La globalització ha reforçat les grans potències comercials

Daina Taimina és una matemàtica d’origen letó que ha ensenyat, fins a jubilar-se, a la Universitat de Cornell (Nova York). Fa 20 anys, quan exercia la docència entre joves, va idear una manera d’explicar la geometria i les seves variants més conegudes: teixir amb ganxet figures que només es coneixien sobre un pla de dues dimensions, plens de gràfics amb x, y, z. Avui Taimina consta a totes les webs com una de les millors docents en la creació de figures geomètriques a través del ganxet. Va teixir el·lipses, paràboles i, sobretot, plans hiperbòlics, que li han donat tanta fama que alguns s’exhibeixen en galeries d’art.

El que no es podia imaginar aquesta matemàtica és que els seus teixits d’espais hiperbòlics acabarien servint per a una confirmació científica, 20 anys després, que aquestes formes de teixir també serveixen per explicar les relacions comercials mundials des del 1870.

María Ángeles Serrano (ICREA-Universitat de Barcelona), amb els seus col·legues Guillermo García Pérez, Marián Boguñá i Antoine Allard, de la Facultat de Física, van idear fa uns anys la recol·lecció de milions de dades del Fons Monetari Internacional (FMI) i de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) sobre transaccions comercials (exclosos els serveis) des del 1870 fins a l’actualitat, com processar-les i com convertir-les en un gràfic fascinant: així ha evolucionat el comerç mundial de béns entre països.

Un atles diferent

L’esforç s’ha convertit en el World Trade Atlas 1870-2013 (WTA) http://morfeo.ffn.ub.edu/wta1870-2013/. Un atles, sí, perquè acumula mapes del món de relacions comercials al llarg de gairebé dos segles.

Gairebé sense voler-ho, els investigadors de la Universitat de Barcelona han trencat estereotips. Ho explica el títol de l’estudi que ja ha sigut recollit per diverses revistes científiques: «The hidden hyperbolic geometry», la geometria amagada en les relacions comercials dels últims dos segles.

Ras i curt: els qui continuen explicant el comerç global amb punts i palets damunt un mapamundi no saben que aquestes relacions, des de fa un segle i mig, responen més al model hiperbòlic que ja va inspirar Antoni Gaudí. En l’espai geomètric, la representació d’aquestes relacions mundials s’assembla a les cadires de muntar. Ondulacions més grans com més allunyades estan del punt central . A la natura són les figures que conformen els corals submarins.

El que diuen els gràfics

Una ullada als gràfics estàtics de sis anys ens explica que el Regne Unit va ser la gran potència comercial el 1870, en una xarxa poc densa de relacions. El 1929, va aparèixer la competència d’Alemanya i els Estats Units (EUA), amb més actors secundaris però poc dominants. En els 60, el Japó desafiava el comerç dominat per Occident. A finals del segle passat, va reaparèixer la Xina (la seva presència anterior és de 1929). Avui, la densitat és alta i hi dominen els EUA i la Xina, però s’accentua la tendència hiperbòlica: solament els països que són més a prop del punt central es beneficien de la globalització.

 

    

La proposta del WTA participa en la tendència disruptiva de la investigació a partir de les dades massives (big data). Sabem així que el comerç mundial de béns no respon a transaccions equitatives i bilaterals entre països. «Quan entrem a analitzar xarxes complexes –explica Serrano–, descobrim que l’espai hiperbòlic explica les relacions comercials al llarg d’un segle i mig. I que els països, com més allunyats del centre, més difícil tenen poder participar en el comerç global».

    

Els investigadors de la UB, amb el seu model, posen en dubte tres tesis fins ara poc discutides. A saber: que les relacions comercials entre potències han sigut en termes d’equitat, que la creació d’espais de comerç pròxim per proximitat geogràfica ha sigut determinant per a la integració econòmica (eurozona) i que la globalització beneficiarà –sense necessitat d’intervenció de les grans potències–, a llarg termini, els països més allunyats del comerç internacional.

Notícies relacionades

Així s'ha jubilat un jove amb 23 anys gràcies a una argúcia legal

Els jubilats amb les pensions més baixes podran viatjar amb l’Imserso per una tarifa plana de 50 euros

    

No és cert. Ho diu amb tanta precisió el càlcul cibernètic de l’equip d’Ángeles Serrano com els models de ganxet que fa 20 anys va teixir Daina Taimina.