El Banc d'Espanya sabia que Bankia era inviable abans de sortir a la borsa

El Banc d’Espanya sabia que Bankia era inviable quan va sortir a borsa el juliol del 2011. Així ho va advertir en almenys quatre ocasions –l’abril i el maig d’aquell any– José Antonio Casaus, llavors cap d’inspecció del grup BFA-Bankia, al seu superior, Pedro Comín, ara director general adjunt del supervisor. El seu testimoni posa en evidència la versió de l’exgovernador, Miguel Ángel Fernandez Ordóñez. «Amb la informació que tenia el supervisor, Bankia era viable i és evident que després va deixar de ser-ho» a causa d’una imprevisible «segona recessió», i al fet que «el Govern [de Rajoy] va terroritzar els mercats», va assegurar al gener en unesdeclaracions concedides al diari 'El País'. Una versió que ha sigut bàsicament ratificada pel seu successor, Luis María Linde, nomenat per l’Executiu del PP.

Casaus, però, va alertar els seus superiors que el grup «no era viable», segons va testificar aquest setembre davant el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu, que investiga la sortida a borsa. Llavors, es va referir a quatre correus electrònics que va enviar a Comín i que ara han vist la llum, després que els hagi enviat al jutjat. Els 'mails' corroboren punt per punt el testimoni de Casaus.

PRIMER AVÍS

Al primer, del 8 d’abril del 2011, l’inspector va advertir que l’estructura del grup, amb una matriu d’actius dolents (BFA) i un banc cotitzat que «no és tan bo» com es pretenia vendre (Bankia), «no és viable a mitjà termini». Per pagar el seu deute, va assegurar, BFA hauria de malvendre les accions del seu filial. Amb clarividència afegeix: «Al final, el FROB haurà de convertir el seu deute en accions de BFA i respondre als tenidors de subordinades i preferents per evitar que diguin que un banc públic deixa a l’estacada uns inversors privats minoristes. D’aquesta manera haurem socialitzat les pèrdues i haurem perdut uns mesos/anys». El que va acabar passant, bàsicament.

L’inspector defensava que la millor solució era vendre el grup a un altre banc, «si fos possible estranger», per abaratir-ne el finançament i retallar els sous entre el 10% i el 15%. «Una altra cosa és que els polítics que gestionen Bankia no vulguin explorar aquesta via per no perdre les seves poltrones ni les seves eines de finançament», lamentava. En cas de no trobar-se un comprador, afegia, estava d’acord amb la sortida a borsa, però com un banc únic (tot el grup, no només Bankia), ja que «podria ser el primer pas» per vendre’l posteriorment. «En canvi, la sortida a borsa amb un banc doble és el primer pas per nacionalitzar les pèrdues, una cosa injusta i contrària al que ens demana la norma: vetllar per l’ús eficient dels recursos públics», alertava.

SOLUCIONS AVUI I PROBLEMES DEMÀ

En un altre 'mail', del 14 d’abril, Casaus insisteix a un reticent Comín: «Vaig dir que no ho diria més... ¿o sí? Però ho dic: aquest grup NO ÉS VIABLE sense un canvi de control». La capacitat de generar recursos del grup, advertia, «no només està molt minvada, sinó que va minvant a passos agegantats amb el pas del temps» a causa de la «política de solucions avui i problemes demà» dels anys anteriors i de les «dificultats» que percebia el mercat. «Estic resultant molt pesat amb aquest tema, però crec que la transcendència de l’assumpte és tan gran que val la pena passar per pesat», es disculpava l’inspector.

ENFOC DUR

El 10 de maig, a petició de Comín, Casaus li va enviar un informe en què insistia sobre la greu situació del grup. Com a novetat, proposava «reduir el preu de la compra fins a zero» per facilitar-ne la venda. «Si el que vols és un enfocament dolç (...), la presentació de resultats que ens ha enviat Román (l’interventor general de Bankia, Antonio Román) et serveix perfectament», li deixava anar després d’admetre que el demolidor document de sis pàgines que li enviava «no té res a veure» amb el que Comín volia.

"POLITITZAT I POC PROFESSIONAL"

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El 16 de maig, li tornava a enviar el document per a una trobada que Comín tindria amb el subgovernador, Javier Aríztegui. També carregava amb duresa contra el sistema de govern del grup, malgrat que el seu superior no havia sol·licitat «a ningú» informació sobre això. 

Així, criticava obertament que el consell estava «molt polititzat i era poc professional»; lamentava que continuessin al càrrec els mateixos gestors «desacreditats davant el mercat» per haver portat l’entitat a demanar ajudes públiques; advertia de la seva «qüestionable honradesa» per cobrar una prima el 2009 «superior a la que corresponia»; i denunciava l’«aparent falta de sintonia» entre el president de l’entitat, Rodrigo Rato, i el vicepresident, José Luis Olivas, entre molts altres aspectes.