La Xina, la bombolla més gran de la història

L’escena gravada per les càmeres de seguretat serviria en una pel·lícula de zombis. Els guàrdies protegeixen la sòlida porta fins que la marabunta l’arrenca de soca-rel i entra en carreres desordenades. Són xinesos en una immobiliària. La ciutat de Hangzhou havia anunciat la vigília que prohibiria l’adquisició de cases als no residents i instava a aprofitar les últimes hores.

La pulsió compradora resisteix qualsevol mesura oficial. Pequín, Jinan i Wuhan han incrementat el pagament inicial, Chengdu només permet les vendes en una part de la ciutat i són generalitzades les restriccions als no residents i els impostos a la segona i tercera vivenda. Un rumor sobre la imminent limitació de compra d’immobles a matrimonis a Xangai va estimular les cues a les oficines per a divorcis.

El temor a la Xina a una bombolla s’ha accentuat des que la borsa es va empassar els estalvis de milions d’estalviadors l’estiu passat. Els indicis en el mercat immobiliari són inquietants. Les cent principals ciutats acumulen 17 mesos de pujades i els preus a les 70 més grans van pujar un 9,2% a l’agost, l’increment més important en sis anys. Les vivendes a Pequín o Shenzhen s’han revaloritzat el 25% en un any.

Qualsevol bombolla exigeix el convenciment dels compradors que aviat podran vendre a un preu millor. Els xinesos han vist pujar els preus immobiliaris sense pausa durant dècades i, com els espanyols abans de la crisi, tenen la certesa que el totxo mai baixa. També pensaven fins l’any passat que la borsa només pujava.

Un imperatiu social

La unitat de treball atorgava la vivenda només unes quantes dècades enrere, però avui la casa en propietat és un imperatiu social a la Xina. Els matrimonis que no en tenen són menyspreats com a «despullats» i és habitual que els estalvis paterns de tota la vida acabin a la casa del fill.

L’actual socialisme «amb característiques xineses» i la inflació expliquen que la relació entre pagaments d’hipoteca i ingressos mitjans ja hagi superat els nivells registrats als Estats Units i al Japó abans que esclatessin les seves bombolles, segons un estudi de Haitong Securities. El 70% de la riquesa de les llars prové de la vivenda, assenyalen dades oficials. El mercat no deixa de sorprendre: a Shenzhen, una vila de pescadors 30 anys enrere i avui una macrourbs degratacels que causen admiració, s’oferien aquest mes pisos de sis metres quadrats per 880.000 iuans (117.000 euros). Es van vendre en un matí.

És improbable que els frens dels governs locals a la compra de la vivenda solucionin el problema. A llarg termini són ineficaços i a curt termini només estimulen l’ansietat compradora. Tots aquests esforços seran inútils, alerten els experts, sense reformes vigoroses en la política creditícia nacional. Els crèdits a la vivenda van superar al mes de març els empresarials i el marge no ha deixat de créixer. La tendència és realment perillosa per diferents raons: multiplica els riscos d’impagament en el sector bancari i arruïna els esforços de Pequín per reconduir la seva economia. La bombolla immobiliària és un forat negre que s’empassa els recursos i el capital d’altres sectors i impedeix que es dispari el consum intern en altres béns com automòbils. Els crèdits de llars al juny van arribar al rècord de 30 bilions de iuans, cosa que equival al 42% del PIB nacional.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Les advertències no vénen només dels experts occidentals que fa dècades que pronostiquen l’imminent col·lapse de l’economia xinesa sinó de gent de dins que coneix el mercat. Ma Jun, economista en cap del Banc Popular de la Xina, ha advertit de preus del tot insostenibles en el sector. «És la bombolla més gran de tota la història», va afirmar recentment Wang Jianlin, la principal fortuna del país i propietari del grup immobiliari Wanda. Wang, una figura totèmica escoltada amb reverència a la Xina, està desfent-se de propietats per invertir en entreteniment, turisme i altres sectors que considera amb més futur. «Serà  molt difícil arreglar el poroblema», adverteix.

La bombolla esclatarà el 2018, segons el Deutsche Bank.