Objectiu: 400.000 vivendes socials a Catalunya el 2030

Des del punt de vista de les administracions que consideren que s’ha d’actuar en el mercat de la vivenda de lloguer, un parc social de pisos és bàsic i els principals esforços d’inversió s’han de desplegar per portar-ho a terme. A més a més, resulta imprescindible modificar la llei d’arrendaments urbans (LAU) del 2014 en els aspectes que dificulta el desenvolupament del mercat.

L’OFERTA

Només serveix l’1% de l’estoc actual

Només serveix l’1% de l’estoc actualA Catalunya hi ha un parc de tres milions de vivendes principals. No obstant, únicament l’1% està considerat vivenda social, aquella que tindria un preu que com a mínim seria un 20% inferior al de mercat. «L’objectiu de la Generalitat és aconseguir que aquest parc de vivenda social arribi al 15% a l’horitzó del 2030», afirma Carles Sala, secretari d’Habitatge de la Generalitat. Aconseguir aquest objectiu significa posar al mercat, a través de nova construcció, rehabilitació, permuta, o qualsevol altra figura possible, fins a 400.000 vivendes. «És molt difícil ara pensar que arribarem per la via de la nova construcció a assolir aquest 15%. S’han de buscar altres mecanismes amb la col·laboració dels ajuntaments, que també hi tenen competència», afegeix Sala. Catalunya parteix d’una situació de 60.000 vivendes socials. El que queda per fer implica la inclusió en aquesta categoria de més de 300.000 pisos en 14 anys.

L’ÀREA METROPOLITANA

Els números municipals

Els números municipalsEn l’àmbit metropolità –on es concentra la majoria de la població catalana– el parc social no arriba al 2%. «Només podem atendre les necessitats de la Mesa d’Emergència. Fins i tot Portugal ens passa al davant; compta amb el 3%», explica Josep Maria Muntaner. «Tenim un pla de vivenda que va del 2016 al 2025 en el qual intentem doblar el parc per acostar-nos el 2025 al nivell d’altres països europeus», afegeix. Barcelona hauria de tenir 100.000 vivendes socials i amb prou feines s’arriba en aquests moments a les 20.000 amb lloguer assequible. En els pròxims quatre anys està prevista la construcció de 4.000 vivendes noves. «Dins del pla fins al 2025 s’arribarien a fer un total de 10.000 vivendes més». Per a la resta, L’Observatori de l’Habitatge, en què participen l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, proposa diferents alternatives de col·laboració publicoprivada per portar a terme projectes.

PROBLEMA LEGAL

El contracte de tres anys més un

Notícies relacionades

La bombolla de preus en el lloguer arriba a les grans ciutats

Les administracions catalanes estudien com limitar els preus del lloguer

El contracte de tres anys més unL’actual llei d’arrendaments urbans estableix una durada de tres anys, prorrogables a un més, com a àmbit temporal dels contractes de lloguer. Hi ha unanimitat en el sector immobiliari que aquest precepte legal dificulta el desenvolupament del mercat del lloguer. No ofereix continuïtat a l’arrendatari i permet a l’arrendador collar en els preus. Tampoc contribueix a la seguretat jurídica que necessiten els inversors professionals en el mercat de lloguer per assegurar rendes. «És difícil desenvolupar un mercat professional en aquestes condicions», afirma Paco Pérez, de Solvia.

LLEI HIPOTECÀRIA

El problema del desnonament

El problema del desnonamentEls desnonaments per impagament del lloguer són un problema de difícil gestió malgrat l’última reformulació de la llei hipotecària. El procés resulta massa farragós i llarg, davant del que passa en altres països europeus (Països Baixos, Alemanya, Àustria, entre altres) on es resolen entre 30 i 50 dies. A canvi hi ha més garanties per als propietaris i un ampli parc de vivenda social. «S’ha de modificar aquesta llei, però es necessita vivenda assequible perquè tingui sentit», reconeix Eduard Mendiluce, d’Anticipa.