Ex alts càrrecs de Catalunya Caixa, camí del banc dels acusats per aprovar retribucions "desproporcionades"

L'Audiència de Barcelona ha rebutjat els recursos presentats per 41 imputats i ex alts càrrecs de Catalunya Caixa per aprovar "desproporcionats" augments retributius tot i la "real situació d'insolvència de l'entitat". Amb aquesta decisió, els magistrats confirmen la conclusió de la investigació dictada al seu dia pel jutge instructor i deixa els imputats, entre ells Narcís Serra, president de l'entitat entre el 2005 i el 2010 i exvicepresident del Govern socialista, a les portes de judici. Ara, el fiscal i les acusacions hauran de presentar els seus escrits d'acusació. La fiscalia va presentar una querella contra diversos directius de l'entitat el 2013.

La resolució de l'Audiència de Barcelona sosté que "es desprenen indicis suficients per atribuir" als imputats el delicte d'"administració deslleial" i que es concreten en els acords que durant el 2010 van ser adoptats pels acusats, en la seva condició de membres del consell d'administració de Caixa Catalunya. Segons els magistrats, els antics alts càrrecs de Catalunya Caixa, "amb aparentment abús del seu càrrec i en perjudici de l'entitat", van aprovar increments de les retribucions salarials dels seus màxims directius "que no concordaven amb la situació real de l'entitat i l'entorn de la greu situació econòmica que travessava".

Dels documents aportats a la causa, segons el tribunal, "s'infereix" que en aquell moment "la situació real" de Catalunya Caixa era "especialment delicada. Des de l'any 2007 al 2009, els seus beneficis s'havien reduït considerablement i el 2010 es va aprovar un expedient de regulació d'ocupació que va afectar més de 1.300 persones, i es va ampliar posteriorment a 300 persones més. El Banc d'Espanya, subratlla la resolució judicial, per garantir la viabilitat de l'entitat va autoritzar la fusió de tres entitats: Caixa de Catalunya, Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa, i va necessitar recursos per valor de 1.250 milions d'euros, quantia que va anticipar el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROP).

En aquest context, detallen els magistrats, les retribucions dels màxims directius de Catalunya Caixa, Adolf Todó Rovira, en la seva condició de director general, i Jaume Masana Ribalta, com a director general adjunt, van augmentar "considerablement" en "perjudici dels interessos de l'entitat" i en contra de les recomanacions de la Comissió Europea i del FROB.

INCREMENTS SUBSTANCIALS

En el contracte inicial amb Catalunya Caixa (posteriorment ratificat per la nova entitat resultant de la fusió) es van establir clàusules per rescissió anticipada, de prejubilació, retribucions variables i pagaments en pensions mitjançant pòlisses que suposaven importants retribucions econòmiques. D'aquesta forma, segons la resolució, Todó va experimentar un increment del seu salari fix en tres anys de 212.000 euros i, pel que fa a la retribució variable, es va augmentar del 35% fixat en el seu contracte al 50% del salari fix. Aquesta modificació de condicions es va derivar de l'acord del consell d'administració del 19 de gener del 2010. Igualment Jaume Masana, destaquen els togats, "va veure incrementat" el seu salari fix, així com la seva retribució variable, que va augmentar del 35% al 45% per acord del mateix consell d'administració.

Posteriorment, una vegada produïda la injecció de diner públic, afegeix la resolució, per acord del consell d'administració del 13 d'octubre del 2010 es va aprovar una altra pujada salarial per a l'any 2011 dels membres del comitè de direcció de l'entitat, i van preveure un augment per a Todó de 800.481 euros a 812.501 euros, i per a Masana de 598.428 a 601.201 euros.

L'Audiència de Barcelona destaca que aquests fets, "sense perjudici del necessari debat contradictori en el judici oral", justifiquen que la causa penal continuï, ja que "a primera vista" la conducta dels imputats reuneix els "elements objectius de tipicitat" que exigeix l'il·lícit penal. Els magistrats, per tant, avalen la conclusió de la investigació i desestimen la petició d'arxivament. 

Segons la querella de la fiscalia, els membres del consell d'administració denunciats van incórrer en un delicte d'"administració deslleial" a l'aprovar augments retributius i garantir indemnitzacions als executius "amb evident abús del càrrec", ja que "van utilitzar els fons d'una entitat amb connotacions i transcendència públiques, en benefici propi i amb clar perjudici per a l'entitat, i això va contribuir a la seva greu crisi financera".

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L'elevat nombre de consellers imputats es deu al fet que el novembre del 2010 es van integrar els consells d'administració de les tres caixes fusionades -Catalunya, Tarragona i Manresa- i provisionalment es van mantenir tots els representants dels òrgans de govern d'aquestes entitats fins que se'n va depurar el nombre al constituir-se l'entitat en un banc.

En la seva declaració judicial de l'octubre del 2013, tant Narcís Serra com Adolf Todó van defensar la legalitat dels augments salarials i van al·legar que aquesta mesura estava avalada pels informes jurídics externs i del Banc d'Espanya, que no hi va posar cap problema. Serra va qualificar l'increment de les remuneracions de "legal, lleial i convenient". Davant el jutge Serra va afirmar: "Al carrer m'han cridat lladre".