Rebaixes importades

El Black Friday, la jornada de rebaixes que ha revolucionat l’activitat comercial mundial els últims anys, té el seu origen en la desfilada que es fa des del 1924 pels carrers de Nova York l’endemà del Dia d’Acció de Gràcies (Thanksgiving) i que està patrocinat per la cadena de magatzems Macy’s. 

La paradoxa és que mentre a Espanya es desregula el període de rebaixes tradicional, paral·lelament s’importa una tradició nord-americana, ja un fenomen mundial. Fred Lazarus Jr., creador de les primeres rebaixes, va ser qui va impulsar aquest dia. El president dels Estats Units Franklin Delano Roosevelt va arribar a avançar una setmana al calendari la celebració d’Acció de Gràcies per beneficiar l’activitat comercial abans de les festes de Nadal. Però si tant un com l’altre veiessin la transformació d’aquell esperit comercial en l’actual fenomen de les xarxes a penes trobarien paral·lelismes.

El Black Friday s’ha convertit en el clar exemple de la globalització de l’activitat comercial. Mentre les rebaixes tradicionals d’estiu i hivern han mort com a objecte de regulació legal intensiva a Espanya, el model de descomptes del divendres negre triomfa aquí i en la resta del món recolzat per la venda electrònica i la falta de controls sobre la veracitat de les campanyes. En un món d’outlets omnipresents i permanents, els Black Friday omplen espais d’agitació comercial, en una dinamització necessària per complir amb l’exigència d’incrementar les vendes respecte de l’any anterior.

Campanya prenadalenca

No obstant, de lògica no n’hi falta a aquesta estratègia d’obrir un període de rebaixes abans de Nadal. L’arribada del primer fred anima a renovar el vestuari, la imminència de les festes impulsa els més renuents a gastar i la previsió de tenir més ingressos al desembre gràcies a la paga extra tendeix a fomentar l’ús de targeta de crèdit més del que és habitual. Les rebaixes del gener, en canvi, sempre semblen arribar tard.

En els seus orígens nord-americans aquesta data no rebia cap nom específic i són dotzenes les hipòtesis de les raons de la seva gènesi. Des de la celebració del dia de venda d’esclaus, els divendres de davallada  borsària, la crisi financera del 1869 en què el mercat de l’or es va desplomar, un divendres de compres massives a Filadèlfia el 1961 i que la policia local va batejar com a divendres negre... El 1975, el diari The New York Times va utilitzar l’expressió per parlar del dia de vendes posterior al dia d’Acció de Gràcies.

El cas és que el Black Friday és un èxit rotund de màrqueting global, un invent que prescindeix d’orígens per centrar-se en orgia comercial, que reemplaça l’absentisme laboral habitual als EUA després dels tiberis per una jornada de Gomorra consumista. 

L’objectiu és traslladar renda del consumidor al comerciant. Al final, una mostra d’eufòria davant els freds de l’hivern, esquer que piquen aquells que poden permetre’s aprofitar l’ocasió de comprar per menys el que fa una setmana costava més.

Notícies relacionades

El Black Friday apunta a rècord de vendes amb tot el comerç bolcat

Mòbils i tecnologia, les estrelles del Black Friday

El Black Friday ha sigut ben acollit per les empreses ja no solament com un dia especial de descomptes, si no més aviat com una setmana fantàstica, com les habituals  d’El Corte Inglés, però ampliada a múltiples sectors. 

Després del Black Friday va aparèixer el Cyber Monday, però la reinterpretació està oberta sota el paraigua d’una internet que amenaça de fagocitar les botigues físiques, obligades a reaccionar a qualsevol repte que els faci perdre pes en el pastís limitat del consum.