L'ull de la rentadora

Per què s’equivoquen. Així de contundent va titular el setmanari britànic The Economist el seu número de l’octubre passat, unes setmanes abans que se celebressin les eleccions als Estats Units, intuint potser el triomf de Donald Trump i les seves propostes proteccionistes. La tesi està explicada de sobres pels investigadors de la globalització i la revista britànica la va sintetitzar amb la seva mestria habitual: «Els crítics de la globalització diuen que només beneficia les elits. De fet, un món menys obert [als intercanvis comercials] a qui més perjudicaria és als pobres». El nobel Paul Krugman, referent obligat en temes de comerç internacional, també ha establert com mesurar guanyadors i perdedors en la desregulació del comerç internacional. La defensa, sí, però critica la seva acceleració. Els productes barats també beneficien consumidors amb menys recursos (a l’espanyola, en aquesta via hi hauria Zara, Mercadona...), però sobretot hi ha una altra protecció intangible, la que prové de països rics on la pressió pública que exigeix seguretat en aliments o medecines acaba beneficiant el conjunt de la població. 

Amb aquesta precisa previsió, The Economist va recuperar el seu flagell antiproteccionista en la seva edició del mes de gener. Advertia, amb dades del 2016, que les multinacionals globals eren les que estaven perdent quota en el comerç internacional, amb mencions especials a les nord-americanes vinculades a la transformació digital. Dos indicis clars de l’error que pot cometre el Govern dels Estats Unit si els contrapoders –avui els jutges, més tard els lobbies econòmics– no aconsegueixen canviar l’agenda.

Primer: «La meitat de les exportacions de manufactures han de passar almenys per dues duanes abans d’arribar al client final. Els aranzels ja no són dissuasius, sinó perjudicials per al consumidor». Exemple senzill: per més que es prediqui que Detroit tornarà a fabricar cotxes, bona part dels 3.000 components que incorpora un vehicle es fabriquen fora dels Estats Units. A Europa coneixem fenomen.

Segon, una cosa que ja es constata i que pot augmentar en perjudici de les millors empreses líders als EUA: segonsel rotatiu The Economist, ens trobem davant «un capitalisme més fragmentat i parroquial, potser menys eficient però amb un suport públic més ampli». Un exemple que, se suposa, molesta Trump: la Xina té les seves pròpies Apple o Amazon triomfant, ja, fora de les seves fronteres.

¿Què pot passar quan Trump deixi de perseguir refugiats i immigrants i comenci a aplicar l’agenda proteccionista? Una sacsejada de dimensions desconegudes, perquè a aquestes altures, malgrat l’argument tronat dels aranzels (els Estats Units amb prou feines en té amb la UE o amb els seus veïns al nord i al sud), una regressió unilateral és impensable. Per si algú ho ha oblidat al número 1.600 de l’avinguda de Pennsilvània de Washington, encara existeixen l’Organització Mundial del Comerç i la seva regla elemental de rebutjar mesures unilaterals.

L’exemple de la UE

Notícies relacionades

La prova del cotó de l'empresariat català

"Els tenien treballant en una ratera"

El principal risc, segons ha explicat en diversos fòrums el professor de l’Escola Superior de Comerç Internacional (UPF) Ramon Xifré, és que es trenqui l’equilibri entre blocs econòmics, Europa, l’Àsia, els Estats Units i Rússia. «Ara, el nostre bloc, la UE, s’esquerda internament. És exagerat parlar dels efectes de la deslocalització i el poder tecnològic. Encara que avui no ho vegem, es recuperarà l’equilibri entre blocs perquè convé a tothom», afegeix Xifré. Però amb una variant negativa per a Espanya: «El dèficit de formació entre els perjudicats per la globalització, no acabar els estudis secundaris», és una barrera més dura que un aranzel.

L’Executiu de Trump hauria de repassar una celebrada imatge de l’historiador Reinhard Koselleck, teòric de la fusió de passat i el present. Quan mires per l’ull de la rentadora, veus peces de diferents colors barrejades les unes amb les altres, que apareixen i desapareixen durant la rotació del bombo. El proteccionisme és un dels anacronismes que apareix ara als EUA i la UE mostrant un color tan atractiu com distorsionat. Quan s’acabi el programa intensiu, veurem la roba ideològica estesa al sol.