Les administracions catalanes estudien com limitar els preus del lloguer

Les administracions catalanes es plantegen limitar el preu del lloguer per evitar que es produeixi una nova bombolla immobiliària. Tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona i institucions d’un altre nivell, com la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, estudien fórmules semblants a les que ja s’apliquen en ciutats europees, com París o Berlín, que marquen uns preus de referència en determinades zones per evitar que la pressió de la demanda doni massa impuls als preus.

    Aquest és un dels 18 punts relatius al mercat de la vivenda que aborda el grup de treball constituït per la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat. Hi participen diferents agents públics i privats relacionats amb el sector i analitza aspectes per desenvolupar, primer un llibre blanc i després una legislació catalana sobre la matèria. «Seria una llei d’arrendaments urbans (LAU) catalana que s’hauria de veure com podria arribar a aplicar-se a Catalunya, ja que les competències són estatals», ha explicat el secretari d’Habitatge, Carles Sala.

DURADA / Entre els temes que es debaten, l’ampliació de la durada del contracte de lloguer i la limitació de les rendes són els que poden tenir més repercussió des del punt de vista de l’interès públic. «Analitzem el sistema alemany i el francès en el seu conjunt per veure què suposarien en el context català i de quina manera podrien impactar en el mercat», recalca Sala.

    En la seva opinió, es tracta d’establir un cert equilibri en el mercat, i impedir que restriccions de preu provoquin, com a efecte no desitjat, que els petits propietaris decideixin desprendre’s de les seves vivendes perquè no els compensi llogar-les per aquestes mateixes limitacions. O que els preus de compravenda vagin per un costat i els del lloguer per l’altre. «S’ha d’anar amb compte amb la manera com s’aplica per preservar l’equilibri entre arrendataris i arrendadors», ha comentat el responsable de promoció i desenvolupament de Solvia, Francisco Pérez, que també participa en el grup .

    Segons la Generalitat, la legislació actual és desequilibrada. «Està pensada més per a les entitats financeres que per als propietaris que tenen pisos de lloguer», considera Sala. A més, per a un propietari és una mala notícia que li marxi un arrendatari. «Que s’hagi reduït el període de garantia a tres anys més un de permanència no dóna cap tipus de seguretat. Cal anar a buscar contractes més estables en el temps. És una característica en aquests països que tenen limitació de rendes, i que també tenen contractes de durada pràcticament indefinida», afegeix.

    Catalunya, no obstant, es troba amb problemes de competència per portar a terme una iniciativa com aquesta. Per aquesta raó, el Govern es planteja introduir una LAU catalana. «Però tindria una durada limitada, ja que seria contestada d’inici pel Govern central i acabaria al Tribunal Constitucional», apunta Sala. Segons la seva opinió, en funció de les conclusions que surtin del grup de treball en el primer trimestre del 2017 s’hauria d’«intentar modificar la LAU espanyola». 

EXPULSIÓ / «Limitar els preus del lloguer és una qüestió urgent», considera Josep Maria Montaner, regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona. Pugen els lloguers, hi ha desajustos en l’oferta i la demanda i «és imprescindible dignificar el lloguer», però els processos del mercat ho dificulten i fins i tot estan provocant una certa expulsió des del centre de la ciutat cap a la perifèria. «L’única possibilitat és adoptar models com els de París o Berlín de cert control», argumenta.

Notícies relacionades

La bombolla de preus en el lloguer arriba a les grans ciutats

Objectiu: 400.000 vivendes socials a Catalunya el 2030

    En aquest sentit, l’ajuntament, que també participa en el grup de treball de la Generalitat, es planteja establir uns preus de referència a través de l’Observatori de l’Habitatge, tal com va passar a París abans d’establir la norma. «D’aquesta manera, els propietaris saben a quin preu poden llogar en funció de la vivenda i la seva ubicació i els inquilins també tenen aquest element de referència per a la negociació», subratlla.

    El consistori barceloní considera que la situació actual és una mica caòtica i que no beneficia a ningú. Les regles de joc no estan gaire clares. «Hem sigut pioners a Espanya al dir que s’han de regular, d’una manera o altra, els lloguers, però això ho ha de fer l’Estat, encara que no tenim gaires esperances que es posin a fer-ho» considera Montaner.