Uber enfronta Europa

La firma nord-americana Uber ha desencadenat una lluita interna a Europa. El repte de l’economia col·laborativa va obrir ahir l’etern conflicte entre l’economia de mercat i la tutela de l’Estat, l’esquerra i la dreta, el servei públic i la competència. La firma del transport privat compartit Uber i els seus defensors van intentar ahir convèncer el Tribunal de Luxemburg, la més alta esfera de la Justícia a la Unió Europea, que és una empresa de serveis de l’entorn digital i no una firma intermediària de serveis de transport.

L’assumpte no és en absolut trivial, malgrat que per a molts gairebé és evident. D’aquest reconeixement dependrà que les empreses d’internet tinguin un tractament legal diferent que les companyies convencionals del taxi. L’advocat general donarà les seves conclusions el 6 d’abril del 2017 i la sentència no es coneixerà fins al juliol, com més aviat.

La Comissió Europea va trencar la seva neutralitat i es va mostrar en contra de les tesis d’Uber. Amb l’excusa de donar una «opinió legal» als 15 jutges que han de dictar sentència, la portaveu d’Indústria i Mercat Interior, Lucía Caudet va afirmar: «Els serveis d’Uber a Espanya no només constitueixen un servei de la societat de la informació». 

«Uber contribueix a vincular els conductors i passatgers de manera més eficient», va dir l’advocat d’Uber, Cani Fernández, per defensar la firma participada entre altres per Goldman Sachs i GV. «Si ja existeix un servei de transport en funcionament, una empresa no ha de poder amagar-se rere el vel d’un servei que diu diferent», va replicar l’advocada Montse Balaguer, defensora dels taxistes.

Economia i política

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El sindicat del taxi Élite Taxi va obrir la caixa dels trons fa tres anys amb la seva denúncia i ara l’enfrontament és visible entre països i entre dues concepcions econòmiques irreconciliables. Espanya, França, Irlanda i la Comissió Europea defensen la regulació del sector i que Uber no en sigui una excepció a la norma. Holanda, on té la seu europea Uber, i Estònia, per exemple, van recolzar ahir les tesis d’Uber. L’esquerra insta la reglamentació dels serveis públics, la dreta coqueteja amb els interessos d’Uber (que val en borsa uns 40.000 milions d’euros) i Europa és conscient que ha d’impulsar el comerç electrònic. 

«Per donar un servei de qualitat hi ha d’haver una regulació estricta, no pot ser que els preus fluctuïn en funció de la demanda. De si plou o no», explica Alberto Álvarez, portaveu d’Élite Taxi, davant l’amenaça d’Uber.