Monte dei Paschi es veu abocat al rescat

El banc Monte dei Paschi di Siena (MPS), després de la reunió del seu consell d’administració, va llançar la tovallola sobre la possibilitat de recapitalitzar-se a través del mercat i s’encamina cap al rescat públic. El Govern italià va celebrar ahir a la nit una reunió extraordinària per prendre una decisió sobre el seu paper en el salvament del banc.

Amb crèdits fallits al seu haver per almenys 15.000 milions d’euros i una recapitalització que ha obtingut només uns 2.000 milions d’euros enfront dels 5.000 necessaris, el banc en actiu més antic del món havia de comunicar oficialment la seva decisió de picar a la porta de l’Estat. Segons les anàlisis que fan la majoria de les fonts financeres italianes, el Govern «no ho té ni tampoc ho tindrà fàcil», ja que el rescat no es pot vehicular a través d’aquesta fórmula perquè les ajudes estatals als bancs estan prohibides a la Unió Europea (UE). Això deixaria en l’aire els crèdits fallits, que algunes fonts no xifren en 15.000 milions si no en 27.100 milions.

DATA LÍMIT

Per una altra part, el Banc Central Europeu (BCE) no ha transigit sobre la data del 31 de desembre com a final del termini per a la salvació del banc. De totes maneres qualsevol tipus d’intervenció immediata de l’Estat per assegurar la liquiditat constituiria l’inici d’una esperada salvació i permetria prolongar els terminis entre dos i tres mesos més.

Les accions de MPS van perdre ahir el 7,5% a la borsa de Milà, fins a situar-se en el preu més baix des que cotitza a borsa, el 1999. I això s’afegeix als descensos que registra diàriament i també als tripijocs que diversos actors del cas estarien fent, jugant a la rebaixa, o no havent posat totes les seves cartes sobre de la taula.

POC ENTUSIASME

Una d’elles, denunciada per diverses fonts, consistiria en el fet que l’MPS hauria ocultat, silenciat o omès que els fons encarregats d’organitzar tota l’operació de salvament a través del mercat –Atlante, gestionat per Qaestio— ja havien previst la intervenció de l’Estat des d’un on començament. Si fos així, s’explicaria l’escàs entusiasme amb què els possibles inversors privats han respost a l’anunci de recapitalització, ja que sabien per endavant que l’entrada de l’Estat estava cantada.

Notícies relacionades

La Xina imposarà aranzels del 34% a totes les importacions dels EUA a partir del 10 d'abril

2.000 llocs de treball, en l’aire al trencar Meta amb la seva moderadora

El fallit augment de capital només és un dels elements de tota l’operació que comporta el salvament de l’MPS, ja que també són importants els crèdits fallits, siguin de 15.000 o de 27.100 milions. L’MPS havia firmat un contracte amb JP Morgan per a un crèdit pont per cedir, abans de finals d’any, els crèdits irrecuperables.

El fons Qaestio primer de tot va callar i després va explicar que havia col·locat sobre la taula els 1.500 milions anunciats en un principi. Però, d’acord amb el que l’MPS va revelar tan sols dos dies enrere, aquesta participació preveia «una adhesió de part de l’Estat per un total no superior als mil milions». Això excloïa òbviament qualsevol tipus d’ajuda pública extraordinària. La conclusió que s’entreveu és que, si l’Estat no entra en el banc, l’operació de salvació i rescat saltarà pels aires. El Govern de Paolo Gentiloni, la Comissió, a Brussel·les i el BCE, a Frankfurt, tenen l’última paraula.