El jutge investiga l'excúpula de Catalunya Caixa per 32 operacions immobiliàries

El jutjat central número 2 de l'Audiència Nacional ha admès a tràmit la denúncia presentada per la Fiscalia Anticorrupció contra Narcís Serra i 14 exdirectius de CatalunyaCaixa, acusats d'un delicte d'administració deslleial per les irregularitats en 32 operacions immobiliàries. El magistrat ha obert una diligència d'investigació i per ara no ha citat cap dels denunciats.

Concretament, la denúncia és contra l'expresident de CatalunyaCaixa, Narcís Serra, i 14 ex alts càrrecs, entre ells el que va ser director general Adolf Todó, per un delicte d'administració deslleial suposadament comès a l'haver causat un perjudici de 720 milions d'euros en una quinzena d'operacions immobiliàries realitzades entre el 2000 i el 2007. Les irregularitats van ser detectades pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) durant la revisió dels comptes de l'entitat. Serra té pendent un altre procés judicial per l'aprovació de sobresous a directius quan l'entitat registrava pèrdues.

La denúncia del fiscal Fernando Maldonado exposa que durant aquest període la caixa d'estalvis "va executar una intensiva i creixent activitat inversora immobiliària" a través de la seva filial PROCAM. Les inversions no només es van fer a Espanya, sinó també a Polònia i Portugal.

En la majoria dels casos l'"aval i la fiabilitat" que des de l'entitat es va donar a aquests projectes es va atorgar "confiant" en la paraula dels socis copartícips de les inversions, sense previs informes externs independents i "sense realitzar l'anàlisi exhaustiva d'aspectes com la solvència i capacitat dels associats i el seu grau d'implicació amb aportació de recursos propis" que, en alguns supòsits, "eren poc significatius" en relació amb el volum del negoci.

Segons la fiscalia, pràcticament tots els projectes immobiliaris tenien, en el moment de la seva aprovació, condicionat el seu desenvolupament a la consecució de tràmits urbanístics "ineludibles" i de "resolució incerta". Alguns terrenys, fins i tot, eren no urbanitzables o estaven afectats per resolucions legislatives que els qualificaven d'especial interès, per tant, necessitaven un posterior desenvolupament dels "diversos instruments urbanístics per poder construir vivendes". Això comportava "risc en la inversió".

SENSE VALORACIONS INDEPENDENTS

Les decisions d'inversió, destaca la denúncia, se sancionaven favorablement "sense mediar prèvies valoracions independents dels actius" urbanístics amb les quals contrastar el preu demanat pels venedors i sense la confecció d'informes jurídics sobre l'adequació dels contractes.

El fiscal subratlla que, a més, les operacions es van materialitzar freqüentment sense inclusió de clàusules resolutòries que cobrissin els interessos de la caixa i en els supòsits en què sí que hi figuraven "aquestes no no van ser executades o es van evidenciar insuficients". L'objectiu, incideix l'acusació pública, era "compensar les quantioses pèrdues de valor derivades de la no concreció de les expectatives urbanístiques inicials".

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Una altra anomalia detectada, present en aproximadament la meitat dels projectes, és l'existència de possibles conflictes d'interès, ja que els actius adquirits ja eren propietat del soci copartícip o de societats o persones vinculades a ell. En alguns casos s'havien adquirit els solars pocs dies abans.

La comissió executiva de la caixa, a més, va aprovar projectes sense tenir competències per a això, ja que per l'import de l'operació corresponia fer-ho al consell administració. La fiscalia també apunta que la decisió del consell d'administració del 29 d'abril del 2008 de separació de socis davant la situació de crisi immobiliària "va ser un error" que va suposar un perjudici més gran.