Morosos al descobert

Magnats de les telecomunicacions, immobiliàries, jonquis de les finances, equips de futbol… un aire de fi del món s'ha propagat en els últims dies entre els cercles de poder de l'economia italiana per la insòlita filtració d'una llista negra de morosos, en què apareixen noms i cognoms d'alguns dels que han portat el banc Monte dei Paschi di Siena (MPS) a acumular a les seves entranyes 47.000 milions d'euros en crèdits tòxics, i a estar a un pas del col·lapse. Cosa que, al seu torn, davant el que comportava per a Itàlia i per a Europa, va ocasionar que l'Estat italià sortís al rescat de l'entitat bancària.

La idea de la publicació d'aquesta llista va provenir, de forma inusual, de l'Associació Bancària Italiana (ABI). "És necessari adoptar a Itàlia procediments excepcionals de transparència per verificar públicament qui ha endeutat els bancs", va afirmar el president d'ABI, Antonio Patuelli, la proposta del qual va tenir acceptació fins i tot entre representants del Govern de Roma. La filtració té lloc en un moment molt delicat, quan encara s'estan afinant els detalls per al pla de salvament de l'MPS, i la crisi encara castiga fort els ciutadans.

La culpa del forat de l'entitat va ser, segons ha publicat la premsa italiana, de personatges com Giuseppe Statuto, propietari de luxosos hotels a Itàlia, i d'Antonio Muto, un constructor de Calàbria amb presumptes nexes amb el crim organitzat i que hauria obtingut el 2011 de MPS 27 milions d'euros, dels quals només 13 milions se sap per a què es van utilitzar (la reestructuració d'una àrea a Mántova). Així com del constructor Massimo Mezzaroma, les companyies del qual des del maig fins avui van acumular 111 factures impagades per milions d'euros i que ja havia sumat deutes per un equip de futbol, el Siena, que després va fer fallida el 2014. 

SECTORS CASTIGATS

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Encara que també hi ha noms més coneguts, com el de la família de De Benedetti, propietària del diari 'La Repubblica' i sobretot d'una empresa, Sorgenia, que es va endeutar per 1.800 milions amb els bancs italians i amb un terç d'aquesta quantitat a la panxa de MPS, segons la premsa transalpina. L'empresa segueix arrossegant el banc, al ser a dia d'avui MPS accionista del 17% del capital de Sorgenia. "Molts diaris italians estan perdent diners o estan greument endeutats", i per aquesta raó són susceptibles "als interessos dels bancs", va escriure recentment al respecte l'economista Luigi Zingales, en el blog de l'Stigler Center de la Universitat de Chicago.

I després hi ha els armadors, entre ells els Rizzo Bottiglieri De Carlini, afectats com altres per la crisi del sector. Gianni Punxo, propietari i creador de l'enclavament per al transport intermodal de Nola, una de les principals infraestructures del sud d'Itàlia. I també hi ha fons d'inversió immobiliària com Cordea Savills i Est Capital, una companyia ja liquidada que gestionava un projecte de revalorització del Lido de Venècia. I diverses empreses participades públiques, entre elles les que van administrar projectes en zones tradicionalment administrades per l'esquerra italiana, com l'aeroport de Siena, les termes de Chianciano i l'Ajuntament de Colle Val d’Elsa, que es va involucrar en una fallida iniciativa immobiliària a la Toscana.