El Banc d'Espanya recolza Fernández Ordóñez i la resta d'exdirectius investigats

La decisió de l’Audiència Nacional d’investigar l’antiga cúpula i alguns exdirectius del Banc d’Espanya per la sortida a borsa de Bankia ha suposat un cop sense precedents i de conseqüències imprevisibles per a la institució. Fins al punt que va trigar 24 hores a reaccionar públicament. La comissió executiva va acordar ahir «per unanimitat» manifestar la seva «plena confiança» en tots els responsables de l’organisme imputats i va afirmar que espera que les actuacions dels jutges «permetran aclarir tots els dubtes que hi hagi sobre l’actuació del Banc d’Espanya en el procés de constitució i recapitalització de BFA-Bankia, considerant que es va ajustar, en tot moment, al compliment de la normativa, a la defensa de l’estabilitat financera i a l’interès general».

    

D’aquesta manera tan contundent, l’organisme governat per Luis María Linde va avalar els imputats tot i que els més importants pertanyen a l’equip del Govern anterior. El mateix governador, quan va arribar al càrrec l’any 2012, va admetre que el Banc d’Espanya havia actuat amb «poca decisió o de manera insuficient o inadequada» abans i durant la crisi en la supervisió macroprudencial.

    

En els anys posteriors, no obstant, s’ha anat instal·lant a la institució la sensació que se la vol convertir en el boc expiatori de la crisi. Així s’interpreta la decisió dels grups parlamentaris d’obrir una comissió d’investigació. O les fortes crítiques dels sindicats, que l’hi tenen jurada des de fa anys per les dures mesures laborals que preconitza. 

  

  La cúpula, així, entén que el que està en joc és la reputació del mateix organisme i és per això que ha sortit en defensa dels imputats: una cosa és que es cometessin alguns errors de gestió, que en el cas de Bankia tampoc s’admeten, i una altra de diferent és que hi hagi responsabilitats penals.

INDICIS

Això explica el suport a l’actuació de l’exgovernador Miguel Ángel Fernández Ordóñez, l’exsubgovernador Javier Aríztegui, i els exdirectius Jerónimo Martínez Tello, Pedro Comín, Mariano Herrera i Pedro González (de les seves defenses es farà càrrec el supervisor, probablement a través d’un advocat de l’Estat), malgrat que l’Audiència Nacional ha observat indicis «múltiples, bastants i concurrents de criminalitat respecte dels responsables del Banc d’Espanya i la CNMV com a garants i indicatius de la corresponsabilitat de tots dos en els fets investigats».

    

El pronunciament de l’Audiència Nacional s’ha produït quan el Banc d’Espanya prepara un document per explicar la seva actuació durant la crisi. En un article publicat fa uns quants dies al diari 'El País', Linde va assegurar que  ha arribat el moment d’«oferir una visió de quina va ser l’actuació del supervisor entre els anys 2008-2012», en l’època de Fernández Ordóñez. No obstant, a la institució deslliguen aquest informe, que ara com ara no saben quan ni com sortirà a la llum, de l’actuació dels jutges. De fet, Linde va defensar que no té »cap raó per pensar que el Banc d’Espanya no actués en funció de l’interès general i respectant la normativa, però això no vol dir, naturalment, que l’encertés sempre».

  

 La decisió de l’Audiència, a més a més, es produeix en un moment de forta divisió al si de la mateixa institució. Part dels inspectors, liderats per la junta directiva de l’Associació d’Inspectors, des del 2006 acusen els màxims dirigents de l’organisme de «mirar cap a un altre costat» davant els excessos comesos per la banca i han sigut especialment crítics tant amb el paper de la institució en relació amb la sortida a borsa de Bankia com amb la seva col·laboració en la investigació judicial. Aquest grup ha aplaudit la decisió presa pels magistrats.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

  

 En canvi, algunes fonts apunten que altres inspectors han recollit firmes de suport als imputats que han dimitit dels seus alts càrrecs però que seguiran en nòmina de la institució. Herrera, Comín i González, els únics que encara ocupaven càrrecs de responsabilitat, van presentar la seva dimissió aquest mateix dilluns. La comissió executiva ha acceptat les seves renúncies i els ha expressat «el seu agraïment pels serveis prestats».