La reducció de la bretxa salarial entre homes i dones s'estanca a Europa

Els últims anys la bretxa salarial entre homes i dones s’ha estancat i fins i tot ha empitjorat lleugerament –del 16,3% el 2014 al 16,4% el 2015– i a aquest ritme acabar amb aquesta disparitat podria portar més d’un segle. L’advertència figura en l’últim informe sobre igualtat entre homes i dones 2017 publicat per la Comissió Europea amb motiu del Dia Internacional de la Dona. Un estudi en què fan balanç dels avanços però en què també alerten d’alguns retrocessos en els Vint-i-vuit.

«El 2017 hi ha més dones que mai en el mercat de treball, que es graduen a les universitats i que participen activament en política o ocupen llocs de responsabilitat a les empreses europees», admeten nou comissaris en una declaració conjunta firmada amb motiu del Dia Internacional de la Dona. Però «massa dones, especialment les mares de famílies monoparentals, segueixen tenint dificultats per aconseguir la seva independència econòmica», alerten. 

La diferència en la taxa d’ocupació entre homes i dones a la Unió Europea arriba actualment a l’11,9%, un percentatge que augmenta en funció del nombre de fills que es tenen. Un factor que provoca al seu torn que els llocs de treball a temps parcial estiguin essencialment ocupats per dones, cosa que augmenta el risc de pobresa i d’exclusió social d’aquest col·lectiu. De fet, i encara que cada vegada més famílies depenen del sou de les dones, moltes caurien en la pobresa si el pare perdés el seu lloc de treball. 

Però si hi ha un àmbit en el qual la bretxa és especialment visible és en el dels salaris. Les dones cobren de mitjana el 16% menys que els homes, cosa que significa que haurien de treballar 40 dies més per cobrar el mateix sou que els homes. Fins i tot als països on hi ha més igualtat salarial entre homes i dones la diferència pot ser del 20% i disparar-se fins al 45% en el cas d’Alemanya, Grècia, Malta, Holanda, Àustria i el Regne Unit. 

Segons l’informe, els homes dediquen de mitjana cada setmana 39 hores a un lloc de treball remunerat mentre que les dones hi passen 33 hores. Contràriament, assumeixen bona part del treball domèstic i de la cura dels fills i les persones dependents. És més, segons les estimacions de Brussel·les, les dones treballadores fan 22 hores setmanals de treball no remunerat, mentre que els homes en fan 10 hores. 

ESCASSOS AVANÇOS

Notícies relacionades

Equilibrar el treball i la família és el desafiament de la igualtat, segons l'OIT

La igualtat crearia 10,5 milions de contractes a la UE

La comparativa també alerta dels escassos avanços obtinguts per les dones en els òrgans de direcció de les empreses. Fins a l’octubre del 2016, tan sols el 23,9% eren dones i només en quatre països –França, Itàlia, Finlàndia i Suècia– arribaven al 30% cosa que limita les seves possibilitats d’arribar a dirigir en el futur les empreses. Però aquest no és un problema exclusiu de les empreses. Les principals institucions financeres tant a nivell europeu com nacional també estan liderades per homes. 

Dels 25 membres del consell de govern del BCE només dos són dones (8%), i encara que la situació és una mica millor a nivell nacional, tan sols una de cada cinc ho són (20,1%). És més, l’agost del 2016 només tres bancs centrals –Bulgària, França i Eslovènia– comptaven amb un 40% de dones en els òrgans de decisió i a la República Txeca, Grècia, Croàcia, Holanda, Àustria i Eslovàquia no n’hi havia cap. A més, tots els governadors són homes excepte a Xipre.