El rescat (de les autopistes) té un preu

¿Quant costarà rescatar les autopistes que han fet fallida? La resposta està al voltant de la negociació amb els tenidors del deute d’aquestes vies de peatge que es troben en procés concursal o de liquidació. Les nou autopistes espanyoles en concurs (R-2 Madrid-Guadalajara, R-3 Madrid-Arganda, R-4 Madrid-Ocaña, R-5 Madrid-Navalcarnero, AP-41 Madrid-Toledo, AP-36 Ocaña-La Roda, M-12 Eix Aeroport Barajas, AP-7 Cartagena-Vera i AP-7 Circumval·lació d’Alacant) sumen un deute conjunt pròxim als 5.500 milions d’euros. Encara que aquesta xifra pot veure’s reduïda fins a uns 2.000 milions. 

    De l’import màxim, el deute bancari se situava fa uns mesos en uns 3.768 milions, i s’hauria rebaixat amb les vendes en el mercat secundari per part d’algunes entitats estrangeres i de diversos bancs espanyols (CaixaBank, Sabadell, Santander, Ibercaja i dues caixes petites més) als fons TCI i Taconic, principalment, i a altres fons. Aquests s’han aprofitant dels preus de demolició que va imposar la paràlisi en les negociacions amb el Govern. Les tres primeres entitats financeres esmentades han venut deute per més de 820 milions d’euros. 

    Ara, al Govern li queden pocs bancs amb què negociar, doncs ja no tenen la majoria del deute. Bankia (470 milions) i BBVA (275) mantenen els seus crèdits, però el principal import correspon als fons i està per veure si a aquests els compensa esperar a reclamar la Responsabilitat Patrimonial de l’Administració Pública (RPA) associada a aquestes concessions, si l’Estat se les queda. La RPA pot pujar a 2.000 milions d’euros (el 50% del deute), segons va acceptar Foment en la negociació que va mantenir amb la banca durant el mandat anterior del Partit Popular, assenyalen fonts financeres. A aquesta xifra caldria descomptar-li, entre altres coses, les amortitzacions i les expropiacions. I s’haurà d’aplicar el càlcul per a cada via, en un degoteig que anirà caient en la mesura que els creditors la reclamin i els tribunals resolguin. Donat que l’Estat és el que fixa el valor de la RPA, algunes fonts consideren que el ministre de Foment pressiona els creditors indicant-los que aquesta alternativa els pot resultar més costosa i llarga que arribar a un acord, encara que impliqui quitacions significatives. 

    En tot cas, la xifra a pagar estaria per sota dels 5.550 milions calculats per la patronal de les constructores Seopan. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, la descarta, encara que ha apuntat que serà més gran de la que es deriva de la RPA i ha afegit que seria inferior al que «li hauria costat a l’Estat fer aquestes autopistes» en aquest temps.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

MALA GESTIÓ / PSOE, Units Podem i Ciutadans han exigit que es depurin responsabilitats pel possible rescat, que han atribuït a la «mala gestió i planificació» dels governs anteriors del Partit Popular. La portaveu del Govern de la Generalitat, Neus Munté, s’ha afegit a les crítiques: «És un despropòsit que amb els diners de tots es rescati segons quines pífies», informa Fidel Masreal.

    Coincidint amb aquest debat, ahir al Congrés es va aprovar per unanimitat una moció impulsada per Esquerra Republicana (ERC), pactada amb el PP, Podem i PDECat en què s’insta el Govern a no ampliar les concessions de les autopistes AP-2 i l’AP-7 a Catalunya, a no augmentar tarifes fins al final de les concessions i a no autoritzar cap nova construcció de via de peatge en aquesta comunitat. La iniciativa ha comptat amb el vot a favor de 340 diputats enfront d’un en contra.