Una llei molt il·legal

Més d’un centenar de sentències de tota mena de tribunals han anat anul·lant alguns dels principals i més polèmics punts de la reforma laboral impulsada pel Govern del PP el febrer del 2012.

    En aquest període, la litigiositat laboral ha anat en augment, i ha quedat en evidència la inseguretat jurídica d’una llei que, bàsicament, va facilitar les regles de l’acomiadament. L’allau de sentències ha anat cisellant una norma que s’ha anat demostrant il·legal en molts aspectes, d’acord amb els successius dictàmens.

    Al mateix temps, però, el Tribunal Constitucional va avalar el 2014 altres aspectes nuclears de la reforma després dels recursos del PSOE i IU. El Constitucional va aprovar la regulació de les indemnitzacions per acomiadament improcedent i la limitació en el cobrament de salaris de tramitació en casos de readmissió. I va recolzar el contracte d’emprenedors amb un any de prova en què l’acomiadament és gratuït i sense causa, així com el poder de l’empresari per canviar unilateralment les condicions de treball per raons econòmiques.

    En un sol dia, el 14 de setembre, el Tribunal Justícia de la Unió Europea (TJUE) va publicar tres sentències contra diferents aspectes de la normativa espanyola (anteriors a la reforma del 2012). A més de reconèixer el dret dels temporals a una indemnització similar a la dels indefinits, el TJUE assegura al personal funcionari interí els mateixos drets indemnitzatoris que als fixos. A més, denuncia la falta de garanties en l’ocupació pública davant l’encadenament de contractes temporals. Hi ha altres aspectes de la reforma laboral que han sigut reinterpretats pels tribunals els últims anys.

    La reforma va obrir la porta als acomiadaments col·lectius (ERO) en el sector públic. Els tribunals van frenar els que s’havien aplicat com a mera estratègia per privatitzar serveis públics (cas de Telemadrid). També van limitar la discrecionalitat de l’administració per a acomiadaments col·lectius adduint com a causa el dèficit públic.

Negociació sindical

Diferents sentències han reconegut el dret a la intervenció sindical, amb l’obligació de negociar en el període de consultes. El Suprem va declarar nul l’ERO de l’embotelladora de Coca Cola, per estimar que va incórrer en represàlia a l’exercici del dret de vaga.

Notícies relacionades

El Tribunal de la UE posa potes enlaire el mercat laboral espanyol

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

    La reforma estableix com a causa objectiva de l’acomiadament procedent (més barat que l’improcedent) l’existència de pèrdues «actuals o previstes» o una «disminució persistent» d’ingressos o vendes, durant tres trimestres consecutius. Algunes sentències anul·len l’aplicació d’aquesta causa per interpretar que el descens dels ingressos no era elevat. Altres, no obstant, no entren en aquestes valoracions i se cenyeixen a la llei.

    Una altra qüestió clau és què passa quan es compleix un any de pròrroga automàtica dels convenis col·lectius (ultraactivitat). La reforma laboral estableix que el conveni caduca. Però existeixen sentències (cas d’Air Europa) que avalen que els drets dels treballadors recollits en un conveni segueixen vigents després que acabi la ultraactivitat per entendre que comencen a formar part del seu contracte laboral.