La sentència de la UE sobre temporals xoca amb una precarietat enquistada

La sentència del Tribunal de Justícia de la UEsentència  Tribunal de Justícia de la UE que obre la porta a equiparar els acomiadaments dels treballadors temporals i els indefinits ha deixat en estat de xoc el mercat laboral espanyol. A més d'obrir en canal la regulació dels contractes d'interins i eventuals, ha despertat expectació en un col·lectiu de gairebé quatre milions de treballadors que van saltant d'empresa en empresa a la recerca d'una estabilitat laboral gairebé impossible.

¿L'equiparació de les indemnitzacions per acomiadament actuarà com un revulsiu per reduir la persistent temporalitat de l'ocupació? ¿Què suposarà la victòria judicial per a cada empleat temporal?

El possible efecte desincentivador en l'elevada temporalitat dels ocupats d'Espanya, el segon país europeu amb més precarietat (26%), no és clar per a alguns experts tenint en compte la pertinaç precarietat. Des que es va obrir l'aixeta per als contractes temporals amb el primer Govern socialista de Felipe González el 1984 com a via de flexibilitat laboral, l'eventualitat de la mà d'obra ha escalat amb rapidesa fins a nivells del 36% malgrat les modificacions legals que s'han anat introduint i la suposada necessitat de causalitat en la contractació. Després de caure durant la crisi per l'expulsió dels temporals en les empreses com a primera mesura, en els últims anys torna a repuntar.

PENALITZACIÓ

La penalització dels contractes temporals introduïda per José Luis Rodríguez Zapatero, que va consistir a augmentar la indemnització per cessament, ha tingut un efecte nul i pot servir com a exemple per no repetir errors, segons Jesús Cruz Villalón, catedràtic de Dret del Treball de la Universitat de Sevilla, ja que “es va diluir a l'aplicar-se de manera gradual” amb un dia més cada exercici, de 8 a 12 dies en quatre anys. “Perquè tingui efecte una mesura com aquesta s'ha d'aplicar de cop”, assegura el professor.

La taxa de temporalitat més ajustada a l'economia espanyola, amb un elevat pes d'activitats estacionals com el turisme, seria del 18% com a màxim, segons les estimacions d'un estudi de José Antonio Herce, economista d'Analistes Financers Internacionals. Darrere de la mitjana del 26% hi ha grans contrastos, com per exemple en els joves, amb una temporalitat del 70%.  

COST ASSUMIBLE

Per a la classe mitjana dels empleats temporals, el guany que pot reportar l'aplicació de la sentència europea pot ser com unes estrenes que no donen per a gaire. El líder de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, desmentia els sobrecostos que es podien derivar del dictamen criticats per les patronals a l'indicar que "no suposarà res que les empreses no puguin assumir". 

Passar d'una indemnització per finalització del contracte de 12 dies de sou per any de servei, la que correspon ara als eventuals, a tenir dret a 20 dies, com els indefinits, suposaria una mitjana d'uns 100 euros per treballador, segons els càlculs sindicals. 

No obstant, aquesta quantitat es pot multiplicar en el cas dels interins que fa anys que treballen en una plaça vacant i, a més, els empleats temporals en situació de frau legal perquè encadenen contractes més enllà del límit i poden cobrar 33 dies, recorda UGT.

A L'ESPERA DE DENÚNCIES

Notícies relacionades

L'empleat precari que va esgotar la paciència

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

CCOO ja ha habilitat una bústia especial per rebre les primeres demandes d'interins i temporals que vulguin percebre la millora de la indemnització. "Hem començat una feina de difusió de la sentència als centres de treball per animar els afectats a reclamar", afirma Lluïsa Montes, responsable del gabinet jurídic de CCOO de Catalunya. 

La sentència també ha reobert el debat sobre l'equiparació de les condicions, inclòs l'acomiadament, de temporals i fixos. Amb la normativa a la mà, la protecció legal dels temporals a Espanya és superior a la mitjana dels països de l'OCDE, segons un índex elaborat per l'organisme. L'índex té en compte, entre altres factors, les restriccions a la contractació eventual per la necessitat de justificar les causes, cosa que els sindicats i un bon nombre d'experts consideren que és paper mullat.