CCOO i UGT responen a les línies vermelles de Rajoy amb una gran manifestació el 18-D

La pretesa reobertura del diàleg social no ha pogut començar pitjor. Dijous, Mariano Rajoy va imposar dues línies vermelles a empresaris i sindicats: no incomplir el dèficit públic i no derogar la reforma laboral. Ahir els sindicats UGT i CCOO van respondre amb la convocatòria del que pretén ser una gran manifestació contra el Govern, el 18 de desembre.

    Els secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Pepe Álvarez, van anunciar concentracions davant les delegacions del Govern de totes les capitals autonòmiques el 15 de desembre i una gran manifestació sindical i social el diumenge 18 de desembre a Madrid arran de les limitacions al diàleg social imposades per Rajoy.

    Amb aquestes línies vermelles, els sindicats no veuen espai «per solucionar els problemes de desocupació, pobresa i pensions que té la societat espanyola», va dir Toxo a Saragossa. «És el moment de restablir salaris, recuperar drets i llibertats i la dignitat en el treball pel que fa a la contractació i els drets laborals i socials», segons va afirmar Álvarez a Astúries. Les demandes més imminents dels sindicats tenen a veure amb una important pujada del salari mínim interprofessional (SMI) el 2017 (de 655 euros a 800) i amb una revalorització de les pensions per sobre del mínim del 0,25% que planeja el Govern.

SUPORT DEL PSOE I DE PODEM  

Els líders sindicals van demanar el suport d’organitzacions socials i dels partits d’esquerra «per ocupar els carrers», i aquests no han trigat a reaccionar. El portaveu d’Ocupació del Grup Socialista, Rafael Simancas, va dir entendre perfectament «la frustració i la decepció» dels sindicats davant la negativa de Rajoy a «rectificar» les polítiques que, segons el seu parer, han provocat «un nivell més elevat de precarietat i pobresa laboral».

    El portaveu de Podem al Congrés, Íñigo Errejón, va confirmar el suport: «Compten amb el nostre suport i els acompanyarem al carrer i amb la nostra feina a les institucions, per demostrar que les coses es poden fer d’una altra forma».

    El portaveu del Govern, el ministre Íñigo Méndez de Vigo, va demanar «espai per al diàleg» i va considerar que, encara que respecta la convocatòria de mobilitzacions, han de ser un «instrument d’última instància». Segons el ministre, «hi ha una mà estesa del Govern» així com «voluntat i ganes», i per això va considerar que «és millor esperar i veure què donen de si les converses i el diàleg abans d’usar aquestes mesures».

NEGOCIACIÓ-MOBILITZACIÓ

Si en algun moment el Govern va pensar que el diàleg social serviria per aconseguir fora del Congrés acords impossibles en un Parlament fragmentat, ja té una resposta. «Volem negociar, acordar, buscar solucions, però és fonamental la participació ciutadana des de la mobilització social per moure la voluntat del Govern i d’altres actors econòmics», va assegurar Toxo.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

    «El Govern ha de negociar un nou contracte social per restituir els drets socials i laborals en el marc del diàleg social. Ara bé, sense lluita no hi ha drets i en aquesta legislatura ens haurem d’acostumar al binomi negociació-mobilització», va apuntar Álvarez. «Aquesta ha de ser la legislatura de les contrareformes i, encara que és el moment de recompondre el diàleg, no ens asseurem a negociar retallades als Pressupostos Generals de l’Estat», va ad­vertir.

    Ja dijous, els líders sindicals van anunciar possibles mobilitzacions després de la seva reunió amb el president del Govern, Mariano Rajoy, la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, i els presidents de les patronals CEOE, Juan Rosell, i Cepime, Antonio Garamendi. A la mateixa Moncloa van expressar la seva decepció per la reunió i van advertir que mirarien de «greixar» la voluntat del Govern amb la mobilització. El més sorprenent és que l’avís s’ha concretat en 24 hores.