Álvarez, d'UGT, acusa el Banc d'Espanya de tenir una important "responsabilitat" en la crisi

El secretari general d'UGT, Josep Maria Álvarez, ha destacat la "participació i responsabilitat" que va tenir el Banc d'Espanya en el retard de la gestió de la crisi després d'haver relaxat les obligacions de la banca en els primers moments i haver endarrerit el reconeixement de les situacions de morositat i pèrdues.

Pel líder del sindicat, aquestes circumstàncies podrien haver sigut "decisives" en la incidència de la crisi financera sobre l'economia espanyola. Així ho ha assenyalat Álvarez en una entrada del seu blog en què recull les declaracions del governador del Banc d'Espanya en les quals justificava l'actuació de l'entitat en aquell moment: "Totes les institucions, nacionals i internacionals, van incórrer en grans errors de previsió, també el Banc d'Espanya".

Per Álvarez, encara que l'estratègia es va dirigir a evitar la crisi de les entitats, el resultat va ser que es va haver de recórrer a una forta injecció de fons públics "per evitar la fallida de les entitats".

El secretari general ha afirmat estar segur que hi ha països com Anglaterra, Alemanya o Holanda que van actuar millor que Espanya i ha ressaltat que el cost ha caigut "de manera especial" en els treballadors.

Álvarez ha posat de relleu que aquesta gestió ha motivat l'increment de la pobresa laboral, dels nivells de precarietat laboral que actuen contra el sanejament econòmic i de la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions.

"Digui el que digui el governador del Banc d'Espanya, no hem sortit de la crisi", ha insistit Álvarez, després d'apuntar que és "urgent" que es millorin les condicions de vida i de treball dels ciutadans i que es creïn polítiques distributives i redistributives que permetin la reducció de la pobresa i la desigualtat.

Notícies relacionades

El robatori de criptomonedes més gran de la història: uns ‘hackers’ s’emporten 1.500 milions de dòlars del gegant Bybit

El Govern injecta 1.200 milions a megaprojectes d’hidrogen verd

També creu que "per parlar de sortida de la crisi" és necessari que es deroguin les successives reformes laborals, "que tant de mal han fet al nivell i la qualitat de l'ocupació", i que es recuperin drets ciutadans.

Per últim, ha demanat que es compti amb una informació "exacta" sobre la crisi de les entitats financeres, el cost que "ha suposat i suposarà per als ciutadans" i l'actuació de les institucions al respecte. "Aclarir el paper de les institucions en la crisi financera és un exercici de responsabilitat que no es pot obviar amb una espècie de carta llarga al director", ha afegit.