El PP impulsa un registre de 'lobbies' descafeïnat al Congrés

El ple del Congrés dels Diputats debatrà aquest dimarts una proposició de llei presentada pel Grup Popular per crear un registre "obligatori" de 'lobbies' al Parlament de manera que només els grups que assumeixin un codi de conducta de transparència puguin tenir accés als diputats per fer valer els seus interessos i intentar influir en la tramitació de les lleis. Si la iniciativa del PP rep el suport suficient, el nou registre podria estar operatiu abans d'un any, segons fonts parlamentàries.

Segons Transparència InternacionalTransparència Internacional, a Espanya "no hi ha una normativa que garanteixi conèixer en tots els casos qui influeix, com, sobre qui, amb quins resultats i amb quins mitjans econòmics ho fa". L'oenagé entén com un fet positiu la participació dels grups d'interès en la presa de decisions públiques però defensa una regulació que permeti conèixer la seva "empremta legislativa" en els resultats. La iniciativa del PP constitueix un primer pas, encara que tímid. El registre de 'lobbies' que planteja el PP permetrà saber qui pot influir, però no com, ni sobre qui ni amb quins resultats, ja que no s'al·ludeix a la publicitat de les agendes. El codi de conducta busca garantir que ningú pagui per influir.

ELS ANTECEDENTS

La iniciativa del PP parteix del fet que "la interacció dels poders públics amb les empreses, associacions, ONG, organitzacions comercials i professionals, sindicats, grups de reflexió, etc., és legítima i necessària per a la qualitat de la democràcia". Per això, en l'exposició de motius que defensarà la diputada Alicia Sánchez-Camacho es proposa una regulació dels grups d'interès amb l'objectiu de fer "més transparent" la participació de "la societat civil" en l'elaboració de les lleis.

La idea d'un registre de 'lobbies' al Congrés segueix l'estela de les institucions europees. A Espanya ja existeixen antecedents en els creats al Govern i el Parlament de Catalunya i en altres comunitats com Aragó o València. 

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va posar en marxa un registre fa un any, de caràcter voluntari (el del Congrés seria obligatori), en el qual s'han donat d'alta gairebé 400 'lobbies' entre associacions empresarials, empreses, despatxos i consultores, oenagés, grups acadèmics i de reflexió, col·legis professionals o fundacions, entre altres. Només tres empreses de l'Ibex 35 (Red Eléctrica, Telefónica i Cellnex) s'han inscrit en aquest registre voluntari que implica haver firmat un codi ètic de relació amb els funcionaris de la CNMC que, entre altres qüestions, prohibeix traficar amb la informació obtinguda o realitzar obsequis o invitacions als funcionaris.

PROFESSIONALITAT DAVANT L'AMIGUISME

La majoria de les grans empreses prefereixen seguir amb la vella manera de relació amb l'administració "basada en l'amiguisme", denuncia David Córdova, soci director de la consultora d'Assumptes Públics Vincesi membre de l'Associació de Professionals de Relacions Institucionals (APRIAPRI), que defensa un model més transparent.

Per Córdova, un registre de 'lobbies' servirà per "disminuir els privilegis dels ex alts càrrecs polítics o funcionaris que aprofiten les seves bones relacions per intentar canviar normes sense cap control"; també servirà "per eliminar pràctiques de diputats i alts càrrecs que compaginen la seva activitat amb l'advocacia". Així, el registre hauria de ser entès "com un antídot" contra les portes giratòries i no com un estímul del tràfic d'influències.

"El procés guanya en qualitat", assegura Joan Navarro, vicepresident de Llorente y Cuenca; i en "equilibri", ja que el registre facilitarà l'accés als càrrecs públics de grups menys poderosos. Segons Navarro, "des d'un punt de vista jurídic, l'activitat del 'lobby' està perfectament regulada a Espanya" des de la mateixa Constitució (dret de participació de la societat en els processos legislatius) fins al Codi Penal (que castiga el suborn, la prevaricació i el tràfic d'influències), però "falten mecanismes per transparentar aquesta activitat", per la qual cosa valora la iniciativa del PP com a "molt adequada". "El registre no dona cap privilegi a qui ja el té però permet obrir-lo a altres col·lectius", abunda David Córdova.

''LOBBIES' DE 'LOBBIES''

Tant LlyC com Vinces formen part del que podrien ser ‘'Lobbies' de 'lobbies'’. LlyC pertany a Foro Transparencia juntament amb altres despatxos com Roca Junyent, Solchaga Recio y  Asociados, AFI, Cremades i CYC que busquen dignificar la feina de 'lobby' que compaginen amb altres tasques. Vinces busca un objectiu similar des d'APRI, a la qual també pertanyen altres firmes com Deva o Burson-Marsteller. No obstant, els fitxatges d'ex alts càrrecs per moltes d'aquestes firmes acaben alimentant el debat de les portes giratòries, com va passar amb la recent incorporació de l'exsecretari d'Estat d'Hisenda Miguel Ferre a Burson-Marsteller.  

Una altra forma de lobbisme professional és l'adoptat per la patronal CEOE, que ha encarregat a l'exdiputat d'Unió Josep Sánchez Llibre Josep Sánchez Llibre les seves relacions amb les Corts.

L'‘EMPREMTA LEGISLATIVA’

El del PP no serà el primer intent des de l'inici de la democràcia de regular els 'lobbies', si bé ara es percep com una cosa possible perquè hi ha més coincidència entre els grups polítics.

Notícies relacionades

Què és un 'lobby' i quatre dubtes més

'El lobby feroz' o el poder darrere del poder

La iniciativa del PP és gairebé idèntica a una altra de registrada pel diputat del PDCat Carles Campuzano, però és una versió descafeïnada respecte a la proposta que Ciutadans Ciutadans va incorporar en la seva proposició de llei integral de lluita contra la corrupció la tramitació de la qual va ser aprovada per pràctica unanimitat al Congrés el 21 de febrer.

A diferència del PP, la iniciativa de Ciutadans (en tràmit d'esmenes) afecta tant el Parlament com el Govern; a més, aquesta sí que obliga a donar publicitat a través de la web "a l'agenda dels càrrecs, autoritats i representants públics, i a la informació resultant de l'activitat dels lobbistes i 'lobbies' i, en particular, a les reunions i els informes i documents tractats en elles o d'elles resultants", tal com demana el Consell de la Transparència.