El rescat bancari ha costat 60.718 milions, segons el Tribunal de Comptes

El rescat de la banca a Espanya ha suposat una factura milionària per a les arques públiques que ha afectat directament altres capítols de la despesa pública. Segons els últims càlculs del Tribunal de Comptes, els recursos públics utilitzats en el procés de reestructuració bancària es van situar al tancament del 2015 en 60.718 milions d'euros. El principal component d'aquest cost va ser el derivat de les aportacions al capital i quotes participatives, que pugen a 46.021 milions d'euros. L'informe destaca, com a "processos que han suposat un cost més alt", el sanejament i la posterior venda de CatalunyaBanc (12.676 milions), BFA/Bankia (12.347 milions d'euros), Banc CAM (11.065 milions) i Novacaixagalicia (9.159 milions). 

El Tribunal de Comptes estima que els recursos públics compromesos en la reestructuració bancària a Espanya com a conseqüència de les actuacions fetes entre el 2009 i el 2015 ja pugen a 122.122 milions d'euros. L''Informe de fiscalització del procés de reestructuració bancària, exercicis del 2009 al 2015', aprovat per la institució, explica que aquesta quantia es refereix a l'import monetari de totes les mesures de disposició o compromís de recursos públics adoptats.

ENTITATS FISCALITZADES

En concret, les entitats fiscalitzades són el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), els tres Fons de Garantia de Dipòsits que hi havia fins al 15 d'octubre del 2011 i el Fons de Garantia de Dipòsits d'Entitats de Crèdit que va substituir els anteriors, i el Banc d'Espanya, com a institució supervisora del sistema financer.

La fiscalització també apunta que, al marge d'aquest import, l'Administració General de l'Estat va atorgar avals a les entitats de crèdit relacionades amb els processos de reestructuració o resolució per un import màxim de 85.965 milions d'euros, i el saldo viu de l'única emissió no amortitzada fins ara puja a 1.059 milions. A més, el saldo viu el 31 de desembre del 2015 de les emissions de deute sènior de la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), que pujava a 43.476 milions d'euros, està avalat per l'Estat.

COST TRESOR PÚBLIQUES

No obstant, aclareix el Tribunal de Comptes, "no totes aquestes mesures suposen un cost del procés per al sector públic". Segons les estimacions realitzades per la institució, el cost acumulat dels recursos públics utilitzats en el procés de reestructuració bancària se situava, al tancament del 2015, en 60.718 milions d'euros. El principal component d'aquest cost va ser el derivat de les aportacions al capital i quotes participatives (46.021 milions d'euros).

L'estimació del cost del procés de reestructuració no es pot considerar definitiva, mentre no hagin finalitzat tots els processos de reestructuració. D'aquesta manera, assenyala, "per interpretar adequadament la dada de cost estimat al tancament del 2015, s'ha de tenir en compte el fet que certes operacions realitzades amb posterioritat a aquesta data, com la venda d'accions d'entitats en les quals el FROB encara participava al 31 de desembre del 2015, poden provocar un increment o una disminució d'aquest import".

COMPLIMENT DE LA NORMATIVA

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Per una altra part, el Tribunal de Comptes observa que, en línies generals, les entitats fiscalitzades han complert "adequadament" la normativa reguladora en les actuacions empreses en els processos de reestructuració i resolució bancària, durant el període 2009-2015, encara que crida l'atenció sobre alguns aspectes i fa una sèrie de recomanacions. Així, destaca la necessitat que el FROB aprovi, per a cada procediment de venda d'entitats afectades per processos de reestructuració o resolució, un document en què es reguli el citat procés.

També considera que tant el FROB com el Fons de Garantia de Dipòsits haurien d'establir un sistema de comptabilitat analítica que permeti conèixer, de forma directa i immediata, els recursos que s'apliquen a cada un dels processos de reestructuració o resolució, així com els ingressos i les despeses directament imputables a aquests.