Nadal assegura que el Tresor finançarà les pensions si el fons de reserva s'esgota

El Govern ha trobat una solució momentània per a quan s’esgoti el Fons de Reserva de la Seguretat Social: emetre deute públic. D’aquesta manera es garanteix el finançament del sistema amb rapidesa, cosa necessària a la vista de com s’està esgotant el Fons de Reserva, la guardiola de les pensions, de la qual ahir el Govern va tornar a disposar de 936 milions més. En el mercat l’efecte d’aquest nou deute públic seria el mateix que si el vengués la Seguretat Social. Alberto Nadal, secretari d’Estat de Pressupostos i Despeses, ho va anunciar ahir al Congrés dels Diputats, on va comparèixer davant la Comissió del Pacte de Toledo, que en el primer trimestre del 2017 presentarà unes conclusions sobre les reformes que necessita el sistema de pensions. 

El plantejament de l’Executiu, segons les explicacions de Nadal, és que quan l’anomenada guardiola de les pensions hagi esgotat les seves reserves s’habilitaran «els instruments legals necessaris» per continuar amb el finançament del sistema de pensions que, segons el secretari d’Estat, ni es privatitzarà ni es deixarà sense recursos.

També va descartar un impost especial per finançar aquestes prestacions, almenys com una mesura concreta a curt termini, com ha proposat el líder de la UGT, Josep Maria Álvarez, per compensar el nombre inferior de cotitzacions socials quan un nombre creixent de treballadors sigui substituït per robots.

NOVA SORTIDA DEL FONS

Avui dia, el Fons de Reserva té 15.195 milions d’euros, després d’haver-ne agafat ahir 936 milions per pagar l’IRPF dels pensionistes. L’import total representa l’1,4% del producte interior brut (PIB). El 100% d’aquesta guardiola està invertit en deute públic espanyol i l’any passat els rendiments nets en els actius financers abonats al fons van pujar a prop de 3.993,38 milions d’euros.

El fons havia anat creixent amb aportacions directes fins fa quatre anys i amb els interessos fruit de la seva inversió. En paraules de Nadal és un «superàvit acumulat com a deute en mans de l’Estat», i si s’esgota, el finançament públic seguirà assegurat. 

L’anunci de Nadal es va produir gairebé al mateix temps que els dirigents de CCOO, la UGT, la CEOE i la CEPIME estaven reunits amb la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, per establir una agenda social en la qual la prioritat seran les pensions. Els agents socials no van ser informats per Báñez dels plans de l’equip d’Hisenda que està elaborant els Pressupostos  de l’Estat per al 2017. 

En principi, les organitzacions empresarials van acceptar l’anunci de Nadal amb tranquil·litat i els dos sindicats asseguren que estan disposats a «parlar de tot», però abans «huríem d’explorar altres fórmules» per assegurar els ingressos del sistema. Álvarez i Ignacio Fernández Toxo estan pensant més en una reforma fiscal definitiva que permeti finançar la Seguretat Social alliberant-la de càrregues innecessàries. La proposta, que calcula que el total sumaria uns 70.000 milions d’euros, està en poder del Govern i dels partits parlamentaris des de fa mesos.

PUJADA MÉS GRAN

Notícies relacionades

Sindicats, patronal i Govern tracten de pactar una agenda social

La Seguretat Social agafa 936 milions més del fons de reserva

Els sindicats majoritaris, les patronals i l’Executiu van establir ahir com a prioritat del diàleg social la recerca de fonts de finançament permanents per a la Seguretat Social. No obstant, la possibilitat que l’any que ve les pensions pugin per sobre del mínim del 0,25% és molt llunyana, encara que les centrals i els partits de l’oposició mantindran la pressió en el debat pressupostari. CCOO i la UGT consideren que el factor de sostenibilitat, que haurà d’aplicar-se des del 2019 i suposarà una reducció de les pensions, s’ha de suprimir.

Els empresaris són més reticents a un canvi en profunditat. Per a Juan Rosell, president de la CEOE, el sistema no deixarà de tenir problemes fins que no es recuperi el nivell d’ocupació anterior a la crisi. Segons la seva opinió, «les pensions han seguit creixent» tot i la crisi perquè no han perdut poder adquisitiu, com els salaris afectats per les retallades, davant l’evolució negativa de la inflació.