MERCAT DE TREBALL
Espanya segueix suspenent la carrera contra la desocupació
La Fundació Bertelsmann situa l'Estat espanyol en el lloc 25 en el seu índex de justícia social, dos per sota de l'obtingut el 2015
El mercat laboral segueix sent la gran assignatura pendent i només Grècia obté pitjor nota
jcortadellas13711893 unemployed people queue outside an unemployment registry off161006142342 /
Vint-i-cinquens de 28 estats membres i només per davant de Bulgària, Romania i Grècia a la UE. El nou índex de justícia social que publica anualment la fundació alemanya Bertelsmann, i que mesura paràmetres com ara l’ocupació, la pobresa o la cohesió social, situa Espanya en el furgó de cua d’Europa, dues posicions per sota de la que ocupava l’any passat, i amb una gran assignatura pendent que, malgrat els senyals de recuperació econòmica i l’optimisme de què fa gala el nou Govern, segueix sense aprovar: l’accés al mercat laboral.
L’informe, que avui veurà la llum, i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, constata que l’evolució espanyola no ha fet més que empitjorar de mica en mica des que la fundació va presentar la seva primera anàlisi l’any 2008, i que Espanya segueix situant-se entre els països de la UE que més malament funcionen en termes de justícia social. En quatre de les sis categories analitzades
–6 dimensions i 36 criteris– se situa entre els tres pitjors de la UE i entre els cinc pitjors pel que fa a educació o ocupació. L’únic criteri en què se salva és sanitat, amb un destacat novè lloc, insuficient per impedir el retrocés generalitzat.
DESAFIAMENT / «Malgrat els senyals de recuperació després de la brutal recessió, el més gran dels reptes –per a Espanya– segueix sent garantir un ampli accés al mercat laboral», alerten els experts de la fundació. Tot i que la taxa d’atur va començar a caure quan l’economia es va començar a recuperar –el nivell va passar de l’11,3% el 2008 al 26,2% el 2013 per caure al 22,2% el 2015– el mercat laboral «està lluny de ser inclusiu».
La taxa de desocupats de llarga durada s’ha disparat, les persones amb nivells de formació més baixos tenen un percentatge d’aturats molt superior i els joves han vist pràcticament duplicar els nivells de desocupació des de l’esclat de la crisi. Tot plegat, avisen, situa el Govern espanyol davant «un desafiament polític verdaderament urgent».
El repte és més gran entre les persones amb feina, un paràmetre en el qual només Grècia obté més mala nota que Espanya. La taxa de persones en edat de treballar amb feina, assenyala l’informe, és del 57,8% –una de les més baixes de tota la UE, que registra una mitjana del 65,6%– i la temporalitat involuntària –persones que busquen una ocupació permanent però sense aconseguir-ho– arriba al 90,6%, la segona més elevada del club tan sols per darrere de Xipre i a anys llum del país amb menys temporalitat de tots com és Àustria (9,5%).
DESIGUALTAT / «El mercat laboral espanyol continua llanguint davant problemes que les polítiques públiques no han sigut capaces de resoldre», critiquen posant l’accent en tres: falta de flexibilitat laboral per una mobilitat insuficient o per un escàs ús dels contractes a temps parcial, una elevada proporció d’ocupació no declarada, cosa que apunta al fet que la taxa d’atur pot no ser tan extremadament negativa, i, sobretot, un mercat laboral dual amb una profunda desigualtat.
A la cua d’Europa juntament amb Espanya es troben Xipre, Eslovàquia, Croàcia i sobretot Grècia. Tots aquests països no han aconseguit restablir els nivells de col·locació previs a la crisi però si hi ha un país on la situació segueix sent «desastrosa», recorden, aquest és l’estat hel·lè. Mentre que en altres països com Holanda, Finlàndia i França la situació s’ha deteriorat en els últims temps davant els països més exitosos en aquest terreny com són Dinamarca, Alemanya, Àustria, Regne Unit i Suècia, tot i que en general la tendència millora.
BRETXA ENTRE NORD I SUD / Aquesta lleugera millora no s’ha vist, en general, acompanyada d’una disminució significativa del risc de pobresa. Tot i això, gairebé un de cada quatre europeus–118 milions o el 23,7% de la població– viuen en risc de pobresa o d’exclusió social amb una bretxa entre nord i sud que segueix engrandint-se. La xifra és una mica millor que el 2014 però segueix sent preocupant als països del sud i sud-est d’Europa com són Grècia (35,7%), Romania (37,3%) i Bulgà-ria (41,3%), tot i que Espanya tampoc se’n salva (28,6%) i se situa entre els vuit pitjors de la UE i entre els cinc en el cas dels menors de 18 anys.
«El fet que el risc de pobresa entre nens i joves hagi augmentat des del 2008 és preocupant i el 2015 el 34,4% ho estaven», adverteixen sobre un fenomen que afecta més dones que homes i molt especialment immigrants, joves aturats i jubilats amb pensions mínimes. «L’impacte combinat de dificultats econòmiques i mesures d’austeritat han exacerbat la marginalització», alerten.
