Blesa defensa la "transparència" de les 'black' i que en 23 anys no van rebre cap retret

El escàndol de les targetes 'black' ha arribat aquest divendres a l'Audiència Nacional. El primer a declarar davant el tribunal ha sigut l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, que ha mantingut durant l'interrogatori a què l'ha sotmès el fiscal Alejandro Luzón una línia de defensa basada en dos pilars: que les despeses de les targetes 'black' eren retribucions i que "en 23 anys ni el Banc d'Espanya ni els òrgans interns de la Caixa hivan posar cap objecció".

Intentant oferir seguretat en els arguments, Blesa ha explicat que ell va rebre la seva targeta de mans del secretari del consell el 1994, quan va arribar a Caja Madrid durant la presidència de Terceiro. "Era de lliure disposició, un complement retributiu", ha assegurat.

A partir d'aleshores, a les preguntes del fiscal Alejandro Luzón, Blesa responia recordant que ja hi ha referència a les targetes dels consellers de Caja Madrid des de l'any 1988 i insistint que "en 23 anys" mai es va produir cap retret ni per part del Banc d'Espanya ni dels auditors ni de la Comissió Nacional del Mercat de Valors ni de l'entitat, ni d'Hisenda de com funcionaven.

QÜESTIÓ DE CONFIANÇA

"He sabut més detalls en relació amb l'emissió de les targetes ara que en aquell moment, perquè quan algú s'incorpora en una institució ho fa en confiança del seu funcionament", s'ha justificat l'acusat, que ha insistit que no hi havia cap irregularitat en l'ús de les targetes per part dels consellers i directius, que, segons la seva opinió, va quedar avalada en el consell d'administració de Caja Madrid del 24 de maig de 1988.

"¿En 23 anys de pràctica de targetes, hi ha algú que sigui capaç de dir que es pot ocultar al Banc d'Espanya, als auditors?", ha insistit a preguntes de la seva defensa, exercida pel lletrat Carlos Aguilar.

Ha explicat que hi ha diferents òrgans per gestionar les targetes, però ell tenia delegada la facultat d'entregar-les als consellers i decidir-ne la quantia. Segons la seva opinió, era el que s'estava fent des del 1995 quan es va fixar un compte per comptabilitzar les despeses.

Segons l'acusat es tracta d'una retribució perfectament legal i tots els beneficiaris tenien "la creença" que la caixa ho incloïa en el certificat d'havers que rebia a finals d'any i ho declarava a Hisenda, com altres retribucions en espècie. "La primera vegada que vam saber que no estava inclòs va ser en els informes de Bankia", ha afegit.

REPRESENTACIÓ

A la pregunta del fiscal de si no es tractava, en realitat, de targetes per a despeses de representació, que seria el que està permès pel consell del 1988, Blesa, en una de les ocasions en què s'ha permès elevar una mica el to, ha assegurat que no casa bé una quantia fixa amb despeses de representació. Per això aquests plàstics no tenien límit i els han portat al banc dels acusats, sí.

Ha assegurat que ell va apujar els límits fixats pel seu antecessor en el càrrec pel creixement viscut a la caixa i l'ampliació de l'àmbit d'acció dels consellers. Del que no s'ocupava ell era d'apujar temporalment el límit de disposició, però ha assegurat que només es tractava d'elevar el límit operatiu puntualment, no s'incrementava el pagament a aquell conseller, ja que tenia fixades unes retribucions. Davant la insistència de Luzón, ha assenyalat que quan un mes se'ls elevava el límit de disposició, se'ls reduïa el mes següent, cosa que no apareix en les dades en què s'ha basat la fiscalia.

També ha discrepat de les acusacions -a les quals s'ha negat a respondre- que el compte on s'incloïen les despeses no hi figuressin tots els càrrecs detalls. "El comptable no pot registrar cap càrrec sense saber prèviament qui el fa. Havia de conèixer tot el detall per incloure'l en els llibres auxiliars. Si tenia algun dubte, havia de preguntar", va assegurar.

Segons Blesa, durant la seva presidència arribava a rebre centenars de correus, en què figurava en còpia i va donar instruccions per deixar de fer-ho davant la impossibilitat de llegir-los tots. El fiscal li volia preguntar per un d'Enrique de la Torre en què es queixa que una cosa "tan delicada" com les targetes dels consellers pogués ser consultat per la seva secretària, fet que podia suposar que es produïssin filtracions.

SENSE PREGUNTES SOBRE LES DESPESES

Blesa ha asseverat: "Eren delicades al ser retribucions". I ha aprofitat per retreure a Bankia que haguessin aparegut les despeses a la premsa. "Són disposicions que realitza una persona i ningú té per què saber en què es gasta els diners", ha afegit. El fiscal Luzón no li ha preguntat en cap moment sobre les seves despeses, i fonts de la defensa interpreten que no pot fer-ho, encara que l'Excell ha sigut admès com a prova pel tribunal.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Una vegada aclarida la legalitat de les targetes, Blesa s'ha centrat en el fet que en cap moment es va ocultar l'operativa, i va estar a disposició del Banc d'Espanya i la CNMV. "Els auditors necessàriament coneixen l'existència de les targetes, perquè tenen suficients pistes", diu, i aleshores Luzón repregunta: "¿Pistes?". Blesa es recondueix i afirma que "documents per conèixer-les".

La declaració del seu successor a Caja Madrid, Rodrigo Rato, s'ha posposat per dimarts que ve, malgrat que l'acusat estava disposat a fer-ho avui i ja s'havia proveït d'apunts per començar.