L'expresident de Caja Madrid desmunta la versió de Blesa

Jaime Terceiro, expresident de Caja Madrid, ha propiciat un cop dur a la línia de defensa del seu successor, Miguel Blesa, i de la immensa majoria dels 65 acusats per l'ús de les targetes 'black' de l'entitat i Bankia. L'executiu, actual conseller de Bankinter, ha defensat al judici que, "com diuen totes les actes, eren per a despeses de representació per exercir la funció de conseller".

El banquer, així, ha desmuntat la línia de defensa de Blesa, que consisteix a mantenir que es tractava d'unes targetes salarials per a despeses personals de lliure disposició, sense necessitat de justificar-les, i que van ser creades en època de Terceiro, el 1988, en aquests termes. "És una invenció, no es pot basar en res", ha refutat.

Terceiro ha argumentat que va crear les targetes per "modernitzar" el sistema de pagament de les despeses de representació dels consellers. "La targeta és el sistema més transparent per a despeses exclusivament de representació per la traçabilitat que genera", ha argumentat abans d'afirmar que "fa el frau més difícil". És a dir, que era més fàcil saber en què s'havien gastat els diners els consellers així que amb el sistema anterior, en què avançaven els diners i després presentaven els justificants. 

250 EUROS

L'expresident de la caixa ha explicat que el màxim tècnic dels plàstics, que no constituïa un límit de despeses, era de 600 euros, però que de mitjana els consellers gastaven al mes 250 euros amb la targeta. També ha destacat que els consellers cobraven 1.800 euros a l'any en la seva època, però que amb Blesa alguns van arribar a cobrar més de 500.000 euros.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Terceiro s'ha mostrat molt dur amb les acusacions que li han llançat alguns dels acusats. Així, ha afirmat que era "radicalment incert" que apugés el límit dels 600 euros, ha sostingut que dir que les targetes eren per a despeses personals és una "definició esotèrica", ha sostingut que "sota cap concepte" es va donar el PIN als consellers perquè traguessin metàl·lic als caixers, i ha defensat que cap altra entitat financera de la rellevància de Caja Madrid ha tingut uns plàstics similars.

Així mateix, ha revelat que alguns consellers, com l'acusat José Antonio Moral Santín, es van queixar que la seva retribució era molt baixa, però que ell es va negar a elevar-la per la diferent configuració jurídica de les caixes davant els bancs. També ha subratllat que va deixar Caja Madrid quan era l'entitat "més solvent, rendible i eficient d'Espanya", entre altres coses gràcies a la seva "política d'austeritat".