El Govern limita els efectes de la pujada del 8% del salari mínim

Des de l'1 de gener d'aquest any, el salari mínim interprofessional (SMI) és de 707,70 euros, xifra que ha representat una pujada del 8% respecte al 2016, quan se situava en els 655,20 euros. Però l'augment considerat com a "històric" pels seus artífexs, el Govern del PP amb el suport del PSOE, queda diluït amb la inclusió de dues clàusules en el reial decret llei que regula el nou salari mínim.

Aquests dos apartats permeten que determinats convenis col·lectius i algunes ajudes ofertes per l'Administració pública no s'actualitzin per aplicar els 707,70 euros i es puguin mantenir en els 655,20. Oriol Pintos, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, explica que la intenció darrere d'aquesta mesura és la de "limitar l'aplicació real del salari mínim" i que "tindrà efectes en la negociació col·lectiva, ja que les empreses no acabaran augmentat el sou". Un dels col·lectius que pot veure frenada una millora salarial és el de les netejadores d'habitacions d'hotel, les 'kellys'.

CONVENIS QUE NO HAN D'AUGMENTAR L'SMI

El reial decret 742/2016 que estipula la pujada del salari mínim inclou per primera vegada des de fa anys una disposició transitòria que permet a aquells convenis col·lectius vigents durant el 2017 però firmats amb anterioritat no actualitzar-se amb el nou SMI i a continuar aplicant la quantitat aprovada per al 2016. Segons el decret, el motiu per a aquesta limitació es justifica "tenint en compte el caràcter excepcional de l'increment establert" i dona llibertat a les parts legitimades, és a dir, al comitè d'empresa i a la direcció, a decidir si volen aplicar o no les noves quanties de salari mínim. 

José Cachinero, secretari d'acció sindical i política sectorial de CCOO, considera que "aquesta clàusula és una mostra de les pràctiques tramposes del Govern del PP", que "s'ha saltat el diàleg social", i que amb ella "s'afecta els sectors on els treballadors estan en pitjors condicions". 

Per la seva part, el portaveu d'ocupació del PSOE al Congrés, Rafael Simancas, reconeix que aquesta clàusula "restringeix els efectes de la pujada del salari mínim" i admet que es tracta d'"una salvaguarda que hauria de ser revisada". No obstant, Simancas matisa que és "una reserva habitual quan es produeixen pujades extraordinàries". És per això que recorda que en les pujades de SMI que va realitzar el Govern del PSOE entre els anys 2005 i 2009 també s'incloïa aquesta disposició transitòria. "Hi ha limitacions, no tot és perfecte", conclou. 

LES AJUDES PÚBLIQUES TAMBÉ QUEDEN LIMITADES 

El decret llei inclou una segona clàusula en la qual es fa referència a aquelles "prestacions, beneficis o serveis públics" ofertes per les comunitats autònomes i l'administració local que utilitzen el salari mínim com a indicador o referència del nivell de renda que determina les quantitats a rebre. Concretament, s'estableix que aquestes ajudes també podran mantenir el valor de l'SMI del 2016 per als seus càlculs, com a conseqüència del "caràcter extraordinari" de la pujada del 8%, i es dona llibertat a les autoritats afectes a decidir si volen incrementar-lo o no. 

Notícies relacionades

La Smart City Expo de BCN amb la vista a València

Espanya pressiona per aplicar l’IVA a pàgines de pisos turístics

Per exemple, les beques de menjador que ofereix l'Ajuntament de Barcelona utilitzen com a base el salari mínim per determinar els llindars de renda màxima que determinen si s'accedeix a l'ajuda o no. Així, per a unitats familiars amb dos membres, el nivell de renda màxim per rebre la beca és d'11.951 euros, que és 1,3 vegades l'SMI del 2016. No obstant, si s'actualitzés amb la quantitat per al 2017 i es tingués en compte l'augment del 8%, el nivell de renda seria de 12.880 euros, que suposa ampliar el nivell de renda màxima en gairebé 1.000 euros més.

"NINGÚ COBRA PER SOTA DEL SALARI MÍNIM"

Les declaracions de la ministra d'Ocupació, Fátima Bañez, el novembre passat en què indicava que "ningú a Espanya cobra per sota del salari mínim perquè seria il·legal" queden lluny de la realitat. Tal com denuncia Núria Gilgado, secretària de política sindical de UGT Catalunya, existeixen convenis col·lectius que es registren i es publiquen al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i que estipulen salaris per sota del salari mínim, encara que la llei estableixi que és il·legal. Gilgado afegeix que, quan UGT té constància de casos així, "es denuncien i els convenis s'acaben impugnant", però que el problema ve quan aquestes irregularitats no es detecten pels sindicats i es continuen aplicant.