afectats encara no han recobrat tots els diners. Adicae confia en una sentència favorable que, si bé només afectaria en principi els 2.243 demandants, podria crear un precedent per a la resta.

PROCÉS COMPLICAT 

Aquesta possible solució, en qualsevol cas, sembla complexa. La sentència serà de primera instància i probablement serà recorreguda per la part que en surti perjudicada, de manera que el cas podria arribar fins al Tribunal Suprem. S’ha de recordar que el banc no va establir un mecanisme per tornar els diners als petits accionistes de la seva sortida a borsa fins que l’alt tribunal va dictar diverses sentències en contra seu (190.000 persones ja han recuperat 1.200 milions d’euros), si bé en el cas de les preferents ja hi va haver un procés d’arbitratge. A més, l’Audiència Nacional està investigant paral·lelament, com a peça separada del cas Bankia, si hi va haver delicte en la venda de les preferents.

Les parts van llegir ahir les conclusions finals en la segona i definitiva vista oral del judici celebrat al Jutjat Mercantil número 5 de Madrid. Adicae va demanar al jutge que anul·li la venda de les preferents perquè entén que els contractes incloïen condicions abusives, omissions d’informació i no es van entregar amb prou temps als clients. A més, va assegurar que la caixa no va analitzar de manera correcta si els compradors tenien els coneixements financers suficients per saber el que adquirien.

ARGUMENTS

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

«Les agències de qualificació van dir que era un bo porqueria, però l’entitat va donar instruccions que es digués que el sistema financer espanyol era fort i que era un producte rendible. La cúpula ho sabia, però el van col·locar com un producte d’interès. No es va fer el test d’idoneïtat, de manera que no s’hauria d’haver ofert mai aquest producte de risc i complex», va mantenir el seu advocat, Antonio Castro.

L’advocat de Bankia, Francisco Javier García Sanz, va sol·licitar que es desestimés la demanda amb l’argument que la informació facilitada va ser correcta i exhaustiva, ja que detallava les condicions reals del producte i el seu caràcter perpetu i complex, i va negar que hi hagués una trama organitzada per enganyar els inversors. També va defensar que els casos han de ser analitzats un per un, i no en una demanda col·lectiva, perquè les circumstàncies de la comercialització no poden ser les mateixes en totes les operacions bancàries.