La bombolla de preus en el lloguer arriba a les grans ciutats

Podia passar. I sembla ser que acabarà passant si no s'hi posa remei. Set anys de crisi immobiliària no han servit encara per impedir una nova bombolla. Almenys en el mercat de lloguer de les grans ciutats amb Barcelona i Madrid al capdavant. Els increments interanuals de preus ja arriben a ritmes gairebé del 7%.Encara no s'han assolit els valors que el mercat registrava el 2007, just abans que esclatés la bombolla anterior, però a la dinàmica alcista s'hi uneix un marc legislatiu que no impulsa el desenvolupament del mercat --l'entrada de nova oferta és inferior a la de demanda--, mentre que la cultura immobiliària del país ha privat d'un parc de vivenda social que contribuís a equilibrar les distorsions del mercat. 

"Ja acumulem dos trimestres en què hi ha un increment de contractes de lloguer dipositats al Registre de Fiances de l'Incasòl i, a més, hi ha un increment de preus. Tendencialment, quan hi ha un augment de contractes dipositats hi sol haver una estabilització o una baixada en els preus del lloguer. Aquesta dinàmica s'ha trencat en els últims dos trimestres. Com a conseqüència, s'observa un increment de contractes a la ciutat de Barcelona al mateix temps que s'ha incrementat el preu mitjà del lloguer". Qui explica el fenomen és el secretari d'Habitatge de la Generalitat, Carles Sala. 

En el cas de la ciutat de Barcelona, a la creixent demanda natural, s'hi uneix la pressió turística a la ciutatpressió turística a. "Té un efecte determinant i s'ha anat produint progressivament. Ha tingut lloc un procés de substitució de primera residència que ha passat a ser edificis turístics i hotels. El parc s'ha reduït en algunes zones i ha passat a ser turístic", explica Josep Maria Muntaner, regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona.

Segons la Generalitat, els registres de l'Incasòl són els que reflecteixen més bé el que passa en el mercat i comptabilitzen una pujada del 13% entre el 2015 i el 2016 fins ara a Barcelona. Per a la resta de Catalunya, els increments són menors i s'ha de distingir entre les zones amb demanda i les que no n'hi ha. En realitat, la bombolla del lloguer es tracta més d'un fenomen de grans ciutats. "S'està convertint en un problema en aquestes grans urbs", afirma Paco Pérez, director de promoció i desenvolupament de Solvia. "L'oferta de vivenda de lloguer creix a un ritme del 8,4% a Barcelona, però la demanda ho fa a un ritme del 20%. A Madrid, la relació és del 12% enfront del 28%", afegeix. En general, aquestes xifres donen una idea que la conjunció d'astres en l'univers del lloguer semblen haver-se alineat perquè els preus no trobin límit mentre la demanda pressioni.

PER SOBRE DE LA MITJANA 

Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, Sevilla, Bilbao estan entres les ciutats on els preus de la renda superen la mitjana espanyola, segons la web Enalquiler, que registra operacions de tot Espanya. Mentre que el preu mitjà per a una vivenda de més de 90 metres quadrats se situa al voltant dels 1.1043 euros al mes, a Barcelona i Palma pot arribar als 1.800 euros al mes. Per descomptat, aquesta xifra està lluny de les mesures que inclouen superfícies menors. Així, a Barcelona, la mitjana oficial no arriba als 800 euros. I a la província, se situa en 625 euros al mes, segons l'Incasòl; encara que són dades que només arriben fins al mes de juny, els increments posteriors no es recullen en aquestes estadístiques.

Espanya és un país que va trencar la tradició del lloguer als anys 60. Fins als anys 50, la meitat del parc era de renda. La legislació urbanística del 1964 establerta per donar resposta a les migracions del camp a la ciutat, va acabar imposant com a objectiu social el pis en propietat i el Seat 600. El resultat va ser que, al contrari del que ha passat en altres països europeus on es va crear un gran parc de vivenda pública, la propietat immobiliària es va imposar fins a deixar en una mostra el mercat de lloguer. Encara que des que es va produir la crisi ha crescut fins a situar-se a prop del 20%, segons dades d'Eurostat, encara està lluny dels percentatges que hi ha en altres països europeus i que es mouen entre el 30% i el 50% del parc.

Notícies relacionades

Les administracions catalanes estudien com limitar els preus del lloguer

Objectiu: 400.000 vivendes socials a Catalunya el 2030

Com a conseqüència, pel costat de l'oferta, el lloguer sempre ha sigut un mercat constret i escassament professionalitzat a Espanya. "El 80% dels propietaris de pisos de lloguer són famílies, quan a Alemanya és tan sols el 40%, mentre que el 60% restant són propietaris professionals", explica Eduard Mendiluce, conseller delegat d'Anticipa, l'antic gestor immobiliari de CatalunyaCaixa.

Davant aquesta situació, pel costat de la demanda, "els joves només poden aspirar al lloguer. No som al 2004, quan es comprava perquè el preu resultava millor. Hi ha una demanda interna més forta, però també de fora. Estudiants, persones que vénen a treballar, que tenen recursos i poden competir amb la demanda interna i per tant pressionen a l'alça els preus", explica Josep Maria Muntaner, regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona.